30% DTO ANUAL 24,49€/año

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

L’ofrena

Anna Ballester (Borbotó, 1954) és professora de secundària, contacontes i especialista en literatura infantil i juvenil. Ha impartit cursos de formació del professorat i ha publicat articles en revistes especialitzades com CLIJ, Quaderns d’Animació Lectora o L’Illa. Ha publicat els llibres Poemania, guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia, Maleïda poma!, Per sis granets de magrana! i Implacable Zeus! És membre del Consell Assessor de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.

L’ofrena

L’ofrena

ESCENA 1

HUMANS

(Sona música new-age. Es veuen tres homes treballant la terra. En un cantó, una botija i un fardell amb queviures. La llum anirà augmentant d’intensitat.)

HOME 1. (Adreçant-se, s’agafa els renyons amb una mà i amb l’altra s’aguanta sobre el mànec de la llegona.) Uf, descansem un poc, no?

HOME 2. (Torcant-se la suor del front.) Bona idea! M’has endevinat el pensament. (Deixa la ferramenta i s’asseu al marge del camp.)

HOME 3. (Deixant la ferramenta.) Passeu la botija. Estic sec!

HOME 2. (Beu i la passa.) Pren. Tenia la boca seca!

HOME 1. (Repartint els queviures per a esmorzar i passant la botija.) Espere que enguany la collita siga bona, perquè el meu rebost està pràcticament buit.

HOME 3. És que l’any passat va ser una ruïna!

HOME 2. I damunt, siga bona o mala la collita, hem de cremar-ne la meitat per a fer l’ofrena als déus!

HOME 1. (Irònic.) Pobrets..., deuen estar desmaiats!

(Se senten esquelles d’un ramat pels voltants. Apareix el Pastor.)

PASTOR. Bon dia, veïns! Descansant? O malparlant? (Tots riuen.)

HOME 3. De tot un poc.

HOME 1. Home, és que als déus cal tindre’ls contents.

HOME 2. Sí, perquè, en els moments difícils, ells ens han de donar auxili.

PASTOR. Els déus... tenen motius per a estar contents. Fan una vida regalada.

HOME 3. Ja ho pots dir, viuen allà dalt al mont Olimp, un lloc paradisíac, i es dediquen a passejar pels seus jardins, a organitzar festes i convits, (amb sornegueria) i... a descansar!

HOME 1. I no tenen problemes de subsistència: prenen nèctar i ambrosia, que els assegura la immortalitat!

HOME 2. Però, mira, gràcies a ells estem protegits.

PASTOR. Jo crec que és massa el que ens demanen als humans: de cada animal que matem, cremar-ne la meitat al temple perquè el fumet arribe fins a l’Olimp. Trobe que és excessiu.

HOME 2. (Tractant de canviar de tema i evitar les reivindicacions per temor d’ofendre els déus.) Per cert, celebrarem la festa de la primavera la setmana que ve, no?

HOME 3. Ja s’ha triat el bou per a la festa d’enguany?

HOME 1. Sí, ja està escollit. El vi també deu estar a punt? (Tots riuen, afirmant amb el cap.)

PASTOR. (Sentint les esquelles.) Bé, doncs tot arreglat. Me’n vaig a tancar el ramat. Au!

HOME 2. Fins demà!

HOME 1. A nosaltres encara ens queda faena.

HOME 3. (Burlant-se’n.) Ves amb compte amb les males cabres. (Tots riuen.)

(Es fa fosc.)

ESCENA 2

PREPARATIUS

(Grup d’homes i dones del poblat preparant el lloc per a la festa: els uns paren taula, els altres posen seients, uns altres preparen safates amb fruita, uns altres porten pitxers per al vi i uns altres pleguen tovallons per a adornar les taules.)

DONA 1.(Emocionada.) Heu vist quin bou que tenim enguany?

HOME 1. Sí, és un animal robust i bo!

HOME 2. Ja tinc ganes de tastar-lo!

DONA 2. Però abans hem de preparar l’ofrena als déus.

HOME 3. Caldrà decidir quina part de l’animal dedicarem a l’ofrena.

PASTOR. (Amb picardia.) Quedem-nos la carn i cremem els ossos com a ofrena!

HOME 4. Calla, això és una bogeria.

DONA 3. Si els donem als déus la pitjor part, s’enfadaran i ens castigaran.

HOME 4. Evidentment.

PASTOR. Però de què ens alimentarem si els oferim la carn...?

(Apareix Zeus.)

ZEUS. (Entra de sobte des del fons i tots es miren sorpresos.) Bon dia!

TOTS. Bon dia!

ZEUS. Estava pegant una volta i he sentit la vostra conversa... (Fa una pausa.) Sabeu, des de sempre, que la carn del bou ha de ser per als déus.

DONA 1. Zeus, amb tot el respecte, crec que això no és just.

HOME 1. Els déus ja tenen el nèctar i l’ambrosia...

HOME 3. (Tallant-lo.) I nosaltres tenim els rebostos mig buits.

ZEUS. Els humans han de ser agraïts i respectuosos amb els déus...

HOME 2. Però, Zeus, hem d’alimentar-nos bé i estar forts per a poder treballar.

DONA 2. I per a poder alimentar les nostres famílies.

ZEUS. (Cínicament.) Sí, però no cal que siga amb la carn del bou... Vinga, porteu-vos bé i eixirem tots guanyant.

HOME 4. (Submís.) Això és el que volem, Zeus!

PASTOR. (Reivindicatiu.) Gran Zeus, hauríeu de ser més comprensius i...

ZEUS. (Interrompent-lo.) Ho som, ho som. I perquè vegeu que vull ser generós i imparcial, demanaré a Prometeu que decidisca com ha de re-partir-se el bou.

DONA 1. (Molt contenta.) Gràcies, Zeus.

HOME 2. Prometeu té molt de trellat.

DONA 3. Prometeu trobarà la solució més adequada.

HOME 4. Prometeu sempre obra amb rectitud i justícia.

ZEUS. Bé, doncs, a partir d’ara, tots els animals seran repartits tal com Prometeu dispose, així evitarem més discussions. Quedeu en pau. (S’acomiada i se’n va pel lateral dret.)

DONA 1. Estic segura que Prometeu serà just amb nosaltres.

DONA 2. Hem tingut sort d’agafar Zeus en un bon moment.

DONA 3. Sí, estava de bon humor i desbordava amabilitat.

(Els humans es queden comentant. La llum va minvant fins al fosc.)

Compartir el artículo

stats