Per què Cuba?
Vaig ser a l'Havana a l'agost de 2019 per a buscar material per al Focus a Cuba de la 8a MICE València. Em vaig dirigir a les institucions cubanes i la rebuda va ser tan càlida, tan entregada per ajudar en la proposta que em vaig sentir capturat per la manera de fer i treballar en cinema i educació a Cuba. Un altre camí, una altra via. El que al principi només va ser una cerca de material per a València va acabar convertint-se, sense buscar-ho, en un gran esdeveniment que va portar a les sales de cinema a més de 28.000 xiquets i xiquetes cubans. Portar avant un festival com MICE tant a València com fora de les nostres fronteres és qüestió de passió pel cinema i de fe cega en l’educació com a element transformador de la societat. I cal viure-ho com una aventura. Amb vocació de servir, no de servir-se. Quan vaig tornar a València, ja estava plantada la llavor de la internacionalització de la MICE.
Ja tenen dates per a la segona edició de la MICE Cuba?
Si. Dates i pla B. Inaugurarem en Santa Clara el 20 de març i tancarem a l’Havana el 10 d’abril. Vint-i-un dies de festival on la MICE recorrerà tota l’illa. En la secció internacional la meitat de les pel·lícules que estan arribant són pel·lícules de la Comunitat Valenciana. Ja en l’anterior edició la delegació docent valenciana a Cuba va ser molt gran i enguany coincidix amb les vacances de Pasqua. Encara que la MICE Cuba compta amb una organització independent i autònoma de l’edició valenciana mai ens hem plantejat tallar els llaços dels dos esdeveniments, sinó crear sinergies amb tots les MICEs del món: ja vos avance que hi haurà més. De no poder celebrar-la al març la portaríem a octubre. En cap moment ens hem plantejat fer-la online ni minimitzar-la. Cuba l'afectació del Covid és molt de menor que ací. Al mal virus bona cara i solucions flexibles sense perdre el respecte a la conjuntura que ens ocupa. M'agradaria convidar als docents valencians a la 2da MICE Cuba. Si la MICE existeix és gràcies a ells.
Quines diferències i similituds va trobar entre València i Cuba?
A nivell humà, el color, el soroll, l’extraversió. Cuba i València són diferents però eixa ànima extravertida congenia molt bé amb el caràcter valencià. A més, quan comences a trobar la memòria valenciana a l’Havana t’obri els lligams i les ganes d’investigar sobre la nostra petjada a Cuba, com José Martí, la col·lecció de Sorolla del Museu de Belles arts, l’antic Hostal València i els milers de noms anònims que van sembrar les terres cubanes. A nivell educatiu, formalment les diferències no són tan grans; la falta de mitjans es suplix amb esforç, constància i implicació. L’accés a l’educació està més que garantit i la fama de poble cultivat que té Cuba merita a la realitat.
I si parlem d’Educació Audiovisual?
Quan a València allà per l’any 1993 vaig començar a treballar la imatge a l’aula pocs eren els referents a seguir. Recorde el primer curs en el CEP (ara Cefire), que va impartir Adolfo Bellido, que va ser el gurú dels pocs franctiradors de l’Educació Audiovisual que existíem llavors. Quan ací érem els simpàtics mestres que féiem pel·lícules, a Cuba Pablo Ramos ja havia creat la Xarxa Unial i el moviment educomunicatiu feia els seus primers passos formals. Vaig contactar amb Pablo l’any 1999 i algun dels nostres treballs es van exhibir a l’Havana. Va ser el primer contacte amb una realitat educativa avançada on l’audiovisual eren més que pel·liculetes o reportatges de final de curs o el dia de la pau.
I en l’actualitat?
A la Comunitat Valenciana som capdavanters en el treball amb la imatge. El professorat està fent moure's a una estructura governamental bastant elefantiàsica i burocratitzada. Hauríem d'estar encara més per davant atés que la predisposició docent és màxima però sempre ens trobem amb reticències dels governs a donar passos per a la inclusió en el currículum, sense cap timidesa, de l'Educació Audiovisual. La MICE València ha ajudat molt a posar a València com a referent a nivell mundial i ha motivat al professorat. L'increment de treballs presentats ha sigut màxim, sobretot en continguts i realització. El professorat valencià utilitza ja l'audiovisual com a instrument global d'aprenentatge i no per un resultat final. A Cuba funciona més el projecte cultural extern al centre educatiu. No són projectes puntuals en forma de taller, són treballs amb continuïtat en el temps d’una manera estructurada però no és educació formal.
Què passarà ara amb MICE València?
L’he deixada en molt bones mans. Voro Huertas ha començat en una edició molt complicada marcada pel coronavirus i el confinament. Ara ell haurà de donar-li el seu toc propi i personal; jo em dedicaré a la MICE Cuba i observaré des de lluny l’evolució del festival, per a no interferir en la tasca de la nova direcció en la qual confie plenament. Sempre seré el creador de la MICE i que el festival continue sense mi és sinònim que les coses es van fer bé. Sóc president com a càrrec honorífic del qual d’altra banda em sent molt orgullós.
