«Els col·legis a Nova York tornen a tancar. I em fa por pensar en un possible confinament de l’educació ací perquè no seria bo i dubte que estiguem preparats malgrat haver passat ja per un», indica la docent Pilar Hernández Dopico, asturiana i actualment resident a València. Si bé les dades en els centres educatius d’Espanya són optimistes (sense pensar en tancaments en el sistema educatiu), Hernández, a través de la seua firma «El Pupitre de Pilu», reflexiona sobre eixa hipotètica situació.

«Per la necessitat de socialitzar, sent els centres escolars un lloc fonamental per a la socialització; per conciliació familiar, cal tindre en compte els treballs dels pares i els riscos de recórrer a avis en una situació com l’actual, i per la bretxa digital, no totes les famílies disposen dels mitjans necessaris per a poder dur a terme una educació digital, ja siga perquè no tenen connexió a internet, dispositius suficients o els adequats per a poder seguir les classes», indica Pilar Hernández, a més de docent, preparadora d’oposicions d’educació.

Pot repercutir en el comportament dels més menuts i menudes el fet d’haver d’anar-se’n a casa durant un temps en cas de positiu per covid-19?

Depén molt del que li transmetem els adults. Pot haver-hi un positiu sense símptomes, però també un positiu hospitalitzat. I de si el xiquet es veu més afectat o menys. La comunicació és fonamental.

Què és el més important en estos moments a l’hora de fer classe?

Centrar-se en les emocions del xiquet o xiqueta i en com està. Cal tindre en compte si ha tingut un cas covid-19 a prop, o una defunció fins i tot. Hem de treballar molt les emocions a nivell d’aula i a nivell individual.

Indica també el problema de la bretxa digital, que es va fer visible en este temps de pandèmia...

Sí, en una situació com esta es fa molt més palpable la bretxa digital. Ja no sols es tracta de disposar dels mitjans digitals necessaris. No totes les famílies disposen dels mitjans necessaris per a poder dur a terme una educació digital, ja siga perquè no tenen connexió a internet, dispositius suficients o els adequats per a poder seguir les classes. A vegades són diversos membres de la família els que necessiten dispositius digitals i no són suficients per a tots

Les dades de contagis en el sistema educatiu a Espanya són assumibles, o això sembla, de moment...

És que el virus no és a les aules, per dir-ho d’alguna manera. Vull dir, que ho portem des de fora. El col·legi està lliure però els xiquets, evidentment, tenen una família, germans... després està el parc, les activitats extraescolars... He de dir que en els centres educatius s’està fent molt bé.

El paper del professorat està sent crucial...

Són els docents els que estan salvant l’educació, els polítics no estan ajudant. Si l’educació hui dia funciona és gràcies a que Espanya té uns grans professionals. Els professors estan treballant molt dur per a poder proporcionar als xiquets una estabilitat en tota esta nova normalitat. Han sigut ells els que han adaptat els protocols a les aules, els nostres polítics han deixat, una vegada més, l’educació de costat, sense ser prioritària per a ells, o no ho semblava. Donen la sensació d’estar preocupats pels colors i en una situació de pandèmia això no hauria de ser així. L’Educació no hauria d’entendre de colors polítics. I això s’ha vist una altra vegada amb la nova llei d’Educació: de nou un trencat per a un descosit.