L’Oceanogràfic de València és més que un gran aquari o un centre de recerca, conservació i divulgació. També és un dels parcs urbans més grans i de major varietat vegetal de València. Per darrere del Jardí del Túria i Vivers, la suma de les zones enjardinades, de llacs i estanys de l’Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències, amb una superfície de 80.000 metres quadrats, ocupa un lloc privilegiat al costat d’altres grans parcs de la capital com Natzaret, Malilla o Marxalenes i Benicalap.
En els 18 anys de vida que l’Oceanogràfic ha fet en febrer, s’ha constituït també en una de les àrees enjardinades amb una varietat vegetal considerable en triplicar la xifra original d’espècies fins a les 368 actuals.
Així doncs, des que Avanqua va assumir la gestió de l’aquari a mitjan 2015, tant les espècies com el nombre d’unitats han crescut notablement fins a les prop de 16.000. Per exemple, la col·lecció de palmeres suma 29 tipus diferents amb 383 unitats, i les exòtiques de 32 tipus, són 776.
L’Oceanogràfic té, a més, 196 arbres de 46 espècies, als quals se sumen milers de plantes trepadores, perennes, suculentes i gespa i entapissants.
El creixement i manteniment d’un treball tan important en jardineria té un mèrit especial. La gran majoria d’arbres, plantes i arbustos creix dins d’un gegantesc test, ja que el seu fons és el sostre de formigó de les galeries tècniques subterrànies, amb la qual cosa no disposen d’un nivell freàtic en el qual desenvolupar i renovar les seues arrels, el que suposa una especial cura. Cal vigilar que la terra no tinga ni molta aigua per a podrir les arrels, ni poca perquè s’assequen. Per a això hi ha una exhaustiva observació, una bona gestió del reg, un control de tastos d’humitat, ajudats per un gran nombre de registres comptadors que avisen.
A més, s’ha evolucionat tractant de minimitzar l’ús de químics en favor de productes ecològics i també duent a terme lluita biològica en plagues com a pugó, coccoïdeus i psilla.
