ODS 4: Garantizar una educación inclusiva.

Set setmanes després del 7 de setembre, les classes transcorren amb la màxima normalitat que permet la covid-19 en vora un 90 % de centres educatius, on no han registrat incidències els últims dies. Així, escolars i estudiants tornen a omplir les aules d’escoles i instituts, que van quedar buides el passat mes de març, amb un objectiu: continuar aprenent i creixent, complint tots els protocols i les mesures de sanitat i seguretat establertes als centres educatius.

La tornada al «col·le» ha sigut possible gràcies a una ingent tasca de tota la comunitat educativa que, des del confinament, han dut a terme colze a colze tots els agents implicats. Així va quedar palés en el desdejuni informatiu organitzat per Levante-EMV, dins de la campanya de divulgació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en este cas el número 4, dedicat a l’educació de qualitat i que forma part de l’agenda 2030 de l’Organizació de Nacions Unides (ONU). L’encontre, patrocinat per Valenciaport, Facsa, Caixa Popular i, en este cas, l’empresa de restauració col·lectiva IRCO, es va realitzar en un espai habilitat al CEIP Jaime Balmes de València per comprovar, in situ, com és la realitat educativa a la Comunitat Valenciana. En la cita —conduïda pel director general de Relacions Institucionals de Prensa Ibérica València, Julio Monreal—, van participar Miguel Soler, secretari autonòmic d’Educació i FP; Vicenta Rodríguez, secretaria autonòmica d’Escuelas Católicas en la Comunitat Valenciana (Escacv); Evangelina González, responsable de Relacions Institucionals d’IRCO; així com, el degà de la Facultat de Magisteri, Óscar Barberá; el president en funcions de la confederació d’ampes Gonzalo Anaya, Màrius Fullana (que esta mateixa setmana ha donat el relleu en el càrrec a Josep Albiol); i Núria López, presidenta de la junta de personal docent d’Stepv a València.

Un dels eixos del debat amb els representants de la comunitat educativa fou la importància de reprendre i preservar les classes presencials per a garantir la igualtat i equitat entre l’alumnat i la necessitat de reduir l’escletxa socioeconòmica. Miguel Soler detalla que, per a preparar l’actual curs, van fer-se «esforços (de planificació, escolta i també econòmics), i prioritzar-se «allò més bàsic», amb una «visió de conjunt»; també va assegurar que el professorat «ha treballat molt i a les famílies i l’alumnat cal donar-los un 10, sobretot als escolars d’Infantil i Primària».

Segons el secretari autonòmic d’Educació i FP, l’escola «ha d’organitzar-se per a compensar» les desigualtats socials ja que, recorda, una part de l’alumnat ja partix en desigualtat «des del seu naixement». Revertir açò és, en part, tasca de l’educació, com explica, «perquè és el principal instrument de la societat per a compensar les desigualtats d’origen» que ara, amb la covid-19, poden vore’s ampliades.

És per això que Vicenta Rodríguez, d’Escacv, considera que la situació actual té certs paral·lelismes amb l’ODS número 4 que, entre altres coses, indica que l’accés a l’educació ha de garantir-se per a tots i totes, i en tots els nivells. «En esta crisi cal empoderar als més vulnerables, i la conselleria ho va fer durant el confinament, donant menjar als xiquets a casa [el bo menjador] o amb les tauletes... A més, la major inversió en professorat i la reducció de les ràtios beneficia també a qui té més dificultats d’aprenentatge. La pandèmia no pot atacar als més pobres o vulnerables», defensa la representant dels titulars dels centres concertats.

És per això que, amb l’objectiu d’atendre de la millor forma possible als i les escolars, «anàrem a una, amb una mirada ampla, de 360 graus, més enllà de la nostra escola, sumant i deixant a banda interessos personals, partidaris o de grup», relata Rodríguez.

Per la seua part, Màrius Fullana coincidix qu este fou el propòsit de les famílies des de març: «col·laborar, buscar solucions i fer-ho el millor possible, sent responsables», i valoren que la conselleria «des del primer moment contactara amb les ampes». «Ha ajudat molt l’actitud receptiva, escoltar i informar en el Fòrum educatiu valencià», consideren des de la Gonzalo Anaya. A més, destaquen que a la Comunitat Valenciana «no s’ha inventat ni treballat a última hora».

Des de les famílies també defensen que les escoles són «una font d’equitat» i creuen que «hi ha menys igualtat sense presencialitat, per això no pot ser substituïda per l’ensenyament telemàtic».

En este sentit, Óscar Barberà explica que la presencialitat «no és només el millor métode educatiu, sinó que forma part de la nostra natura: som animals socials, és necessari per als xiquets cridar, correr, abraçar-se, reconciliar-se...». A més, el degà de Magisteri apunta que durant el confinament «no es va aplicar l’educació a distància, sinó mesures d’urgència: es va traure d’on no hi havia, aparcant altres problemes, i acostant el muscle». Considera que les mesures que s’han pres per a «tapar els forats durant la pandèmia» no han de fer que s’obliden altres problemes, com l’escletxa socioeconòmica, que es traduïx en que l’alumnat de famílies «modestes tenen menys rendiment acadèmic que les que tenen millor estatus, que poden donar més oportunitats als seus fills».

En este sentit, Barberá considera que «el món fa l’escola i no al revés: la societat posa les mesures de l’escola i la conjunció ha de ser conjunta». «L’escola no pot resoldre tots els problemes socials, necessitem també polítics que vulguen que la societat siga igualitària», advertix.

Tasca ingent dels docents

Per la seua part, Núria López assegura que la tornada a l’escola amb les excepcionals condicions de seguretat i organització en què s’ha dut a terme «no haguera sigut possible sense la tasca del professorat i els equips directius, que han treballat moltes més hores —i en agost— i cal posar-ho en valor». «Hem treballat conjuntament amb la Generalitat per aconseguir que este curs siga el més normal possible», assegura.

També s’han posat les piles per adaptar-se a la nova situació les empreses que treballen en el sector educatiu, com IRCO, amb més de 30 anys d’experiència i 4.000 treballadors que donen a menjar cada dia en 550 centres educatius. Segons compta Evangelina González, els últims mesos han multiplicat esforços en la prevenció de riscos i la seguretat alimentària. Així, s’ha preparat cartelleria que ja lluïx en els menjadors escolars, s’ha format als monitors en qüestions directament relacionades amb la prevenció de la covid-19, s’han desenvolupat plans ad hoc de neteja i desinfecció, i s’ha ampliat l’equipament i el parament de cuina.

«Estem molt satisfets de com està sent el servei de menjador gràcies al treball dels monitors i dels equips directius i del reforç que ha donat l’Administració pública», afirma la responsable de Relacions Institucionals d’IRCO. És per este motiu, que «les famílies també aposten ara per portar als fills al menjador, perquè confien en empreses com la nostra», diu.

A més del funcionament dels menjadors —amb més torns, separació i distància entre grups i escolars, mampares i plàstics entre taules, com en el CEIP Jaime Balmes—, la covid-19 també ha tingut i tindrà altres impactes a les aules. Miguel Soler assegura que la inversió tecnològica «ha vingut per a quedar-se» i recorda, com ja ha explicat en més d’una ocasió el conseller d’Educació, Vicent Marzà, que la idea és «acabar amb el concepte d’aula d’informàtica física» perquè totes les aules comptaran amb dispositius i connexió.

De fet, no es tracta només dels «dispositius, sinó de canvis metodològics: el currículum està absolutament sobrecarregat i hem de revisar-ho de manera radical. Han d’aprendre el que necessiten per al seu futur, no per al nostre, i fomentar l’adquisició de les competències fonamentals», avança Soler.

Eixe és el «gran repte actual» segons Stepv, ara que també «moltes metodologies i projectes de centre o d’innovació no poden dur-se a terme i, encara que els centres educatius estan superant la situació amb nota, «no es pot abaixar la guàrdia, amb una pandèmia mundial que no sabem com evolucionarà», recorda Núria López. De fet, com reconeix Miguel Soler, amb més de 44 anys d’experiència al món educatiu, este és «el moment més complicat amb diferència» per a les escoles i instituts.

Objectiu 4: Garantir una educació inclusiva

El número 4 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que promou l’ONU es centra en garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, a més de promoure activitats d’aprenentatge per a tots els ciutadans i durant tota la vida. Segons apunta l’organització internacional, l’educació és la roda que permet la «mobilitat socioeconòmica ascendent i clau per a eixir de la pobresa» i, malgrat que durant l’última dècada s’han aconseguit grans avanços en tot el món, el 2018 vora 260 milions d’infants, especialment xiquetes, estaven fora de l’escola, xifra que pot haver augmentat per la pandèmia. Per a 2030, l’ONU proposa treballar perquè tots els escolars del món finalitzen la Primària i Secundària, pel que hauran de ser nivells gratuïts i oferir aprenentatges «pertinents i efectius».