L’any 2015, l’Assemblea General de l’ONU va proclamar l’11 de febrer com a Dia internacional de la dona i la xiqueta en la ciència per a impulsar la igualtat del seu accés i la seua participació plena i equitativa. La ciència i la igualtat de gènere són vitals per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En els últims 15 anys, la comunitat internacional ha fet un gran esforç per a inspirar i promoure la participació de les dones i les xiquetes en la ciència.
Arran d’esta celebració, set dones que investiguen en l’Oceanogràfic de València han volgut mostrar el seu breu testimoniatge i la seua experiència professional i personal amb el seu treball amb animals que viuen en les instal·lacions o l’impacte que estos poden suposar per als visitants.
Alex Arkwright: “La ciència em permet treballar amb animals”
26 anys. Estudiant de Doctorat de la Universitat de Swansea, al Regne Unit
«Des de xicoteta m’interessava molt la mar i els animals que l’habiten. Quan vaig anar creixent vaig veure que la ciència em donava l’oportunitat de treballar amb ells i potser ajudar-los.
He centrat la meua investigació per a la tesi doctoral en les tortugues. Per a això he estat col·locant sensors que graven moviments en les tortugues que es troben en procés de rehabilitació en l’Àrea de Recuperació i Conservació de Fauna Marina (ARCA de la Mar) situada en l’Oceanogràfic.
Estes tortugues poden tindre diferents malalties o ferides que modifiquen el seu comportament. Les dades obtingudes a través dels sensors es comparen amb tortugues sanes i amb el diagnòstic veterinari, de manera que els patrons de moviment es poden utilitzar com a indicadors de malaltia o de salut».
Alicia Borque: “La motivació dels docents va ser determinant”
"Encara mantinc el record del regal pel meu desé aniversari: la serie «Món submarí» de Jacques Cousteau. La meua fascinació pel medi ambient marí, ben ferm des de la meua infància, em va portar a estudiar Biologia.
El meu pas per la universitat i la motivació del professorat va ser determinant per a acabar de modelar la meua passió. Sense referència pròxima en les ciències o la investigació, em vaig embarcar en este món i enguany defensaré la meua tesi doctoral, emmarcada en la Fundació Oceanogràfic. Amb esta investigació, hem conegut millor el funcionament dels pulmons dels mamífers marins. Enguany, podré dir que he aconseguit respondre a unes certes preguntes d’estos fascinants animals, que tant de suport necessiten de nosaltres per a la seua conservació i supervivència».
Clara Agustí: "Sóc curiosa i creativa, la ciència encaixa amb mi"
27 anys. Veterinària. Estudiant de doctorat en Benestar Animal (UAB i Oceanogràfic)
«Sempre m’ha apassionat observar als animals i relacionar-me amb ells. En créixer, em vaig fascinar per la complexitat de la naturalesa i la interconnexió dels éssers vius, alhora que prenia consciència de la seua fragilitat. M’entristix i em preocupa que s’haja destruït un 60 % de la biodiversitat, així com el sofriment animal. Però podem (i devem) revertir-ho i vull contribuir a això amb el meu treball. La ciència encaixa amb la meua personalitat perquè sóc curiosa i creativa, i és una manera de conservar la biodiversitat i protegir els animals.
Hui dia, em dedique a investigar el benestar dels cetacis. El Centre d’Educació sobre Benestar Animal (AWEC) i l’Oceanogràfic m’han donat l’oportunitat de formar-me com a científica. He tingut la sort d’accedir a l’educació que em correspon per dret. És responsabilitat de tots aconseguir la igualtat en tots els àmbits».
Audra Ames: "Als 16 anys sabia que volia investigar"
«Als 16 anys sabia que volia investigar amb mamífers marins. Vaig nvestigar què necessitaria per a perseguir este somni i vaig trobar mentoria amb un dels principals investigadors de comportament i cognició de dofins del món, el doctor Stan Kuczaj i em va aconsellar. He estat involucrada amb activitats d’investigació i laboratoris d’investigació des que tenia 17 anys i mamífers marins des dels 19.
Hui, estudie l’ecolocalització i la comunicació de les balenes dentades i treballe amb dofins i belugues. He fet treballs sobre el desenvolupament vocal de cries i sons de comunicació específics, així com la fisiologia de la producció sonora.
El meu treball se centra en l’ús del que he aprés sobre com cada espècie es comunica i ecolocaliza per a entendre l’impacte que el soroll humà en els nostres oceans té en estos sons importants.
Mari Carmen Fuentes: "Em van dir que no podia ser pilot com mon pare"
«No sé si de xicoteta vaig voler ser científica, però sí volia saber el perquè de les coses. Per això, quan a casa em van dir que no podia ésser pilot d’helicòpters com el meu pare, perquè per a això era imprescindible tindre penis i dos testicles (textualment), vaig voler saber què hi havia dins que els feien imprescindibles per a volar. Eixe impediment va ser el que, intel·lectualment, em va fer volar. Així, vaig estudiar Biologia, i em vaig especialitzar en Reproducció Assistida, muntant amb 26 anys la primera empresa en el món que liofilitzava (una tècnica de dessecació) espermatozoides i vaig començar un doctorat.Actualment investigue sobre l’estudi dels espermatozoides de dofí en l’Oceanogràfic, amb l’objectiu d’obtindre el millor mètode de conservació de mostres seminals per al seu ús posterior. És com generar una espècie d’ «Arca de Noé» cel·lular».
Marta Muñoz: "Ser xiqueta o xiquet no hauria de condicionar"
33 anys. Veterinària, Màster en Aqüicultura, doctoranda i professora en la CEU-UCH.
«La medicina d’animals aquàtics sempre em va semblar apassionant. Vaig començar en aqüicultura, però de sobte em vaig trobar envoltada de taurons i ratlles, involucrada en una investigació de la reproducció d’estes espècies, tan importants per a l’ecosistema i tan desconegudes alhora.Em va agradar tant, que em vaig submergir en la carrera investigadora i gràcies al suport de companys i familiars vaig començar els meus estudis de Doctorat en la Universitat de Múrcia-Universitat Politècnica de València juntament amb l’Oceanogràfic.
Ens queda molt per avançar fins a aconseguir que este dia no siga una data marcada en el calendari i que el fet de ser xiquet o xiqueta no condicione el futur de ningú. En eixe moment, haurem superat eixa barrera i honrat a totes les dones investigadores del passat, present i futur. Feliç dia a totes i tots!».
Tamara Fuentes: "Una professora em va animar a investigar"
29 anys. Estudiant de Doctorat en Educació i professora associada en la UV
«Mai oblidaré el primer dia que vaig trepitjar l’Oceanogràfic. Per primera vegada em vaig trobar cara a cara amb algunes de les espècies que tantes vegades havia llegit i rellegit a casa. No sabia com, però volia treballar amb el món animal. Anys més tard vaig coincidir amb Nati, una professora de la meua universitat que ara dirigix la meua tesi, qui em va animar a endinsar-me en la investigació.
La tesi se centra en l’elaboració d’un instrument de mesura per a l’avaluació de les expectatives i l’impacte social generat pels zoològics i aquaris en els seus visitants escolars. El meu interés en el tema es basa en què juguen un paper important en la unió entre societat i biodiversitat, ja que són espais d’oci que compten amb un nombre elevat de visites anuals, on es dóna l’oportunitat d’acostar-se a entorns que no es podrien conéixer directament. Com a professora, una de les meues aspiracions és despertar el cuquet de la investigació en les alumnes».
