Nou president de la Confederació d’ampes Gonzalo Anaya. Albiol (Vila-real, 1970) forma part de l’AFA del CEIP Pius XII i de l’associació de mares i pares de l’IES Professor Broch i Llop de Vila-real. Agent de desenvolupament local, és president en funcions de la Fampa-Castelló Penyagolosa.

Amb quina voluntat agafa el càrrec i quin és el seu objectiu?

La línia és donar continuïtat a la política dels últims anys, però eixe projecte ha quedat desbordat per la situació actual: ara estem en una situació nova i mai patida i tot és difícil de preveure. A l’última assemblea parlàrem d’activitats presencials, de ràtios... i d’altres coses que ara semblen absurdes. Al mateix temps ho agafe amb molta alegria i ànim perquè s’estan fent les coses bé i és un moment en què tota la comunitat educativa estem anant a una.

Quin és el primer repte que es planteja? Quina és la tasca ara de les ampes?

A priori, estem en un mal moment per a les ampes, perquè les relacions sempre eren presencials: la gent es coneix a la porta de l’escola, en les reunions, activitats de benvinguda o festes de final de curs... El camí que ens queda és realment díficil també perquè moltes ampes tenen difícil trobar un relleu, hi ha molt poca gent que ara vulga assumir un càrrec. No és fàcil trobar-se, reunir-se... però hem de donar continuïtat a les ampes i reforçar-les, tenim una tasca molt difícil en eixe sentit. A més, la visió que tenen moltes persones sobre les ampes és com a prestadores de serveis (organitzar festes o l’escola matinera), però no com un òrgan de representació dels interessos de les famílies. Volem que la gent valore més això, el treball que fan les ampes és molt més enllà de la festa de final de curs.

Comporta molt de treball, un sacrifici personal i molta responsabilitat. Pel que conta, tot el món vol tindre un ampa però poca formar-ne part...

Sí, és així. A nivell valencià, la majoria de famílies són sòcies de l’ampa, en això no hi ha problemes, però no volen responsabilitats (com també passa en altres nivells, com les falles). L’any passat no es va celebrar el final de curs, este no s’han fet assemblees de benvinguda... serà difícil trobar algú que assumisca càrrecs. Ha de vore’s que estem treballant, les escoles estan obertes també gràcies a les famílies, i es tenen reivindicacions.

Com pot impulsar-se la participació dels pares i les mares en els centres?

És absolutament necessari. Hem de saber que la nostra tasca és important. Tal vegada la gent es deixa portar per la continuïtat i no visualitza qui fa què. Hem de donar visibilitat a allò que estem fent.

Les ampes tenen millor salut a Primària o Secundària?

A Primària, molt més. La situació en Secundària és preocupant, sobretot ara mateix. Les famílies agafen l’escola amb il·lusió, però segons van passant els anys, van desvinculant-se cada vegada més dels centres. Pareix que, mentalment, quan arriben a Secundària les famílies deixen d’estar damunt quan, possiblement, més haurien d’estar. Ahí tenim un gran treball a fer, perquè l’afiliació baixa més. Hem de fer formació a les famílies, als alumnes... i fer entendre que són edats encara més difícils.