Qui no passa al costat de la seua escola i li venen a la ment un bon grapat d’emocions i records? Fins i tot, un mig somriure en veure que al pati continuen havent xiquets i xiquetes jugant i aprenent. Les escoles són un dels espais clau en el desenvolupament de les persones i marquen per a tota la vida. De ben infants, els centres educatius es convertixen en un dels llocs de referència que, en la majoria de casos, està en el mateix barri on es viu.

Amb el propòsit de millorar l’entorn del lloc al qual els xiquets i les xiquetes van quasi cada dia durant la majoria de mesos de l’any, treballen des de Fampa-València, en moltes ocasions amb la col·laboració dels centres educatius, les associacions veïnals i, sobretot, amb l’impuls de col·lectius com Colecamins, sorgit als barris de Tres Forques-Patraix de la ciutat de València i convertit en tot un referent, ja no només per a altres districtes, sinó més enllà del Cap i casal.

Fa unes setmanes, Fampa-València, Colecamins i València per l’aire van fer arribar als centres educatius un escrit mitjançant el qual se’ls animava a presentar als ajuntaments corresponents la petició d’ampliar les voreres per a «garantir la seguretat i protecció de la comunitat educativa de l’escola enfront de la covid-19». En concret, es demana directament als consistoris que milloren «les condicions físiques, sobretot en entorns vulnerables com són les escoles».

I és que, la necessitat de mantindre les distàncies de seguretat i d’escalonar les entrades i eixides dels centres educatius este curs a causa de la pandèmia, ha posat de manifest que els entorns escolars no són ni tan segurs ni tan adequats com haurien. Així ho pensa Francesc Arechavala, pare del CEIP 8 de Març de València i membre de Colecamins i València per l’aire. «Pràcticament tots els entorns són manifestament millorables. Segons un estudi de València per l’aire, les escoles estan en zones per damunt dels llindars de contaminació que marca l’Organització Mundial de la Salut quant a qualitat de l’aire. També podem parlar del disseny urbà, com és el cas de voreres massa estretes, dos o tres carrils de cotxes davant dels centres... o el problema que suposa el soroll en algunes zones, qüestió que també caldria millorar», enumera com a punt de partida. Queda, mai millor dit, «molt de camí per fer», reconeix este pare.

G. Caballero

Com apunta, les escoles són «equipament de barri de primera magnitud i de proximitat» i, conscients d’açò, pel 2015 des de Colecamins van decidir treballar en xarxa i, a través dels centres educatius de la zona (els CEIP 8 de Març, Ciudad de Bolonia, Humanista Mariner, Rodríguez Fornos i Sector Aéreo, i el Col·legi La Puríssima), es va fer un estudi. Arran d’això, les regidories de Mobilitat i Urbanisme de València, «a diferents ritmes han anat millorant els entorns de les escoles, des del punt de vista de la senyalització, o amb obres civils per a ampliar les voreres, els passos de vianants… i donar més visibilitat amb itineraris per a vianants ben marcats». Es tracta, com expliquen des del col·lectiu, d’intervencions que no necessiten grans pressupostos, però que sí marquen la diferència a les portes d’una escola.

«La pandèmia ha impulsat el debat que vam començar nosaltres fa cinc o sis anys. Pràcticament el 85 o 90 % de l’alumnat de la pública va a l’escola a peu, perquè és una escola de proximitat, però el 80 % de l’espai és per a cotxes o per aparcament... cal que els percentatges es corresponguen a la realitat», lamenta Arechavala.

Així, la covid-19 «posa de manifest la necessitat de treballar en els entorns escolars», confirma per la seua banda Marcos Pastor, membre de l’ampa del CEIP Ciudad de Bolonia i també de Colecamins i València per l'aire. «L’escrit que s’ha enviat als centres és un instrument per a poder actuar, perquè moltes escoles o ampes igual no sabien com demanar-ho. Som conscients que cal generar accions, no quedar-se en una valoració, sinó fer propostes per a aconseguir canvis», defensa. A més de les millores que es duen a terme al voltant de moltes escoles de València en els últims cursos, Pastor també destaca la importància de la «conscienciació» de la comunitat educativa i de «sensibilitzar a l’Administració». Tot i això, destaca que València està «molt avançada» respecte a altres punts d’Espanya i així queda patent quan es reunix la Ceapa, la confederació espanyola d’ampes (on està la valenciana Gonzalo Anaya i on ell és membre de la comissió de Camins escolars). De fet, la Ceapa ara estudia el document de Fampa-València per si la petició d’ampliar les voreres es poguera fer extensiva a centres i ajuntaments de tota Espanya.

I és que, la intenció de Colecamins és que iniciatives d’este tipus —que en València ja s’organitzen també a Campanar i Castellar-Oliveral— es repliquen per totes les comunitats autònomes, igual que el model de treball que unix les associacions de veïns, amb les ampa i els centres, com ocorre a Tres-Forques-Patraix i també a la Malva-rosa, altre exemple històric. D’esta manera, el treball continua més enllà del que dura el pas de les famílies per un ampa, on l’activisme i la tasca van lligats i estan limitats pel canvi de centres dels fills i filles a mesura que van creixent.

Com són els entorns escolars? Massa cotxes i poques voreres

Entorns lúdics

Des dels centres educatius compartixen també la filosofia de primar les voreres amples i una remodelació de l’espai exterior de les escoles i instituts, però van més enllà. Natalia Ferrús, directora del CEIP Ciudad de Bolonia insistix en què els entorns escolars han de ser «segurs» i això vol dir «que els xiquets i les xiquetes puguen anar del col·le a casa i de casa al col·le sense problema».

A més de zones per a vianants, la directora també recorda que els entorns escolars «han de ser espais lúdics»: «estan creixent i tot l’entorn els enriquix molt l’aprenentatge». «Carrils bicis, horts escolars... els barris haurien de tindre de tot perquè, quan no vinguen a l’escola, els xiquets i les seues famílies puguen continuar fent el que els ensenyem», explica la també docent d’Educació Física. «És molt important eixe nexe d’unió, que hi haja una continuïtat als barris de l’escola», insistix la directora d’este centre, molt implicat amb la mobilitat sostenible.

«Cada trimestre fem ‘activitats amb rodes’ i el treball sí que es reflectix en l’alumnat —que a casa demana que els compren bicis o patinets—, però és una pena que després l’alumnat, per exemple, no puga vindre en bici perquè ací no tenim carril bici i així ens ho diuen», detalla. «Les escoles som fonamentals per a impulsar les bones pràctiques i això no pot trencar-se quan ixen del centre», resumix.

"Revolta" sostenible

Però la qüestió no sembla flor d’un dia ni anecdòtica. El curs es va iniciar amb una «revolta» —la #RevueltaSostenibleAl Cole—, de la mà de la Ceapa, una campanya que demana encaminar-se cap a una «mobilitat saludable, segura i sostenible als centres escolars a través de diferents accions de conscienciació amb idea de promoure canvis d’hàbits en els desplaçaments de famílies i alumnat al col·legi»; i que fa de paraigua per a multitud d’iniciatives que duen a terme les ampa.

A Barcelona, per exemple, comunitats educatives d’una vintena de centres es van manifestar el passat desembre i van parar el trànsit improvisant patis a l’asfalt i a Madrid també hi ha hagut protestes similars. Tornant a la Comunitat Valenciana, a més de fora dels centres, el debat també està sobre com han de ser estos per dins. Sindicats com FE CC OO PV ja estan a la feina i la Conselleria d’Educació estudia com millorar les infraestructures educatives perquè les escoles i instituts d’un futur no massa llunyà siguen més sostenibles que els centres actuals on estudien vora 800.000 alumnes.