La Conselleria d'Hisenda ha desenvolupat la segona jornada del seminari «L’administració Regional davant el repte de la digitalització», dedicada en esta ocasió a la digitalització de l'educació. En la cita, organitzada per la Direcció General de Model Econòmic, van participar, a més del coordinador Francisco Pérez, director d'investigació de l'IVIE i catedràtic emèrit de la Universitat de València; i del conseller Vicent Soler; les expertes de l'àmbit de l'educació, com són Ainara Zubillaga, doctora en Ciències de l'Educació i directora d'Educació i Formació de la Fundació Cotec per a la Innovació; i Neus Lorenzo, doctora en Història i mestra i inspectora d'Educació a Catalunya, a més de professora en la Universitat Autònoma de Barcelona. Tanmateix, formaren part de la jornada els secretaris autonòmics d'Educació, Miguel Soler, i d'Universitats i Recerca, Carmen Bevia.
A l’encontre digital celebrat la setmana passada, Ainara Zubilaga va remarcar la idea que, si bé cal equipament tecnològic per a la digitalització del sistema educatiu, no és suficient. Segons l'experta, «és necessària una planificació a mitjà i llarg termini que incloga centres, docents i famílies». També va destacar que entre el professorat han aparegut grans diferències en la seua capacitat per a adaptar-se a este nou tipus d'ensenyament, la qual cosa «mostra la necessitat de modificar els plans d'estudi dels futurs docents per a incloure no sols estos nous coneixements sinó competències transversals que garantisquen la seua adaptació al canvi i a futurs reptes». Així, la pandèmia ha demostrat que el reciclatge professional a partir de projectes concrets és més efectiu que els plans de formació teòrics, i que per a poder liderar i impulsar el canvi cal «una direcció dels centres més professionalitzada».
Per la seua part, Neus Lorenzo va posar de manifest que l'educació digital es configura com un dret i una necessitat individuals i col·lectiva. Segons l'experta, la digitalització i la introducció de les noves tecnologies en l'ensenyament no ha de consistir a traslladar el model de docència tradicional a una transmissió telemàtica a través de plataformes on-line. «És necessari plantejar-se no sols com es duu a terme sinó, sobretot, per què i per a què es digitalitza, quins són els objectius que com a societat desitgem aconseguir, el tipus de coneixements, aptituds, actituds i valors es vol transmetre a les noves generacions».
Model híbrid d’ensenyament
Les expertes van explicar que la digitalització exigix un canvi eprquè la competència digital s'integre amb altres competències i habilitats per a fomentar una intel·ligència múltiple capaç de conceptualitzar i treballar amb codis molt diversos.
Així, el paper de les tecnologies en el sistema educatiu s'emmarca en el canvi global de la societat, en els nous models productius, maneres de relacionar-se i de conviure que es produiran amb la digitalització. L'ensenyament deu posar l'accent en esta capacitat d’«aprendre a aprendre» que haurà d'acompanyar durant tota la seua vida a les actuals generacions d'estudiants.
Lorenzo i Zubilaga coincidiren amb els secretaris autonòmics Miguel Soler i Carmen Bevià en què les dues modalitats d'ensenyament, presencial i a distància, han de ser compatibles i que s'ha d'anar cap a un model híbrid que aprofite els millor de tots dos mètodes, sobretot ens els nivells intermedis i superiors. Nogensmenys, en Infantil i Primària, la presencialitat és indispensable i insubstituïble, però sí es pot introduir als escolars en les tecnologies.
Miguel Soler va destacar que l'àmbit preuniversitari té com a repte lluitar contra l'abandó escolar i «orientar als alumnes per a assegurar que arriben a la Formació Professional, al mateix temps que han d'agilitzar-se els canvis curriculars per a adaptar la formació i que responga a temps a les noves necessitats».
Per part seua, Carmen Bevià va insistir en què «la digitalització i automatització guarden un gran potencial». En l'àmbit universitari, cal introduir flexibilitat curricular per a facilitar el treball interdisciplinari i fomentar les competències transversals, a més del foment d’STEM i atraure talent, per a respondre als canvis futurs.
I és que, segons Francisco Pérez: «el paper de les noves tecnologies en l'educació ja era objecte de debat amb anterioritat a la pandèmia, però ha passat a un primer pla per la necessitat urgent i immediata de substituir la presencialitat de les classes per l'educació a distància». Així, la covid-19 «ha reforçat i accelerat el paper de les TIC en l'educació, però també ens ha posat enfront de l'espill de les nostres mancances digitals i ha posat de manifest alguns reptes».
