Els escacs poden ser més que un joc de taula amb el qual passar les hores mortes o practicar la paciència, l’enginy i la concentració. Més enllà de sèries de moda, cada vegada més centres educatius aposten per emprar el tauler quadriculat com a eina educativa amb la qual fer que l’alumnat desenvolupe competències i estiga més motivat a classe.
L’edat no és problema, doncs hi ha experiències d’èxit tant en Primària com en Secundària, però sorprenentment també amb els més menuts de les escoles, a Infantil, on els xiquets i les xiquetes són capaços de diferenciar cada peça i recrear els moviments que realitzen. Es tracta d’una experiència que, segons expliquen a Aula alguns docents, qui prova a classe, repetix i, a més, escampa la passió pel joc dels peons i la reina entre amics i a casa. I és que, d’iniciatives escolars han eixit campions autonòmics i grans jugadors, com els germans Carles i Marc Gregori Garcia.
Es tracta d’una aposta que motiva a l’alumnat i facilita el seu aprenentatge en diferents àrees
Alberto Tortosa, assessor tècnic a la Subdirecció General de Formació del Professorat de la Conselleria d’Educació, va engegar en 2019 una formació dirigida als docents sobre els escacs com a eina d’ensenyament i aprenentatge, impartida pel Cefire d’Alacant, del qual formava part aleshores i junt amb el també assessor Diego Sánchez. L’objectiu era que els escacs s’implementaren a totes les etapes. Segons explica Tortosa, els escacs educatius són diferents als competitius. En la modalitat dirigida a escolars i estudiants «s’utilitzen els conceptes dels escacs com a ferramenta didàctica que facilita l’aprenentatge de l’alumnat en les diferents àrees curriculars». Així, assegura que és una opció «molt potent per a utilitzar de forma transversal, com a una ferramenta que facilita l’aprenentatge». I és que, les escoles i instituts han trobat en els escacs una «excusa» per a treballar d’una manera diferent assignatures com les Matemàtiques, però també les llengües o, inclús, innovar més encara i combinar-los amb la robòtica, per posar alguns exemples.
Centres referents
Les opcions, segons explica Tortosa, són introduir un taller com assignatura optativa a Secundària; i a Primària existixen hores que es poden dedicar a projectes multidisciplinaris. Altra possibilitat és que este joc de taula forme part dels patis o de l’oferta d’extraescolars, el que també sol despertar l’interés de l’alumnat.
Un dels centres referents en la implantació dels escacs educatius és el CEIP Santa Anna d’Oliva, que va apostar per ells en 2014-15 i ara formen part de cada racó de l’escola i també de cada activitat.
La directora del centre, Empar Sastre, que ha participat en xarrades i formacions del Cefire, apunta que el canvi a l’escola ha sigut radical. Segons relata, aleshores comptaven amb molt d’alumnat d’educació compensatòria i amb una manca evident d’escolars.
Amb l’aposta pels escacs, ha augmentat l’interés de les famílies per este centre educatiu i també l’aprenentatge de l’alumnat, que ara plena les aules. «Les famílies aposten fort i veuen els beneficis dels escacs. Per exemple, van molt bé amb alumnat amb TDH (trastorn de dèficit per hiperactivitat)», afirma. A més, també sumen «a l’hora de la resolució de problemes, tranquilitzar-se per a fer les coses, desenvolupar l’organització espacial, la concentració... els agrada molt i sempre esperen l’hora dels escacs», assegura.
Diverses experiències han resultat exitoses tant a Infantil i Primària com en Secundària amb grups de PR4
Contra els tòpics
En este cas, s’han introduït a Primària i Infantil, però també hi ha experiències a Secundària, com la que relata Pablo Herrero, docent de Matemàtiques a l’IES Lluís Vives de València, on han tingut un gran resultat amb un grup del Programa de Reforç per a 4t d’ESO (PR4), que ha descobert que no és un joc avorrit i que està a l’abast de tothom. «Se’ls ha notat en l’autoestima, han vist que són capaços de jugar, encara que al principi sembla una activitat només per a intel·lectuals i hi ha molts tòpics», apunta el docent. Entre altres destreses, Herrero ha detectat que l’estudiantat també ha pogut desenvolupar «la lògica, l’atenció, l’estratègia i la geometria».
«Al principi hi havia alumnat més reticent, però després cap problema. Tots volen tornar a jugar i alguns s’han comprat un tauler. Vam començar amb les dames i al final han fet lligues d’escacs, exposicions i treballs sobre jugadors famosos, han vist ‘Gambito de dama’… els ha motivat molt», resumix el docent, que ha dedicat el primer trimestre al joc. «Un èxit, sense dubtes», corrobora.
En total, en les sis formacions que ja s’han desenvolupat i un fòrum educatiu estatal que va acollir València, ja s’han format uns 430 docents i 50 monitors. Malgrat que la pandèmia ha alentit un poc el ritme, l’objectiu final és que la Conselleria d’Educació puga oferir un projecte d’implementació dels escacs i un programa ja definit, com ocorre en altres autonomies (Aragó, Andalucia, Múrcia...), perquè els centres educatius interessats tinguen una referència per a saber com començar.
Robòtica, carnestoltes o anglés: les peces d’escacs estan per tot arreu a un col·le d’Oliva
El CEIPSanta Anna d’Oliva és tot un referent de la introducció del joc d’escacs en l’àmbit educatiu, junt amb l’IES Canónigo Manchón de Crevillant. Segons expliquen des del Santa Anna, els escacs i les seues peces estan per tot arreu: des de festes de carnestoltes fins a un bon grapat d’assignatures, com les llengües, on aprofiten per a aprendre’s les conjugacions verbals, i també a l’hort escolar o per a estudiar l’univers.
La directora, Empar Sastre, detalla que a Primària els escacs estan fonamentalment a l’àrea de Matemàtiques i en Infantil en psicomotricitat, doncs els xiquets i xiquetes es convertixen en peces humane si aprenen els moviments imitant-los. tanmateix, els han introduït a Robòtica.
«Al final, acaben jugant amb cinc anys, sobretot si tenen algun germà més major al col·le. Hi ha xiquets que no havien jugat mai i se’ls desperta la curiositat; alguns acaben en clubs d’escacs i tenim algun exalumne campió autonòmic sub-12 de la Comunitat Valenciana i la passió li ve del col·le», detalla, encara que recalca que a les aules no es tracta d’un joc competitiu.
Durant estos cursos, des del centre exposen que han sigut moltes les activitats realitzades, tant curriculars com extracurriculars, amb els escacs com a eix transversal. Així, han participat fins i tot en un Erasmus+, tot amb l’objectiu de «lluitar el fracàs escolar i la falta de motivació de l’alumnat, alguns en risc d’exclusió social».
