D’acord amb la Convenció sobre els Drets del Xiquet, de 1989, entenem que un xiquet o una xiqueta és tot ésser humà menor de díhuit anys d’edat (art. 1). Per tant, atés que els xiquets, xiquetes i adolescents són persones que no han aconseguit la majoria d’edat, és correcte referir-se a ells i a elles com a menors d’edat. En canvi, no han de ser qualificats com a menors. La utilització de l’expressió menor o menors per a referir-se als xiquets i les xiquetes resulta, sens dubte, pejorativa, situant-los en una posició d’inferioritat, de subordinació respecte a les persones adultes. La connotació negativa de l’expressió és evident. Són menors per a votar, per a conduir o fins i tot, des d’aquesta conceptualització de la infància, diríem que són menors per a intervindre en una conversa d’adults. L’expressió és, per tant, anacrònica, pròpia d’una conceptualització que considerava als xiquets i les xiquetes com a objectes dignes de protecció o, en el millor dels casos, subjectes passius. En canvi, a partir de la citada Convenció, ens trobem amb un canvi de paradigma que situa a xiquets, xiquetes i adolescents com a subjectes actius de drets, els quals han de ser reconeguts, garantint-se el seu exercici.

Les legislacions de l’Estat i de les Comunitats Autònomes han anat bandejant a poc a poc els termes menor i menors. No obstant això, encara podem trobar-nos amb aquestes expressions. Així, en relació amb un col·lectiu concret, com són els xiquets, xiquetes i adolescents migrants sense referents familiars, en la legislació estatal es continua al·ludint a ells com a menors estrangers no acompanyats. Expressió que la Llei valenciana d’infància i adolescència de 2018, encertadament, no utilitza, referint-se a aquest col·lectiu com a persones menors d’edat extrangeres no acompanyades. Ja, en una altra ocasió, comentarem els termes immigrant, emigrant i migrant.

Aquesta utilització del terme menor no és, ni molt menys, fútil, com molts pogueren pensar. El mateix, com he comentat, és propi d’una conceptualització sobre la infància que imperava amb anterioritat a 1989. I en eixe paradigma era comú la invisibilitat de la infància en una societat adultcentrista. Una invisibilitat que ha tornat a posar-se en evidència en la gestió de la crisi sanitària del COVID-19. Per cert, saben vostés el nombre d’esments als xiquets, xiquetes i adolescents o a la infància i adolescència que apareixen en el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es va declarar l’estat d’alarma? Zero (o una, si acceptem, sent molt benèvols, una al·lusió als «parcs recreatius infantils»). I, curiosament (o no), sí que apareixen els termes «menor» i «menors», encara que, això sí, només en dos i en una ocasió, respectivament. La utilització d’estes expressions no és casual o innocent i, per això, passen pràcticament desapercebudes, diluïdes, en el text del RD. El mateix constitueix, per tant, un exemple de llibre de l’al·ludida invisibilitat, situant-se en les antípodes de la consideració dels xiquets, xiquetes i adolescents com a subjectes actius titulars de drets (entre ells, el dret de participació).

I com a constitucionalista, no podia deixar d’al·ludir a la Constitució espanyola de 1978. La mateixa, en concret el seu art. 39, s’inscriu en el paradigma anterior a la Convenció sobre els Drets del Xiquet, sent un fidel reflex d’una concepció de la infància vinculada a la família. Una visió paternalista desfasada que redueix la infantesa al rol de fills i filles, que han de ser assistits pels seus progenitors i, subsidiàriament, objecte de protecció per part dels poders públics. No es reconeix, per tant, als xiquets, xiquetes i adolescents com a subjectes actius titulars de drets. I és que, transcorreguts més de quaranta anys de la seua aprovació, la Constitució, en aquest com en molts altres àmbits, urgeix ja ser reformada.

Els xiquets, xiquetes i adolescents no són menors i cal reconéixer-los una autonomia progressiva en l’exercici dels seus drets.

*El Prof. Dr. Vicente Cabedo és Director de la Càtedra d'Infància i Adolescència de la Universitat Politècnica de València (UPV).