La Unesco, en la reunió de París de 1999, va decidir celebrar el Dia Mundial de la Poesia el 21 de març, l’equinocci de primavera. La finalitat era promoure l’ensenyament de la poesia, donar suport a la diversitat lingüística amb l’expressió poètica, fomentar la tradició oral amb recitals poètics, donar una imatge atractiva de la poesia als mitjans de comunicació i establir una interrelació entre la poesia i la resta de manifestacions artístiques.
El 21 de març marca l’inici de l’eclosió de la natura, de canvis de ritmes, de colors, i de trasbals d’emocions. Per això, el maridatge primavera-poesia és excel·lent. Des de ben menuts, cal acostar els xiquets i les xiquetes a la poesia i desenvolupar la seua intel·ligència emocional, per diverses raons: els textos poètics els encisaran pel ritme, la rima i la musicalitat de les paraules i connectaran així amb el joc, una necessitat bàsica de la infància; la poesia estimularà la comprensió i expressió de sentiments i emocions; potenciarà la memòria auditiva, la concentració i la imaginació; millorarà la dicció i s’enriquirà el vocabulari; fomentarà l’interés per la lectura en veu alta; facilitarà el descobriment de les possibilitats creatives del llenguatge i, finalment, promourà valors estètics i desenvoluparà la sensibilitat.
En condicions normals, la celebració del Dia Mundial de la Poesia podria ser molt més lluïda i amb més activitats d’interrelacions personals. Enguany, la situació de pandèmia aconsella prudència i accions poètiques més discretes, però no per això menys engrescadores. Cal mantindre el coratge per a tirar avant, posant cada dia en les nostres vides un polsim de poesia.
Propostes. Activitats per a centres educatius
A continuació, us proposem algunes activitats que es podrien realitzar als centres educatius:
Muntanyes de poesia
Muntarem en cada classe un aparador de llibres de poesia formant una cadena de muntanyes. Els llibres seran de la biblioteca d’aula i els particulars que aporte l’alumnat com a préstec. Procurarem que siguen en valencià i en castellà, d’autores i autors valencians i de la resta de l’Estat.
Versos al vent
La poesia és, fonamentalment, oralitat. Per tant, recitarem en veu alta els poemes que triem, des del centre de la classe en direcció a les finestres obertes, projectant la veu i vocalitzant, amb la intenció d’omplir l’aire de poesia. Es pot fer de manera individual o per trios, recitant cadascú un fragment del poema.
Si a classe hi ha alumnes o famílies de diferents nacionalitats, seria fantàstic poder escoltar versos en altres llengües, i a més fomentaríem l’autoestima i el respecte per les altres cultures.
Poesia als instituts. Obrir camins de poesia
Des de l’entrada de l’institut es podria marcar, amb diferents colors, la direcció als diferents corredors, convertits en camins poètics, on a banda i banda, sobre les parets, i/o amb petjades fetes amb siluetes de peus, hi hauria poemes de diferents temàtiques o procedències: poetes valencianes i valencians, poetes universals, poesia amorosa, poesia social, haikus, cançons, o qualsevol altre criteri que podria acordar-se amb l’alumnat en les assemblees de classe.
Poemes musicats
En cada classe es poden fer audicions de poemes musicats tant en valencià com en castellà. El professorat facilitarà clàssics (exemple: Ausiàs March/Raimon, diferents versions de Vicent A. Estellés, Machado/Serrat) i l’alumnat proposarà grups més actuals (per ex.: Obrint Pas, Borja Penalba i Mireia Vives, El Diluvi, etc.)
A casa, llegim poesia!
En l’àmbit familiar tenim més possibilitats de jugar i acurtar distàncies, així que podríem fer amb els més menuts les activitats que us presentem a continuació:
Zoo poètic
Abans de començar hauran de memoritzar un poema breu o una estrofa. Després, imaginarem que som diferents animals del zoo i recitarem els versos com ho farien ells: mones dotores, lleons famolencs, girafes avorrides, elefants cantors, etc.
Artistes de la paraula
Gravarem cada membre de la família recitant els seus versos preferits, amb un màxim d’un minut cadascun. Després, aquests vídeos els compartirem en classe. Cada dia escoltarem una família i posarem al suro de la classe tots els textos de l’audició.
La idea és que la poesia estiga present en la nostra vida, tindre llibres de poesia a l’abast. Per això, cal: visitar llibreries locals i descobrir novetats, acudir a les biblioteques municipals, consultar els bibliotecaris, llibreters, revistes especialitzades o webs d’editorials, per tal d’informar-nos i poder adquirir i regalar poesia. Com deia Juan Ramón Jiménez: «Amor i poesia cada dia!».
