Les assignatures humanistes són cada vegada més necessàries

En absolut. L’èxit i el gran ressò que ha assolit la sèrie, i en concret el personatge de Merlí, ha sobrepassat de llarg les expectatives que tot l’equip que hem participat en la sèrie teníem. Érem molt conscients, això sí, de la qualitat dels guions, i en general de tot el material dramatúrgic escrit pel creador de la sèrie, l’Héctor Lozano. Vam creure en les moltes possibilitats que tenia, i tot l’equip va entregar-se en cos i ànima en fer una molt bona sèrie, que fóra diferent, innovadora, pedagògica, entretinguda i molt realista. Però no vam preveure en absolut el resultat tan extraordinari que ha tingut, aquí i internacionalment, especialment a l’Amèrica Llatina. La sèrie «Merlí» ha anat més enllà de la ficció audiovisual per a convertir-se en un fenomen social, educatiu, i fins i tot m’atreviria a dir «terapèutic» per a molts joves. Ha estat doncs, una gran sorpresa molt satisfactòria i ens sentim contents i orgullosos d’haver fet una bona feina.

Per què creu que és tan important la filosofia a les aules?

Personalment crec que cada vegada són més necessàries les assignatures humanistes, en general, com a contrapés a l’excessiva importància que els sistemes educatius donen a les assignatures tècniques. I en concret la filosofia, la qual considere una matèria imprescindible de cara a la formació intel·lectual dels joves. La filosofia entesa com un «entrenament» de la capacitat de raciocini, de la formació de criteri i opinió (sobre el món en què vivim, sobre l’ésser humà, etc.). I també com a actitud: la necessitat de qüestionar-se les coses, de dubtar, de ser crítics, també d’assumir punts de vista diferents, en definitiva, d’esdevindre subjectes actius, no passius. Per això la filosofia ha estat considerada sempre una assignatura «incòmoda» pel poder establit, pel «sistema» imperant. I és precisament per esta raó que és més necessària que mai.

De tots els filòsofs que Merlí va acostar al seu alumnat, a quin portaria a l’aula per a reflexionar sobre la pandèmia actual?

En estos moments n’hi hauria uns quants que serien molt útils, per a reflexionar sobre la condició humana i el nostre món globalitzat (Guy Debord, Zizeck, Zigmunt Bauman, per citar alguns dels contemporanis que han analitzat la societat actual des de diverses perspectives). Però potser en estos moments tan especials, pense més en Henri David Thoreau i la seua defensa de la «vida salvatge», el filòsof que va viure dos anys al bosc perquè «no volia morir sense descobrir que no havia viscut». Naturalista, eremita, defensor de la desobediència civil, insubmís, dissident, en definitiva un referent crític amb el món que els homes han creat, reivindicador de l’essència humana, i defensor del respecte a les lleis de la naturalesa.