La nova realitat social marcada per la pandèmia ha canviat pràcticament totes les facetes de la vida, tal i com la coneixíem, a més d’un bon grapat d’hàbits incompatibles amb les mesures més bàsiques per a frenar la pandèmia, com l’ús de la mascareta o la distància interpersonal. Així, les AMPA també han hagut d’adaptar-se a la nova situació, com una part més de les escoles i instituts que són. Cal recordar que, com a norma general i respectant els protocols, les families només poden accedir als centres amb cita prèvia.
Entre altres punts, a més d’afectar a la relació entre les famílies —que encara que ara s’han generalitzat els grups de WhatsApp, sempre ha sigut a les portes dels centres i de manera presencial—, les AMPA també han hagut de buscar, per la covid-19, una alternativa a les activitats que habitualment organitzaven, a més de mantindre certa unitat i estar en contacte telemàticament per a continuar amb la tasca de millora de l’educació pública, sense oblidar les reivindicacions ja existents abans de la pandèmia.
Rubén Pacheco, president de Fampa-València, apunta que les juntes directives sí están en contacte permanent i mantenen la comunicació «sense cap tipus de problema» però no ha ocorregut el mateix amb la primera cita important a l’inici de curs: les assemblees generals. «Estem tenint problemes perquè sempre han sigut presencials i ara no pot ser. Alguns centres faciliten les coses i s’han fet en espais exteriors molt amples, però és molt difícil. L’opció més coherent és que les assemblees siguen telemàtiques, encara que tothom no es defensa bé amb estes eines, el que dificulta la participació», lamenta Pacheco.
Altre punt que també s’ha vist afectat per la pandèmia són les activitats, celebracions i commemoracions que habitualment organitzen les AMPA per a l’alumnat. Encara que recorden que estan «per la defensa de l’escola pública i per a molt més que per a les festes», sí reconeixen «dificultats» per exemple, en les extraescolars. «Continuen fent-se, però amb més dificultats. Hi ha centres que han facilitat la tasca i altres que no, per por, i han establit una barrera. Hem de recordar que es tenen els mateixos protocols que les escoles, i que estan funcionant. Per això, s’hauria de transmetre eixa confiança amb les activitats de l’AMPA, que està dins del centre, no és aliena», reclama el president de Fampa-València.
Estos inconvenients, a més d’una relació més distant entre les famílies —i que les noves que s’incorporen per primera vegada al centre encara no s’han integrat—, també han provocat que «molta gent» no s’apunte a l’AMPA. Per això, detecten un «descens dels socis» de manera generalitzada. Així, preocupa que este curs hi haja «un desunflament del moviment associatiu» amb una imminent nova llei educativa, a més d’entrebancs per a la renovació dels càrrecs.
«Els problemes continuen estant ahí i es necessita la participació de les famílies. Per això, encara que este any tot són complicacions, hem de continuar fomentant la participació i visibilitzant el màxim possible la necessitat de les AMPA i els beneficis que comporten al centre»,apunta el president de la federació de València. Tot i així, tenen clar que, en tot cas, serà una desmobilització «temporal, perquè ara sembla que les accions i tot estan en l’aire, però de cara al curs que ve, amb la recuperació de la normalitat, tot tornarà».
Com explica, les associacions de pares i mares no només es preocupen per qüestions educatives, sinó que en els últims temps també s’han encarregat de tasques de conscienciació relacionades amb qüestions sanitàries derivades de la pandèmia i han posat el punt de mira també en la realitat socioeconòmica, doncs la crisi, els ERTO i la destrucció de llocs de treball han afectat a les famílies durant els últims mesos, fet que també es reflectix posteriorment en les aules.
«Cal visibilitzar el paper de les AMPA, hi ha llocs que si no haguera sigut per elles, les famílies hagueren estat desateses. S’ha fet una tasca de caràcter sanitari brutal, arribant al suministrament d’aliments o elements sanitaris on ha fet falta», assegura Pacheco. De fet, degut a la suspensió de les activitats del curs passat (pel confinament), moltes associacions tenen un remanent de diners que, en molts casos, s’han invertit en allò que els centres necessitaven (com material higiènic i sanitari).
A més, en moltes escoles també s’ha rebaixat la quota este curs, per les dificultats econòmiques que passen algunes famílies.
Adaptar-se, l’única opció
Un dels exemples d’AMPA actives en estos temps de pandèmia és la de Rocío Atencia, del CEIP Gregori Mayans i Císcar de Xirivella, que explica que la rutina de les associacions de mares i pares ha «canviat al 100 %» perquè normalment era una eina i un servei «molt proper a les famílies» i actualment «és molt complicat fer totes les informacions i reunions telemàticament, però no tenim altra opció».
«Intentem donar suport al centre i continuar fent activitats per als xiquets i les xiquetes. No podem fer-ho presencialment, com era costum en Halloween o Nadal… i ara els tallers són telemàticament i amb vídeos, com un concurs de dibuixos que hem fet», apunta Atencia.
En este cas, constaten la davallada en la inscripció de les famílies —d’«almenys un terç»— i com tenen fons «que no vam poder gastar», han reduït l’import de les quotes en un 50 %. A més, també han invertit una part dels diners en «mitjans de prevenció» que requeria el centre, com adquirir filtres EPA per a les classes.
Malgrat les dificultats, des de Xirivella expliquen que les famílies continuen en contacte i mantenint reunions «per a intentar que els xiquets estiguen el millor possible». «Hem perdut la possibilitat de treballar conjuntament, portem la tristessa damunt i la pressió de la pandèmia ens afecta a tots, vore als xiquets en les activitats era una al·legria... però respaldem la direcció i ella a nosaltres, la força dels pares és el que més fa, no podem remar en contradirecció», defensen.
Des del Port de Sagunt també han experimentat canvis respecte a allò que era habitual. «Ha canviat tot prou, tenim un local al centre, però només entrem una o dues mares. A l’hora de repartir loteria, pagar quotes… abans ho féiem dins però ara eixim a la porta de l’escola i ahí atenem a les famílies», explica Saray Ribagorda, mare del CEIP Cervantes del Camp de Morvedre.
«Com AMPA ja no podem fer moltes coses com abans, tot és diferent este curs: els concursos de dibuixos, les activitats com unflables o tallers de ‘pintacares’… no podem ajuntar a tot l’alumnat al pati i ho fem com es pot; ens intentem adaptar i hem trobat que la gent és molt receptiva», detalla. En este cas, també han rebaixat les quotes, perquè el preu no siga un impediment per a les famílies. «És trist, però també estem aprenent d’estos canvis», assegura Ribagorda.
També del Port de Sagunt és Raquel Moreno, altra mare, en este cas tresorera de l’AMPA del CEIP Victoria y Joaquín Rodrigo. Per a ella, les famílies s’han hagut de «modernitzar a la força» perquè han passat tots els tràmits a online: les quotes es fan per transferència o mitjançant un ingrés en un caixer, els documents es treballen en Google Drive… i també han fet tutorials en vídeo per a ensenyar a les famílies com funcionen plataformes com WebFamília, ja que «el centre ens va demanar ajuda perquè molts pares es perdien», reconeixen.
En este cas, la pandèmia ha afectat perquè «sempre féiem la primera reunió per a donar la benvinguda a les noves famílies, donar-nos a conéixer, demanar la col·laboració… i ara no l’hem realitzada», explica Moreno. Tot i així, afirma que s’han trobat més associats del que esperaven, gràcies al boca-orella i a la xarxa de grups de WhatsApp —amb la qual arriben al 90 % de famílies, asseguren—, a més del Facebook i el Telegram».
En este cas cal destacar que una de les iniciatives que tingueren les famílies ha triomfat i es va exportar a quatre escoles properes mes i també va interessar a municipis veïns: «vam decidir comprar mascaretes de colors, per a emprar una diferent cada dia de la setmana i assegurar que es fa un bon ús d’elles i es renoven i canvien quan cal. Ho vam impulsar i va tindre bona resposta. Vam comprar milers i servixen per a 70 setmanes, són un model que està homologat, complixen totsels requisits i són cómodes per als escolars», detalla Moreno.
«Ara estem acostumant-nos a la nova normalitat, demanar cita per anar al centre... ja no participem en tallers, és impensable fer activitats de cuina o experiments a classe, i els cursos per a les famílies ara són online; hi ha alguna conversa d’algun minut a la porta del centre… però no és el mateix», reconeix esta mare.
En resum, «és important que l’estructura associativa es mantinga» malgrat la pandèmia, i és «absolutament necessària la colaboració entre l’associació i el centre: com sempre, però ara més, per a aplicar solucions de la manera més àgil possible, fent que la participació de les famílies també ho siga», detalla Rubén Pacheco, president de Fampa-València.
