És probable que si Albert Einstein haguera nascut dona, hui a penes ens sonaria el seu cognom perquè els mèrits dels seus estudis se’ls hauria emportats un home, un fenomen tan comú en la història que fins i tot té nom propi: és el conegut com «Efecte Matilda», que designa les injustícies comeses sistemàticament amb les científiques en benefici dels seus companys masculins.

Nettie Stevens (descobridora dels cromosomes sexuals), Rosalind Frankin (descobridora de l’estructura de doble hèlix de l’ADN) o Lise Meitner (investigadora en radioactivitat i física nuclear), són només algunes de les moltes investigadores que al llarg de la història van haver de veure com els seus descobriments eren mereixedors de Premis Nobel que sempre van recaure en homes.

Però la conseqüència directa de silenciar el treball de les dones no sols té efectes per a estes científiques, sinó també per a les generacions futures de xiquetes que creixen i s’eduquen sense referents femenins en els llibres de text o en els manuals d’història.

Per a acabar amb esta injustícia, l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT) ha posat en marxa la iniciativa #NoMoreMatildas que té augmentar les referències al treball de les científiques en els llibres de text escolars —de Primària, ESO i Batxillerat—, per a despertar la vocació científica en les xiquetes i contrarrestar els estereotips que des de xicotetes els fan creure que són menys intel·ligents o vàlides per a la ciència que els xics, una escletxa i masculinització que s’observa en els estudis superiors.

La iniciativa #NoMoreMatildas, que compta amb el suport de l’Oficina del Parlament Europeu a Espanya i amb el suport d’escriptores, científiques, institucions i mitjans de comunicació, arranca amb la publicació de tres biografies imaginàries d’Einstein, Alexander Fleming i Schrödinger i què haguera passat amb ells si hagueren sigut dones científiques, un material que pot descarregar-se al web www.nomorematildas.com. Les escriptores i periodistes Ángeles Caso i Carme Chaparro, i la catedràtica de Química Inorgànica i Adela Muñoz Páez, presidenta d’AMIT-Andalusia, signen els pròlegs de les obres, que compten amb textos de Nöel Lang i il·lustracions de Rodrigo García Llorca.

#NoMoreMatildas —una idea de Gettingbetter Creative Studio, amb la col·laboració de Dos Passos Agencia Literaria i comunicació i producció de Kamestudio—, pretén donar a conéixer l’Efecte Matilda i recuperar el protagonisme d’eixes científiques que mai hagueren de ser invisibles.

Segons diferents estudis de la Universitat de València i de la Complutense de Madrid, els llibres de text de l’ESO a penes contenen amb un 7,6% de referents femenines enfront dels seus homòlegs homes i un 12 % en les cites de treballs acadèmics.

A més, segons la Unesco, el percentatge de dones en carreres científiques es reduïx al 28,5% encara que el més preocupant és el descens d’esta proporció. A Espanya, en els anys huitanta, la presència de dones en carreres científiques com l’enginyeria informàtica era del 30 %, i hui a penes arriben al 12 %, mentre que en matemàtiques, les dones eren el 60 % de l’alumnat l’any 2000 i n 2018, la xifra havia baixat al 37 %.