Com a símbol de lluita i adaptació contra el canvi climàtic, el CEIP Severí Torres de Castelló (a la Ribera Alta) ha plantat un exemplar de Cupresus Dupreziana per celebrar el Dia de l'arbre, que a la Comunitat Valenciana es va commemorar el passat diumenge, 31 de gener.
Plantar un Cupressus Dupreziana en el seu àmbit de distribució natural té poques possibilitats d'èxit, per les condicions climàtiques extremes. I és que, l’arbre és conegut com xiprer del Sàhara ja que és típic de la part central del desert del Sàhara (al sud-est d’Algèria), on es calcula que cauen entorn a 30 litres anuals. A més, el sobrepastoreig evita que les plàntules prosperen.
Estes condicions l'han fet guanyar-se la fama de l’arbre més amenaçat del món, limitant les opcions a la plantació d'exemplars ex-situ en jardins botànics per garantir la viabilitat de l'espècie, com expliquen des del centre. Cal recordar que en el seu àmbit natural de distribució sols queden entorn a 230 exemplars vius —alguns entorn als 2000 anys d’antiguetat— relictes d’un temps on les condicions climàtiques eren més favorables, i per tant, els dupreziana formaven boscos més extensos.
Inspiració
Per a l’escola, este resistent arbre pot servir d'inspiració tant per a l’alumnat com per al professorat, acostant-los al món de la reforestació. Açò permet escalar la quantitat de persones que participen activament en projectes per a millorar el medi ambient. «Un bon exemple és el fòrum https://repoblacionautoctona.mforos.com, del que Josep Vidal, autor de la proposta i membre d'Avamet, n'és un membre actiu», apunten.
Cada vegada és gent té interés en aportar el seu granet d'arena, criant plàntules en xicotets vivers a casa per a plantar-les en diversos projectes de micro-reforestació.
També obri la porta a desenvolupar projectes entorn a esta enigmàtica espècie, des de com es reproduïx mitjançant apomixis masculina fins a la viabilitat de les llavors en funció de les variables climàtiques
Per últim, l’alumnat de 5é de Primària ha aprés amb esta acció, de manera didàctica, com ha canviat el clima i com s'adapten les espècies per sobreviure, i la diferènciaentre els dubtes que els han sorgit sobre espècies autòctones, invasores, tipus de climes i sòls, necessitats de les plàntules, sobre com les persones transformen els paisatges o la importància dels projectes de microreforestació.
El xiprer del Sàhara és una conífera molt rara, inclosa en la llista d’espècies amenaçades i que es troba a Algèria. Només hi ha una població de 233 exemplars, distribuïda en 200 km2 i la majoria és molt vella, per sobre dels 2.200 anys.
