Els dofins alentixen activament els seus cors abans de bussejar i fins i tot poden ajustar la seua freqüència cardíaca depenent de quant temps planegen estar baix l’aigua, suggerix un nou estudi publicat en la revista científica Frontiers in Physiology. Les troballes brinden nous coneixements sobre com els mamífers marins conserven l’oxigen i prevenen l’acumulació de nitrogen mentre bussegen.

Un equip d’investigació, amb membres de la Fundació Oceanogràfic i dels Estat Units, Anglaterra, Itàlia i Escòcia, ha treballat amb tres dofins mulars (Tursiops truncatus), especialment entrenats per a interpretar senyals visuals amb les quals se’ls va demanar contindre la respiració durant diferents períodes de temps. «Entrenàrem als dofins perquè aguantaren la respiració durant immersions de molt de temps, altres més curtes, i altres on pogueren fer el que volgueren», explica el doctor Andreas Fahlman de la Fundació Oceanogràfic. «Quan se’ls va demanar que contingueren la respiració, la seua freqüència cardíaca va disminuir immediatament abans o després de començar a contindre la respiració. També observàrem que els dofins van reduir la seua freqüència cardíaca més ràpid i en major mesura en preparar-se per a les immersions de llarga duració, en comparació amb les altres immersions», apunta l’investigador.

Així, els resultats mostren que els dofins i, possiblement, altres mamífers marins, alteren conscientment la seua freqüència cardíaca per a adaptar-se a la duració d’una immersió planificada. «Tenen la capacitat de modular la reducció de la seua freqüència cardíaca de la mateixa forma que nosaltres podem reduir la rapidesa amb la qual respirem», suggerix Fahlman. «Això els permet conservar oxigen durant les seues immersions i, també, pot ser clau per a evitar problemes relacionats amb el busseig com la malaltia per descompressió, també coneguda com la malaltia del bus», afegix Fahlman. Este trastorn es caracteritza per la formació de minúscules bambolles de nitrogen en la sang i en els teixits, per ascensos ràpids durant el busseig.

Comprendre com els mamífers marins bussegen de manera segura durant llargs períodes de temps és crucial per a mitigar els impactes que afecten directament la seua salut, i que resulten de l’activitat d’origen humà, com per exemple l’augment del soroll submarí. «Els sons com les explosions sota l’aigua durant l’exploració de petroli, estan relacionats amb problemes com la malaltia del bus en estos animals», continua el científic de la Fundació Oceanogràfic.

«Esta capacitat de regular la freqüència cardíaca és important per a evitar la malaltia per descompressió, i l’exposició sobtada a un so inusual fa que este mecanisme falle a conseqüència de canvis en el comportament. Per això, hem d’evitar pertorbacions sobtades i fortes, i una possible solució podria ser planificar l’augment progressiu del nivell de soroll en el temps per a causar un estrés mínim. En altres paraules, la investigació pot donar mètodes de mitigació molt simples per a permetre que humans i animals compartisquen l’oceà de manera segura», considera.

Els desafiaments pràctics de mesurar les funcions fisiològiques d’un dofí, com la freqüència cardíaca i la respiració, havien impedit fins ara comprendre completament els canvis en la seua fisiologia durant el busseig. «Treballem amb una mostra xicoteta de tres dofins mascles allotjats i entrenats amb cures professionals», explica el doctor. «Usem equips fets a mida per a mesurar la funció pulmonar dels animals, així com sensors que permeten la realització d’electrocardiogrames (ECG) per a mesurar la seua freqüència cardíaca. Els dofins van participar de bon grat en l’estudi i podiem abandonar una sessió d’investigació en qualsevol moment», afegix.