La Pelagia Noctiluca és una medusa molt coneguda en el món anglosaxó com «agulló malva». A Espanya és molt reconeguda en els telenotícies cada estiu per la seua capacitat urticant, bastant alta ja que tant els seus tentacles com la seua campana —una poc inusual— tenen cèl·lules urticants, els efectes de les quals en els humans són dolorosos, duren un temps considerable però no solen ser perillosos. Encara que està distribuïda per tot el planeta, és sens dubte la medusa urticant més rellevant en el Mediterrani Occidental, ja que es tracta de l’espècie més abundant en esta zona. Este animal té un mode de vida pelàgic de mar oberta, és a dir, és un organisme que viu en les aigües situades més enllà de la plataforma continental. Com no tenen capacitat natatòria formen grans eixams que es mouen amb els corrents i poden arribar a encallar sobre grans extensions de platja, com ocorre a la costa valenciana en estiu. Per això ve que s’observen d’una forma més manifesta i irrompen en els punts de bany amb una presència massiva.

En 1954, la bioluminescència generada per les meduses li va salvar la vida a un jove pilot d’aviació, quan es trobava en una missió d’entrenament en les costes del Japó. De retorn al portaavions i enmig d’una gran tempesta, el panell d’instruments va deixar de funcionar pel que no podia confiar en la tecnologia per a tornar al portaavions. Aleshores, va poder distingir un rastre luminescent que li va portar fins a el vaixell. Eixe pilot es deia James Lovell i anys després dirigiria la famosa missió d’Apol·lo 13 i pronunciaria la famosa frase «Houston, tenim un problema. Com les lluernes per la nit, les meduses generen la bioluminescència per reacció química, gràcies a una proteïna lumínica que tenen en els seus teixits. La Pelagia noctiluca és capaç d’emetre centellejos de llum en ser estimulada per l’onatge, pel frec de vaixells o simplement quan sent que té a prop alguna amenaça. Plini el Vell va ser el primer a descriure la luminescència en la seua Història Natural ja que emprava la mucositat d’estos animals per a impregnar un pal, que usava a manera de torxa.