El 25 de febrer se celebra el Dia Internacional de l’Implant Coclear, un dels majors avanços en la història de la Medicina. Han passat ja 64 anys des que es va dur a terme a França l’any 1957 el primer implant coclear (a Espanya caldria esperar a 1985). Des d’aleshores, estos dispositius han evolucionat fins a convertir-se hui dia en la solució per a milions de persones de tot el món que patixen sordesa severa/profunda neurosensorial bilateral i que no obtenen benefici auditiu amb l’ús d’audiòfons convencionals.

Estem davant una nova generació de persones amb sordesa que gràcies als implants, la detecció precoç i una intervenció logopedica adequada han aconseguit el desenvolupament d’habilitats comunicatives i d’aprenentatge que fan que la perspectiva socioeducativa de xiquetes, xiquets joves amb discapacitat auditiva haja donat un gir substancial en comparació amb generacions anteriors.

Però no hem d’oblidar que progrés i inclusió han d’anar de la mà si volem una societat veritablement inclusiva, s’ha de començar per l’etapes educatives més primerenques. Comptar amb escola inclusiva no sols és posar a l’alumnat amb sordesa en la primera fila i dotar-li d’una emissora F.M. sinó comprendre què és la sordesa i quines necessitats té.

Què significa tindre una alumna o alumne amb sordesa en classe? En principi no ho sabem, perquè s’ha de conéixer a la persona, les seues necessitats i demandes, ja que cada persona amb sordesa és única, sent la població amb discapacitat auditiva molt heterogènia. Hem de tindre en compte unes certes variables, com són, el tipus i grau de sordesa, el moment de detecció de la sordesa, el tipus de pròtesi i rendiment

d’aquesta, l’adequada intervenció primerenca, el caràcter, l’estil personal d’aprenentatge i la implicació familiar. I només així tindrem la certesa de poder oferir-li un ensenyament individualitzat atenent les seues necessitats educatives.

Enguany la celebració del dia internacional de l’implant serà diferent a causa de la crisi sanitària, com diferent és tot el que estem vivint, l’ús de màscaretes, distanciament social, pantalles protectores... En definitiva, obstacles i barreres tan necessàries per a la salut com perjudicials per a la comunicació. És per això que volem conscienciar a la societat de les dificultats de les persones sordes.

La falta d’accessibilitat en les plataformes educatives, en els comunicats sanitaris, relatius a la situació de pandèmia per covid-19, en les app oficials, en els mitjans de comunicació, etc. està suposant un hàndicap en l’accés a la informació de les persones amb sordesa, dificultant la seua inclusió social i cultural.

Des d’Aspas València, associació de famílies de persones sordes, reivindiquem el subtitulat, l’accessibilitat universal en els mitjans de comunicació per a poder garantir el dret a la informació de tota la població sorda que comunica en llengua oral, i necessita l’estenotípia (subtitulat en directe) com a eina d’accés a la comunicació i informació.