Encara que els quadres no puguen contagiar el coronavirus ni els expositors tosir i llançar sobre l’ambient milions de microbis que, qui sap, poden estar infectats per covid-19, els museus han notat la pandèmia. Vaja que si l’han notat. Si hi ha unes pisades i unes explicacions que troben a faltar són les de l’alumnat, de Primària a Batxillerat, passant per Secundària i els cicles formatius. Isabel Lleó és presidenta de l’Associació Valenciana d’Educadors de Museus i Patrimoni (Avalem) i reivindica la importància que els museus siguen una part més de la formació escolar i assegura que la cultura i els seus espais són segurs.
Poden ser els museus un aula més?
Sense dubtes. Els projectes didàctics i la programació dels museus es creen en una gran part per a ser una prolongació de l’ensenyament a les aules. El diàleg entre els centres educatius i museus és importantíssim perquè es podne crear procesos col·laboratius molt importants, especialmente els museus de caràcter local.
Falten cultura i art a les classes?
És veritat que el currículum deixa als docents lligats de peus i mans en qualsevol de les etapes educatives i per esta part es pot comprendre. Actualment sí que és veritat que no és la millor de les èpoques per a l’educació artística, sí que es troba a faltar, i creiem que és molt important perquè l’educació artística fa valorar el patrimoni i cuidar-lo.
Els col·legis i instituts haurien de ser els millors visitants dels museus?
És una realitat que molts col·legis i instituts són els que afiancen els programes educatius dels museus. Molts centres ja tenen estes escapades, visites i projectes a principi de curs, és un punt d’ancoratge molt important, però no m’atreviria a dir si són els que més perquè hi ha molta oferta cultural per a qualsevol tipus de públic.
Com ha afectat la pandèmia?
La covid ha deixat al sector molt parat, és un problema molt complexe, tant com ho és per als docents. Entenc que no s’atrevisquen a organitzar eixides, el més important és la salut per a tots. Però també és veritat que està demostrat que la cultura és un espai segur on és molt fàcil controlar les mesures anticovid. És un problema pel qual estem lluitant des de l’associació. Estem patint moltes cancel·lacions, però esperem que siguen ajornaments, no cancel·lacions.
És important fomentar el treball conjunt entre els centres educatius, la Conselleria d’Educació i Cultura i els museus?
Hi ha una col·laboració constant. El programa educatiu dirigit a les escoles als museus és una realitat i a més suposa un repte molt interessant per als equips educatius dels museus, per a continuar desenvolupant nous projectes, créixer, posicionar-se… és un vincle interessant perquè és un complement entre l’educació no formal i la formal i que es treballa mà a mà amb els docents.
Hi ha museus que continuen sent desconeguts per a una part important de l’alumnat?
Podria ser perquè, per sort, tenim una gran quantitat de patrimoni, museus, centres culturals, galeries d’art… i sí que podria haver museus que encara són grans desconeguts. No obstant això, qualsevol gestor i responsable del museu interessat en treballar per grups té moltíssimes ferramentes al seu abast per a desenvolupar-se, però tindre un bon equip educatiu i un treball de mediació amplia molt les possibilitats.
Quina importància ha de tindre que des de l’escola es puga anar a museus o s’aprope l’art sobretot a l’estudiantat amb més dificultats econòmiques i fóra de l’aula tinga més difícil este accés?
La cultura és per a tot el món, no s’haurien de distinguir grups amb major capacitat econòmica i grups que menys; per este motiu estes activitats a l’escola poden ser una ajuda pública important. És important remarcar que la cultura ha de treballar per a la societat.
Què pot aportar un museu o una galeria d’art a l’educació dels menors?
Sorprendria saber que des d’una exposició o un monument o una obra d’art es pot enfocar cap a moltíssimes disciplines diferents del currículum escolar de qualsevol nivell d’ensenyament. He treballat amb projectes multidisciplinars, música o tecnologia on hi havia Matemàtiques o d’altres ciències que tenien la seua part de preparació prèvia a l’aula, la visita al museu i després terminen els seus projectes a l’aula o inclús a una mostra expositiva per a l’escola o la població.
És una forma d’apropar estes instal·lacions als més menuts per a que aprenguen que no són institucions sols per a adults?
Ens passa moltíssimes voltes que ve un col·legi i fa la visita i el que ens interessa és que siga de la forma més vivencial possible perquè són esponges i necessiten eixa acció, recorden el que fan. El cas dels més menuts a la Primària i a la Secundària és molt bonic perquè, després, el cap de setmana tornen amb les seues famílies i els conten la visita que van fer i recorden pràcticament tot. Té una influència directa molt important.
El benefici, per tant, és tant per a l’alumnat com per al museu que es veu obert a la societat...
És una relació totalment simbiòtica, ens beneficiem tots; a més de la part econòmica que és important, és un motiu d’orgull crear el vincle amb la societat com a centre difusor de cultura.
