L’escriptura és una habilitat complexa i exigent, en qualsevol nivell. Que quede clar: no hi ha fórmules màgiques per a fer que els xiquets i les xiquetes escriguen, però sí que és possible oferir-los activitats engrescadores que els facen intentar-ho: expliquem-los contes, demanem-los que ens n’expliquen i animem-los amb alguna pauta, com ara canviar l’emplaçament temporal d’una història, la qualitat d’un personatge, la conclusió...
Eixim amb ells de llibreries
A partir dels 7 o 8 anys els xiquets i les xiquetes guanyen en autonomia, tenen idees pròpies i els agrada expressar-les. De vegades volen dir tantes coses que se’ls fa difícil explicar-les de manera coherent, per això podem demanar-los que escriguen per parts: que inventen personatges, que descriguen llocs o que creen l’esquelet d’una història. Portem-los a presentacions de llibres, eixim amb elles i ells de llibreries, fem que la lletra escrita i les històries els resulten atractives, perquè així aconseguirem que vulguen fer-ne.
L’entrada en la preadolescència porta nous canvis, sovint en forma de dificultats. L’hàbit de l’escriptura, en qui ja el té assolit, pot patir un retrocés. Escriure requereix reflexió i dedicació, concentració i mirada crítica, accions poc compatibles amb la multitud d’estímuls hormonals i ambientals que es reben en aquestes edats. Per a no errar, hem de fer atenció als senyals: proposem que ens deixen llegir els seus textos, però respectem la seua intimitat si prefereixen no fer-ho.
Un regal per a sempre
En definitiva, a tothom no li agraden les mateixes coses, i és molt difícil compartir secrets infal·libles per a aconseguir que l’escriptura esdevinga la seua afició per damunt de totes les altres. Però paga la pena intentar que les nostres feres aposten per crear històries i posar-les en paraules, perquè si ho aconseguim, el regal que els fem és per a sempre.
