Una mirada cap a la inclusió

El 25 de febrer se celebra el Dia Internacional de l’Implant Coclear, un dels majors avanços en la història de la Medicina. Han passat ja 64 anys des que es va dur a terme a França l’any 1957 el primer implant coclear (a Espanya caldria esperar a 1985). Des d’aleshores, estos dispositius han evolucionat fins a convertir-se hui dia en la solució per a milions de persones de tot el món que patixen sordesa severa/profunda neurosensorial bilateral i que no obtenen benefici auditiu amb l’ús d’audiòfons convencionals.

Estem davant una nova generació de persones amb sordesa que gràcies als implants, la detecció precoç i una intervenció logopedica adequada han aconseguit el desenvolupament d’habilitats comunicatives i d’aprenentatge que fan que la perspectiva socioeducativa de xiquetes, xiquets joves amb discapacitat auditiva haja donat un gir substancial en comparació amb generacions anteriors.

Però no hem d’oblidar que progrés i inclusió han d’anar de la mà si volem una societat veritablement inclusiva, s’ha de començar per l’etapes educatives més primerenques. Comptar amb escola inclusiva no sols és posar a l’alumnat amb sordesa en la primera fila i dotar-li d’una emissora F.M. sinó comprendre què és la sordesa i quines necessitats té.

Què significa tindre una alumna o alumne amb sordesa en classe? En principi no ho sabem, perquè s’ha de conéixer a la persona, les seues necessitats i demandes, ja que cada persona amb sordesa és única, sent la població amb discapacitat auditiva molt heterogènia. Hem de tindre en compte unes certes variables, com són, el tipus i grau de sordesa, el moment de detecció de la sordesa, el tipus de pròtesi i rendiment

d’aquesta, l’adequada intervenció primerenca, el caràcter, l’estil personal d’aprenentatge i la implicació familiar. I només així tindrem la certesa de poder oferir-li un ensenyament individualitzat atenent les seues necessitats educatives.

Enguany la celebració del dia internacional de l’implant serà diferent a causa de la crisi sanitària, com diferent és tot el que estem vivint, l’ús de màscaretes, distanciament social, pantalles protectores... En definitiva, obstacles i barreres tan necessàries per a la salut com perjudicials per a la comunicació. És per això que volem conscienciar a la societat de les dificultats de les persones sordes.

La falta d’accessibilitat en les plataformes educatives, en els comunicats sanitaris, relatius a la situació de pandèmia per covid-19, en les app oficials, en els mitjans de comunicació, etc. està suposant un hàndicap en l’accés a la informació de les persones amb sordesa, dificultant la seua inclusió social i cultural.

Des d’Aspas València, associació de famílies de persones sordes, reivindiquem el subtitulat, l’accessibilitat universal en els mitjans de comunicació per a poder garantir el dret a la informació de tota la població sorda que comunica en llengua oral, i necessita l’estenotípia (subtitulat en directe) com a eina d’accés a la comunicació i informació.