L’Aula Didàctica de Cultura Contemporània Joan Fuster (Adccjf) amplia la seua oferta educadora este curs 2020-21 submergint-se en els paisatges fusterians. Així, no només obri una finestra a l’Albufera amb un nou taller didàctic sinó que també llança una ruta literària per la capital de la Ribera Baixa i una animació audiovisual sobre el relat «Abans que el sol no creme», un dels pocs textos que el literat de Sueca dedicà al públic infantil. Estos tres projectes didàctics han estat impulsats i realitzats en estreta col·laboració amb Educació de la Generalitat a través de la Direcció General d’Innovació Educativa i Ordenació.
L’Adccjf és un programa d’innovació educativa autoritzat i impulsat per la Conselleria d’Educació i Cultura des de 2016-17. Concebuda en el marc de l’Espai Joan Fuster de Sueca, té com a objectiu difondre i dinamitzar l’obra de l’escriptor valencià d’acord amb la seua multiplicitat d’interessos, en camps tan diversos com la literatura, la música, les arts plàstiques, el periodisme, la filosofia, l’economia, la política o la història.
Mitjançant una visita guiada al Museu Joan Fuster i la realització de tallers didàctics per cada etapa, l’Aula reforça en els participants el coneixement de la vida i obra de Fuster. A més, periòdicament es programen activitats culturals i de formació acadèmica en col·laboració amb altres institucions.
El nou taller didàctic «El paisatge valencià en l’obra de Joan Fuster: L’Albufera de València» va adreçat a l’alumnat d’ESO i Batxillerat, i està basat en el llibre homònim que Fuster publicà en 1970 i en el qual realitza una descripció del territori i indaga, des de diferents òptiques, en la història i l’evolució del paratge natural. La proposta del taller és que l’alumnat treballe els principals aspectes històrics, geogràfics, culturals i mediambientals que l’autor desenvolupà en l’assaig, a més de realitzar una simulació d’un llibre de bibliòfil.
Paral·lelament, la nova ruta literària «Joan Fuster i Sueca» mostra la relació íntima de l’escriptor amb la seua ciutat a través de llocs significatius de la seua vida. El sentit d’esta iniciativa és acostar a totes les edats l’obra i vida del gran escriptor. La ruta té diferents itineraris i duració segons l’edat de l’alumnat.
En darrer terme, cal destacar la iniciativa d’aproximar la figura de Joan Fuster als escolars de Primària a través amb l’audiovisual «Abans que el sol no creme...», un projecte basat en un conte didàctic per a infants que va escriure Fuster sobre el conreu de l’arròs.
Amb les tres noves propostes per a 2020-21, l’oferta educativa de l’Aula Joan Fuster programa un total de dues rutes culturals i literàries i set tallers per a Primària, ESO i Batxillerat que abasten diversos aspectes de l’obra fusteriana.
Així,a més dels nous, tenim per ESO i Batxillerat el taller «El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster», que apropa els escriptors més rellevants del Segle d’Or valencià –Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella– a través dels estudis que Joan Fuster els va dedicar.
A més d’incidir en la visió que tenia de la vida i de l’obra d’estos escriptors, l’alumnat completa el taller amb la realització d’una composició d’imatges i textos dels autors citats, similar a la pàgina d’un facsímil, fent servir les tècniques de la transferència i de l’estampació que imita els llibres de l’època.
També continua el taller didàctic «L’evolució en les formes de comunicació: de la carta al Whatsapp». En ell, l’alumnat d’ESO i Batxillerat pren consciència del fet comunicatiu com a intercanvi d’informació entre les persones i les diferents formes de concretar-lo amb l’escriptura.
En este sentit, es mostra la importància de la correspondència epistolar de Joan Fuster en la seua vida i obra, i també en la consolidació del circuit literari català de la segona meitat del segle XX. A més, s’aprén i estudia comparativament l’evolució comunicativa des dels escrits tradicionals (carta, postal i telegrama) fins a les formes digitals i tecnològiques més recents (correu electrònic, Instagram i Whatsapp). Finalment, s’elabora una postal que s’ha de lliurar a un destinatari.
Una altra proposta que es manté, també per ESO i Batxillerat, és la de «Bestiari fusterià». A partir de «Bestiari. Quaderns de zoologia», el llibre inèdit i pòstum de Joan Fuster publicat el 2005, l’alumnat combina el treball de diversos aspectes artístics i literaris: d’una banda, la creació d’un animal fantàstic; i de l’altra, l’escriptura d’un aforisme relacionat amb l’animal creat, basant-se en els exemples del Bestiari fusterià. Així, l’alumnat realitzarà una pàgina del bestiari digital que l’Aula Didàctica compilarà al llarg del curs i donarà a conéixer al web i les xarxes socials de l’Espai Joan Fuster.
Al taller «Imatges i pensaments de Joan Fuster», l’alumnat d’ESO i Batxillerat prendrà consciència de l’interés de Joan Fuster per l’art a partir de les peces exposades al Museu, centrant-se en les caricatures i retrats que han fet sobre ell diversos artistes plàstics. Paral·lelament, analitza aforismes fusterians referents a la lectura i, en última instància, confecciona la portada d’un periòdic combinant caricatures de Joan Fuster realitzades per Andreu Alfaro amb els aforismes treballats prèviament.
Per a Primària i primer cicle d’ESO, l’Aula Didàctica oferix el taller «Joan Fuster i les màquines d’escriure», on els escolars coneixen el funcionament d’una màquina d’escriure, que fou la principal eina tecnològica de què disposaven els escriptors abans dels ordinadors. A més, experimenten la sensació d’escriure a màquina, observen documents mecanoscrits originals de Joan Fuster i construïxen la maqueta d’una màquina d’escriure a escala reduïda. Tota la informació sobre l’oferta educativa de l’Aula Didàctica està a un colp de clic en internet (https://espaijoanfuster.org/aula-didactica/) i les activitats proposades per este curs es fan respectant les mesures de prevenció i protecció davant la COVID-19.
Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) ha estat un dels intel·lectuals valencians més destacats del segle XX. Va treballar sobretot, i amb una enorme intensitat, com a escriptor. Ho va fer en condicions materials precàries i en circumstàncies polítiques que, molt sovint, li suposaren dificultats i atacs. No obstant això, dugué a terme una gran obra intel·lectual i literària per mitjà de llibres i articles de premsa, ben digna de ser coneguda i difosa com un dels valors més segurs de la cultura valenciana en l’època contemporània.
