El professorat es formarà en onze congressos al llarg de 2021

La Conselleria d’Educació desenvoluparà enguany 11 congressos específics de formació del professorat a través de la xarxa de Cefire. El primer congrés, que es va iniciar el passat 29 de gener, tracta la sostenibilitat educativa en FP i els ensenyaments artístics i esportius; i el segon que també està en marxa —va començar el passat 2 de febrer—, es centra en el lideratge dels equips directius.

Els 11 congressos es desenvoluparan fins a novembre i més de 2.500 docents s’han inscrit ja als sis primers, que seran virtuals o semipresencials. L’objectiu , com explica la conselleria, és oferir un espai de participació, formació i debat per al col·lectiu docent, a més de presentar noves tendències i projectes innovadors que inspiren el professorat en diversos àmbits de coneixement.

«La formació del professorat és essencial per a garantir la qualitat educativa del nostre alumnat i els congressos que hem organitzat són un punt de trobada per als docents on debatre i formar-se al voltant dels aspectes clau de cada àrea de coneixement», afirma el conseller Vicent Marzà, que afegix que amb totes estes jornades es pretén «oferir una formació òptima i donar a conéixer les iniciatives dutes a terme des dels nostres centres educatius, noves tendències pedagògiques i projectes innovadors que inspiren el professorat en tots els àmbits d’ensenyament».

Educació integral

El punt de partida d’estes formacions, el II Congrés de Formació Professional i Ensenyaments Artístics i Esportius que es va celebrar en línia, va abordar les noves metodologies i usos tecnològics per afavorir la formació integral de les persones, a tots els nivells, per a fer front a un món laboral en evolució constant.

La ponència marc del congrés —amb el títol «Cap a la sostenibilitat educativa en FP» va anar a càrrec de Yayo Herrero, una veu referent en educació i ecologia socials, antropòloga, educadora social i enginyera tècnica agrícola. Esta professora-col·laboradora de la Càtedra Unesco d’Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible de la UNED és coautora de més d’una vintena de llibres relacionats amb l’ecologia social i va ser coordinadora confederal d’Ecologistes en Acció entre 2005 i 2014.

El congrés dirigit als equips directius, que es va desenvolupar durant la setmana passada, va tindre com a eix vertebrador xarrades sobre lideratge educatiu, amb un enfocament polièdric des de les diferents perspectives que intervenen en la gestió d’un centre educatiu.

La conferència inaugural va versar sobre el lideratge per a transformar les organitzacions educatives i va anar a càrrec de Michael Fullan. Este professor emèrit de la Universitat de Toronto i exdegà de l’Institut d’Estudis d’Educació d’Ontario (Canadà) és una autoritat mundial en reforma educativa que assessora responsables polítics i líders locals de tot el món en lideratge en educació.

Humanitats, Socials, STEM...

A estos dos primers congressos ara seguiran altres nou que giraran al voltant del paper de les dones en les humanitats i les ciències socials; la ciberconvivència; els reptes per a la inclusió en l’àmbit de les ciències; la tecnologia i les matemàtiques (STEM); el paper social i educatiu que els llenguatges artístics i expressius tenen durant la pandèmia, la coeducació, la influència de l’Educació Infantil en el desenvolupament integral de les persones i l’educació inclusiva per a garantir l’accessibilitat de tot l’alumnat a la participació i l’aprenentatge.

El següent, del 22 al 25 de març, se celebrarà el II Congrés d’Humanitats, Ciències Socials i Educació, amb el lema «Les dones en les humanitats i les ciències socials». L’objectiu d’aquest fòrum és valorar el paper de les dones en estes disciplines i la importància de les humanitats per a la formació de persones lliures, crítiques, responsables i felices, involucrades en la construcció d’un món millor.

Altra data a destacar és el «II Congrés TIC i Educació: Ciberconvivència», que se celebrarà els dies 23 i 24 d’abril i es podrà seguir en línia. Aspira a ser un punt de trobada, d’intercanvi i de dinamització per al professorat en el camp de les tecnologies aplicades a l’educació i l’aprenentatge i una porta per la qual obrir l’aula a la societat digital a través de l’actualització científica, didàctica i metodològica.

El 7 i 8 de maig serà el torn del III Congrés CTEM que, a través de videoconferències en directe, girarà al voltant dels reptes per a la inclusió en l’àmbit de les ciències, la tecnologia i les matemàtiques. Seguidament, el 21 de maig arribarà el II Congrés Artisticoexpressiu l’ARTèria, que estarà dedicat a analitzar i avaluar el paper social i educatiu que els llenguatges artístics i expressius tenen durant la pandèmia de la covid-19.

En octubre, els dies 26 i 27, Educació liderarà l’organització del I Congrés Estatal Coeduca, amb la intenció de sensibilitzar cap a la coeducació, l’educació emocional, la diversitat sexual i familiar, la igualtat efectiva i la prevenció de la violència masclista.

El 19 i 20 de novembre serà el torn del «II Congrés d’Educació Infantil: Arrels d’Infància». Cal recordar que una de les etapes educatives clau és la primera infància, ja que en esta és on s’arrela el desenvolupament integral de totes les persones. Precisament serà este el punt de partida del congrés: aprofundir en les nostres arrels, les quals, des de l’Educació Infantil, cal atendre de manera equilibrada i respectuosa alimentant i fent créixer totes les dimensions de l’ésser humà.

Finalment, el III Congrés d’Educació Inclusiva, que es farà al novembre i tindrà com a tema principal l’accessibilitat universal de l’alumnat a l’aprenentatge, que s’abordarà a través de l’accessibilitat física, sensorial, cognitiva i emocional.

Tota la informació i les inscripcions es troben en https://portal.edu.gva.es/formaciodelprofessorat/va/congressos-jornades/.