La Conselleria d’Educació ja ho té tot llest perquè este divendres 13 de novembre arranquen en condicions segures davant la covid-19 al Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) els dos dies de les jornades a València de la primera escola de tardor Carme Miquel. La filosofia serà la protagonista de l’última de les tres trobades que sota el títol «Repensar per a transformar l’escola» ha llançat la Direcció General d’Innovació Educativa i Ordenació després dels encontres celebrats a Castelló i Elx en setembre i octubre.
La formació començarà amb un diàleg per videoconferència amb Francesc Orella, l’actor que dona vida al professor de Filosofia protagonista de la popular sèrie de televisió «Merlí», que ha canviat la mirada cap a l’ensenyament de les generacions més joves, i Nemrod Carrasco, assessor filosòfic de «Merlí» i professor de la Universitat de Barcelona.
La participació en la trobada s’ha limitat a un centenar de persones per tal de complir amb les mesures de seguretat i prevenció davant la covid-19, però tota esta jornada inicial es podrà seguir en directe per internet en directe a través d’internet al canal GVA (http://canal.gva.es/)
Tot seguit, amb la fórmula de l’aula debat, professorat de l’especialitat ens endinsarà en la temàtica «Filosofia i transformació a les aules». La taula estarà moderada pel professor d’Ètica i Filosofia alcoià Enric Senabre, que ha rebut diversos premis d’innovació educativa i ha publicat nombrosos títols de divulgació adreçats als joves, com ara «El sabor de la ciutadania» o «Política per a joves inquiets».
El debat comptarà amb veus referents de la Filosofia i el seu ensenyament als instituts, com són el professor i escriptor Josep Martínez Sanchis, qui amb el pseudònim Joan Benesiu ha guanyat diversos premis literaris; la pintora i assagista Rosa Mascarell, qui va ser secretaria personal i documentalista de la filòsofa María Zambrano; la professora Rosana Soler i el professor Ángel Vallejo. Este últim és membre de la Societat de Filosofia del País Valencià (SFPV) i de la Comissió d’Educació de la Red Española de Filosofía.
La formació clourà el dissabte, 14 novembre, amb la mateixa estructura de tallers pràctics simultanis de les trobades de Castelló i Elx. En cada taller podran participar 20 persones i cap d’elles compartirà res, ja que s’han preparat lots individuals de material.
En total hi haurà sis tallers, quatre dels quals es faran dues vegades per arribar al major nombre de participants possibles. Els tallers que repetiran són propostes per afavorir la inclusió educativa a través del teatre de la llum, construir lideratges per a transformar els centres, teixir xarxes contra la intolerància a les aules i redissenyar espais educatius. També hi haurà un taller sobre les possibilitats infinites de crear en Infantil amb les peces soltes, i altre sobre repensar l’escola des dels Moviments de Renovació Pedagògica (MRP).
Tota esta formació estarà acompanyada per l’exposició sobre el 45 aniversari de les Escoles d’Estiu del País Valencià, que organitzen els Moviments de Renovació Pedagògica (MRP) des de 1976.
L’any 1975 es va haver d’ajornar a la tardor perquè no va arribar a temps el vistiplau de la Delegació de Govern de la dictadura.
L’exposició «Repensar l’escola. Les Escoles d’Estiu al País Valencià» s’obrirà al Centre del Carme Cultura Contemporània el mateix divendres 13 de novembre a les 19:30 hores, amb un concert on el grup «Tres fan ball» repassarà les cançons que han acompanyat a les escoles d’estiu. El públic en general podrà visitar la mostra fins al pròxim 6 de desembre al CCCC.
Francesc Orella: "Les assignatures humanistes són cada vegada més necessàries"
Esperava deixar un impacte tan gran en la joventut amb el personatge de Merlí Bergeron, donat que s’ha convertit en un referent per a diverses generacions de joves?
En absolut. L’èxit i el gran ressò que ha assolit la sèrie, i en concret el personatge de Merlí, ha sobrepassat de llarg les expectatives que tot l’equip que hem participat en la sèrie teníem. Érem molt conscients, això sí, de la qualitat dels guions, i en general de tot el material dramatúrgic escrit pel creador de la sèrie, l’Héctor Lozano. Vam creure en les moltes possibilitats que tenia, i tot l’equip va entregar-se en cos i ànima en fer una molt bona sèrie, que fóra diferent, innovadora, pedagògica, entretinguda i molt realista. Però no vam preveure en absolut el resultat tan extraordinari que ha tingut, aquí i internacionalment, especialment a l’Amèrica Llatina. La sèrie «Merlí» ha anat més enllà de la ficció audiovisual per a convertir-se en un fenomen social, educatiu, i fins i tot m’atreviria a dir «terapèutic» per a molts joves. Ha estat doncs, una gran sorpresa molt satisfactòria i ens sentim contents i orgullosos d’haver fet una bona feina.
Per què creu que és tan important la filosofia a les aules?
Personalment crec que cada vegada són més necessàries les assignatures humanistes, en general, com a contrapés a l’excessiva importància que els sistemes educatius donen a les assignatures tècniques. I en concret la filosofia, la qual considere una matèria imprescindible de cara a la formació intel·lectual dels joves. La filosofia entesa com un «entrenament» de la capacitat de raciocini, de la formació de criteri i opinió (sobre el món en què vivim, sobre l’ésser humà, etc.). I també com a actitud: la necessitat de qüestionar-se les coses, de dubtar, de ser crítics, també d’assumir punts de vista diferents, en definitiva, d’esdevindre subjectes actius, no passius. Per això la filosofia ha estat considerada sempre una assignatura «incòmoda» pel poder establit, pel «sistema» imperant. I és precisament per esta raó que és més necessària que mai.
De tots els filòsofs que Merlí va acostar al seu alumnat, a quin portaria a l’aula per a reflexionar sobre la pandèmia actual?
En estos moments n’hi hauria uns quants que serien molt útils, per a reflexionar sobre la condició humana i el nostre món globalitzat (Guy Debord, Zizeck, Zigmunt Bauman, per citar alguns dels contemporanis que han analitzat la societat actual des de diverses perspectives). Però potser en estos moments tan especials, pense més en Henri David Thoreau i la seua defensa de la «vida salvatge», el filòsof que va viure dos anys al bosc perquè «no volia morir sense descobrir que no havia viscut». Naturalista, eremita, defensor de la desobediència civil, insubmís, dissident, en definitiva un referent crític amb el món que els homes han creat, reivindicador de l’essència humana, i defensor del respecte a les lleis de la naturalesa.
