La medusa Pelagia noctiluca és perfecta, preciosa, d’un color traslluït de brins habitats i té dues particularitats: és el malson dels banyistes a les platges del Mediterrani i gràcies a la seua capacitat de luminescència es pot veure a les nits en la mar quan apareixen en eixams en ser estimulades pel frec de les ones o les embarcacions.
Estos éssers meravellosos ja es poden veure en l’Oceanogràfic on gràcies a l’alt nivell tècnic i l’especialització dels biòlegs de l’àrea de Mediterrani i Meduses tornen a reproduir-se, un fet que només s’ha aconseguit en molt pocs aquaris del món.
La Pelagia noctiluca, al contrari que les altres, no consta de fase de pòlip i la seua reproducció és exclusivament sexual, ja que el mascle se situa damunt de la femella en la columna d’aigua. En realitat no és una còpula com a tal, sinó que es col·loca així amb la finalitat d’assegurar les possibilitats de fecundació quan el mascle allibera l’esperma i el recull la femella, que, posteriorment, pon ous dels quals ix la larva i finalment una xicoteta medusa, una cria d’escifozous. Per eixa raó no passa, com les altres, per la fase en la qual el pòlip es fixa en el substrat i comença alliberar les cries, que es convertixen posteriorment en meduses en arribar a la fase adulta.
Tot això fa que la seua reproducció en l’aquari siga molt complexa i requerisca d’una atenta i constant observació per a seguir les fases. Veure i reconéixer quan solta els ous, de menys de 0,2 mil·límetres, per a mantindre’ls fins que alliberen les larves, que són submilimètriques, i esperar que vagen canviant a èfires. Tot això es realitza sense lupa i a les fosques, amb una llanterna, per a distingir millor els rosaris d’ous embeguts en un mucus.
Tots els elements en les seues fases són tan diminuts que requerixen d’una gran capacitat i experiència en l’observació, maneig i, també, la paciència, que ja han adquirit els tècnics especialitzats de l’Oceanogràfic.
Una alimentació específica
La cria de «pelagias», malgrat la gran dificultat, està sent un èxit en l’Oceanogràfic, fins al punt que ja pot observar el públic en un tanc específic de l’àrea de Mediterrani mes de 20 exemplars. Des que ixen els ous fins que es poden contemplar en el tanc poden passar més de dos mesos, un termini que per a una medusa, en general, és molt.
Però les cures en la seua cria i manteniment no acaben ací. Una medusa d’este tipus pot arribar a mesurar uns 10 centímetres de «umbrela» —part que pareix una ombrel·la— i viure fins a quatre anys. Estos aliments en l’oceà s’alimenten de plàncton, d’organismes gelatinosos, i no sols de meduses sinó també de larves de peixos, en una dieta que és molt variada. Açò es procura mantindre en l’Oceanogràfic on bàsicament els cnidaris s’alimenten d’unes meduses que específicament cal cultivar per a criar-les, majorment la medusa comuna, Aurelia aurita, amb la qual es fa una espècie de suc i de la qual també se li ofereixen exemplars sencers.
Col·laboració científica
Com en tantes altres experiències, en esta ocasió l’Oceanogràfic col·labora amb diversos instituts i organismes científics i d’investigació. En este projecte en concret s’han sumat forces amb l’Institut de Ciències de la Mar (ICM), que pertany a l’àrea de Recursos Naturals del Consell superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
Després del confinament, l’Oceanogràfic va reprendre la reproducció de l’espècie Pelagia noctiluca al maig de 2020, quan l’ICM li va cedir èfires que, en primer lloc, es van aconseguir criar fins a l’etapa d’adults i ara estan a la seua fase de reproducció, un procés que rep l’atenció dels biòlegs de l’àrea de Mediterrani i Meduses i que ocorre en comptades ocasions en aquaris.
