Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Sergi Pascual

"La Filosofia ho té difícil en un món que vol missatges ràpids"

Sergi Pascual, amb el seu nou llibre. | LEVANTE-EMV

Sergi Pascual, amb el seu nou llibre. | LEVANTE-EMV

En la nota introductòria del llibre, comenta que la Filosofia ha d’estar en les xarxes socials. Falten influencers de la Filosofia que estiguen on estan els adolescents?

Les xarxes socials són atractives, dinàmiques, instantànies i entretingudes. En elles conversem, compartim imatges, vídeos, ens retrobem... Però poden ser una arma de doble tall. Hui dia, formen part de l’ADN social dels nostres joves i en este univers tan immediat i impulsiu, resulta complex introduir la Filosofia i l’Ètica. Les xarxes imposen unes limitacions que compliquen la divulgació filosòfica: difícilment podem explicar a Kant amb una meme o a Nietzsche en tres o quatre línies. I clar, en un món que desitja i valora el missatge fàcil, la Filosofia, ho té molt difícil. Ara bé, pense que hauríem d’estar més presents amb vídeos, cursos en línia, reflexions breus, compartint articles o notícies. Sóc una mica pessimista, però tenim l’obligació, almenys, d’atenuar el colp, i cal fer-ho als instituts, a les universitats i a casa. Tant l’Ètica com la Filosofia eduquen en l’autonomia i el criteri personal, tan necessari en temps de tuit. Demanar-li a la Filosofia que s’adapte al format influencer és com demanar-li a un cirurgià que realitze una intervenció sense bisturí. Hem de despertar curiositats i necessitem temps i compromís social.

Al llibre diu que l’Ètica «és una urgència». Per què i com sorgix la idea d’escriure-lo?

Fa uns anys, la Filosofia va patir una discriminació al Batxillerat i vaig proposar a l’assemblea de Filosofiaferun llibre divulgatiu. La meua idea era recopilar textos que respongueren a la qüestió «Per què Filosofia?» Dit i fet. Vaig trobar molta acceptació i el somni es va fer realitat, amb especialistes en filosofia, professionals d’altres àmbits i professorat que va reunir alumnes que llegiren en la presentació. El llibre i les mocions que presentàrem als ajuntament contribuïren a la recuperació de la Filosofia. Anys després, amb la Lomloe, l’assignatura de valors quedava també arraconada i vaig proposar un altre treball: Per què Ètica? Ètica per un món millor, el llibre que ara edita Reclam, recolzat per l’assemblea de Filosofia i amb col·laboradors de gran prestigi com Javier Sádaba, Victoria Camps i el jutge Joaquim Bosch. És útil en tots els nivells de Secundària i Batxillerat, i tinc en ment l’elaboració de material didàctic per facilitar el treball a l’aula.

Creu que es parla massa de les assignatures cientificotècniques (STEM)? Caldrà algun dia fer campanyes per despertar vocacions humanístiques?

Jo mai he posat massa tasques i sempre he intentat que no foren mecàniques (lectures, resums, un comentari, un mapa conceptual... Però sempre m’he trobat amb què l’alumnat diu que no tenen temps. Alguns anaven a classes particulars entre dues i tres hores tots els dies, també caps de setmana, per a estudiar Matemàtiques i Física i Química. És una evidència la mala gestió del temps i el prejudici de que les disciplines tècniques i científiques són les més importants. Sóc conscient que el professorat de l’àmbit científic es veu forçat a treballar d’una manera mecànica perquè es resistixen a pensar els problemes. Dit en altres paraules, hi ha una crisi en l’àmbit de les humanitats i això es traduïx en una resistència al pensament i una preocupant intolerància al fracàs. Tenen clar que les ciències són el camí cap a un bon lloc de treball, però la Filosofia i l’Ètica han d’anar en el mateix vaixell si volem viure en un món més humà i amable. Confie en la divulgació i el treball diari molt més que en les campanyes. El professorat de Filosofia està més actiu que mai: olimpíada, concurs de fotografia, participació en llibres... I l’alumnat, gaudix.

Per què creu que no s’ha compensat la situació de la Filosofia i l’Ètica en la Lomloe?

Necessitem un govern compromés i una llei educativa estable que li done valor i prestigi. Amb la LOE (2006) teníem una assignatura obligatòria d’Educació per la ciutadania en 2n d’ESO, Ètica en 4t d’ESO; Filosofia i Ciutadania en 1r de Batxillerat i Història de la Filosofia en 2n. La Lomce eliminà l’obligatorietat de tres d’estes quatre assignatures quedant Filosofia de 2n de Batxillerat. L’actual Lomloe, recupera l’obligatorietat d’una assignatura de valors en un curs d’ESO i tant a 1r com a 2n de Batxillerat, seguixen sent obligatòries. Ara estem de negociació, ja que no s’ha compensat adequadament la situació de la Filosofia i l’Ètica. Compartisc amb el company Ángel Vallejo que, potser no veuen la necessitat d’Ètica perquè possiblement, la consideren arcaica i anacrònica. No comprenen que cal posar a reflexionar els joves sobre els assumptes morals perquè aconseguisquen autonomia moral. Per això, ni tan sols visualitzen que Ètica en 4 d’ESO haja d’existir i creuen que amb 3r d’ESO, n’és suficient. A 4t d’ESO tenen certa maduresa i és un moment clau per posar en marxa la raó i formar un criteri propi. Els docents tenim molt clar que és la classe política qui ha llevat l’ espai de l’Ètica. L’Ètica ha de ser obligatòria a 4t d’ESO, amb alguna assignatura de valors més bàsica en Secundària i amb l’obligatorietat de la Filosofia a Batxillerat.

Compartir el artículo

stats