La ciutat de Ramsar, en la costa de la Mar Càspia a l’Iran, va ser la seu en la qual es va acordar el Conveni internacional sobre els Aiguamolls, un compromís que es va signar el 2 de febrer de 1997. La Convenció sobre els Aiguamolls és un tractat intergovernamental que servix de marc per a l’acció nacional i la cooperació internacional en pro de la conservació i l’ús racional dels aiguamolls i els seus recursos. En l’actualitat hi ha més de dos milers d’espais protegits en dotzenes de països a tot el món en el marc d’eixe acord.
Des d’aquell 2 de febrer, tots els anys organismes oficials, organitzacions no governamentals i grups de ciutadans de tots els nivells han aprofitat l’oportunitat per a realitzar actes i activitats, encaminats a augmentar la sensibilització del públic en general sobre els valors dels aiguamolls i els beneficis que reporten en general i la Convenció de Ramsar en concret.
Enguany s’ha seleccionat el lema «Els aiguamolls i l’aigua» per a cridar l’atenció sobre el paper essencial que juguen estos ecosistemes per a la pròpia supervivència del planeta enfront de la creixent crisi de l’aigua.
L’albufera de l’aquari
L’Oceanogràfic de la Ciutat dels Art i els Ciències és sensible a la importància d’estos ecosistemes i des del seu naixement —fa ara 18 anys— ha vingut desenvolupant una labor de conscienciació i divulgació a través de la recreació de zones específiques, la conservació d’animals i plantes i les accions de conservació i divulgació en l’exterior de les seues instal·lacions.
Sota una gran esfera de 26 metres d’altura estan representats dos dels aiguamolls litorals més característics del planeta: el manglar americà i la marjal mediterrània.
Les zones humides són un dels ecosistemes més rics i productius del planeta. Constituïxen l’hàbitat de centenars d’espècies endèmiques de fauna i flora amenaçades, configuren bells paisatges, regulen el cicle hidrològic i filtren contaminants, per la qual cosa complixen funcions ecològiques essencials.
En estos punts de l’Oceanogràfic es poden contemplar els animals més característics com la polla blava, l’espàtula rosada i blanca, la tortuga de Florida o el leprós, l’escórpora, el martined verd o el martinet de nit comú.
Al llarg dels últims anys s’està desenvolupant des de 2016 el Projecte Albufera de la Fundació Oceanogràfic a partir dels estanys clorats que existien i ara s’han convertit, amb la seua naturalització, en un llac d’una biodiversitat sorprenent i de qualitat.
Combatre el canvi climàtic
Gràcies al llac de l’Oceanogràfic i la seua transformació inspirada en els aiguamolls locals, es perseguix acostar al públic un ecosistema tan important per a la conservació de flora i fauna, així com per a combatre el canvi climàtic. D’esta manera, el llac viu s’ha convertit en un gegantesc espai on conviuen espècies d’anàtids, amfibis, peixos i flota d’interés conservacionista.
Entre les espècies que es poden trobar en el llac viu de l’aquari està l’ànec acolorit, el pot blanc o cigne cantaire, corb de mar, fotja comuna o el gran pelicà blanc. No obstant això, estes instal·lacions també són utilitzades per 36 espècies d’ocells, que la visiten al llarg de tot l’any procedents, principalment, del Parc Natural de l’Albufera i del llit vell del Túria.
A més, coexistixen unes altres gràcies a la participació del servei de flora del centre d’investigacions piscícoles del Palmar de la Generalitat Valenciana, de manera que alberga una gran colònia del característic peix valencià, el samaruc, l’ofegabous, la garcilla cerceta, la malvesia o la fotja banyuda i, recentment, s’ha cultivat en les instal·lacions del Oceanogràfic la Ceratophyllum submersum, una planta catalogada en la Comunitat Valenciana en perill d’extinció, que s’ha replantat en el Tancat de la Milia, Tancat de l’Illa i l’Ullal del Font del Forner.
Restauració
La Fundació Oceanogràfic duu a terme altres activitats que tenen a veure amb els aiguamolls. Com per exemple la restauració de tolles que va començar de manera reeixida en el municipi de Suera al Parc Natural de la Serra d’Espadà, facilitant la recolonització amb amfibis naturals de la zona i posterior reintroducció d’una espècie emblemàtica com és l’ofegabous.
Ara, eixe programa s’ampliarà a altres zones. Concretament s’han avaluat les actuacions per a futures intervencions de la mà dels tècnics de la Generalitat Valenciana en tres localitzacions: o la Serra Calderona, Chera-Sot de Chera o Serra d´Espadà. Juant amb l’IES Santa Maria de Vila-real, l’Ajuntament de Suera i la Piscifactoria del Palmar de la Generalitat Valenciana, s’ha continuat monitorant les zones en les quals s’han dut a terme accions per a registrar, avaluar i corregir les mesures oportunes.
Igualment, el departament d’Educació presta especial atenció a la formació d’escolars en els valors mediambientals que aporten estos espais valencians i que tan a prop estan del nostre entorn urbà.
vida als humedals. 1 Extracció en l’Oceanogràfic de la «Ceratophyllum submersum» per a replantar-la en l’Albufera. Fotos
2, 3 i
4:: animals que habiten el llac viu, com granotes, fotges banyudes i flamencs. F
