Educació de la Generalitat ja ha conclòs la tercera de les tres trobades de la I Escola de Tardor Carme Miquel que s’ha celebrat a Castelló, Elx i València, però la mostra «Repensar l’escola. Les Escoles d’Estiu del País Valencià» que ha acompanyat este esdeveniment continuarà oberta fins al pròxim 6 de desembre al Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de València.
Esta és l’exposició commemorativa del 45 aniversari de les Escoles d’Estiu del País Valencià que organitzen els Moviments de Renovació Pedagògica (MRP) des de 1975. Aleshores, com ara, es va haver d’ajornar a la tardor però no per una pandèmia sinó perquè no va arribar a temps el vistiplau de la Delegació de Govern de la dictadura.
Dividida en deu seccions, la mostra remarca el treball realitzat pels MRP i la seua intenció educativa, renovadora i reivindicadora de la incidència política i social de l’aprenentatge.
La directora general d’Innovació Educativa i Ordenació, Margarida Castellano, destaca la «gran acollida» que ha tingut la mostra tant a Castelló com a Elx, «un èxit que s’ha repetit en este primer cap de setmana que ha estat oberta a València malgrat la situació que vivim per la pandèmia».
Castellano subratlla que l’exposició «al mateix temps que és un viatge a les arrels de la renovació pedagògica valenciana, és també una mirada al futur de l’escola que volem». «Donar una ullada a tot el camí que ja hem fet i retrobar-se amb l’entusiasme que es vivia a les primeres escoles d’estiu és una manera de recuperar la il·lusió per l’ofici d’ensenyar i d’agafar impuls per al qual encara ens queda per recórrer a l’hora de repensar l’educació del segle XXI», afegix.
L’exposició pren com a referència l’Escola d’Estiu de les Comarques Centrals, que porta el nom del desaparegut «mestre de mestres» Gonçal Anaya, qui des de la seua càtedra de l’Escola de Magisteri de València fou una peça clau de la renovació pedagògica valenciana. Esta escola d’estiu, la primera de totes, va ser des d’on es treballava activament amb la resta de col·lectius docents renovadors d’arreu del territori.
El contingut de la mostra es presenta a partir de documents, publicacions, objectes, fonts orals, fotografies, vinyetes, una línia del temps, un espai d’aula debat i un mapa amb els continguts que vertebraren l’Escola d’Estiu de les Comarques Centrals Gonçal Anaya.
L’exposició reflectix l’ideari renovador del col·lectiu docent i recull un bon grapat de testimoniatges de les escoles d’estiu: antics, actuals i futurs mestres d’Infantil, Primària i Secundària, membres dels MRP i dels moviments sindicals, polítics al voltant de les escoles d’estiu.
Els MRP van nàixer durant els últims anys de la dictadura i prengueren gran força durant la Transició, on tot estava per fer. «Hereus de les idees renovadores dels i les mestres de la II República, de l’escola nova i d’altres pedagogies progressistes, els MRP aposten per construir una escola valenciana, popular i democràtica, en què la prioritat és l’educació integral de les persones», detalla la comissària de l’exposició, Jodie Dinapoli.
Un espai per a pensar
L’itinerari que es proposa en la mostra es retroba amb els temps de les màquines d’escriure i les «coques» de gelatina amb les quals el professorat imprimia els materials propis que elaborava per a treballar amb el seu alumnat al marge dels desfasats manuals decimonònics de la dictadura.
També es poden veure les «galindaines», les caixes de mistos reciclades amb missatges al seu interior que el mestre Enric Ramiro utilitzava amb el seu alumnat per a esperonar-los a inventar-se contes.
Dinapoli explica que la mostra està dissenyada «com un espai per pensar l’escola, com es feia a les escoles d’estiu, un lloc on la comunitat educativa pot trobar-se i reflexionar sobre l’escola que volem».
Un diàleg que, malgrat les limitacions per la covid-19, s’ha pogut enllestir a través d’una sèrie d’audiovisuals amb els testimoniatges de referents dels MRP valencians com Lupe Palau, Ramón Torres, Àngels Martínez Bonafé i Vicent Gracia, i les «Bioescolafies», un «collage» d’emocions en què l’alumnat de 4t de l’ESO de l’IES Barri del Carme de València reflexiona sobre com i què han aprés a l’escola i quines persones han sigut les més importants en la seua vida escolar.
