L’Oceanogràfic ha aconseguit tirar avant a tres pollets d’àneccapblanc, (Oxyura leucocephala) una espècie de la qual en 1977 només es trobaven 20 exemplars en la llacuna de Zóñar (Còrdova), per tant en perill d’extinció, la qual cosa suposa un nou èxit de la política de conservació que duu a terme la Fundació Oceanogràfic en col·laboració amb els diversos plans de recuperació de la Generalitat Valenciana.

Al novembre de l’any passat i després de passar el corresponent període de quarantena, el Centre de Recuperació de Fauna»Granja del Saler» va cedir a la Fundació Oceanogràfic dues parelles d’estes belles anàtides a la recerca de la seua possible reproducció i per tant contribuir a la repoblació.

Les parelles van ser depositades en diferents sectors del llac viu de l’Oceanogràfic amb l’esperança que pogueren trobar en ells un entorn adequat per les seues condicions d’aigua neta, alimentació, com així ha succeït perquè han continuat al parc i a més, al febrer, a tan sols quatre mesos d’arribar, ja es va començar a observar comportaments i festejos encaminats a la reproducció.

Tres pollets de la malvesia amenaçada d’extinció creixen en l’Ocenaogràfic

Conquistar amb el color del pic

A la fi del mes es va trobar una femella incubant i el passat 14 de març van fer eclosió tres pollets que ja es troben integrats en el llac viu al costat dels seus procreadors. Els pollastres de la malvesia són precoços i nidífugs. La seua mare els cuida durant uns 20 dies.

L’ànec capblanc és un animal que viu majoritàriament en l’aigua, es nodrix d’invertebrats en les seues immersions i només l’abandona per al procés de reproducció. De fet els seus nius es troben en la vegetació emergent de l’aigua.

És precisament en la seua reproducció quan adquireixen unes característiques particularment singulars, ja que el mascle canvia de color el seu enorme pic que es torna blavós per a atraure a la femella. Igualment mou la cua, que alça i mou convulsivament. A més, el mascle emet uns sons especials, coneguts com a craqueig, si bé, en condicions normals ha hagut de guanyar-se prèviament el territori enfront d’altres mascles.

Els ous són de color blanc i corfa rugosa i exageradament grans. De fet són els més grans respecte a la massa corporal en ocells aquàtics i el pes de la posada pot igualar la massa corporal d’una femella no reproductora (Rohwer, 1988), ja que el pes mitjà pot ser d’uns 90 grams i mesurar, aproximadament, el que un puny, quan l’ocell, en fase adulta, pot arribar a pesar als sume 800 grams.

Tres pollets de la malvesia amenaçada d’extinció creixen en l’Ocenaogràfic

Primers resultats

Esta espècie es distribuïx per la zona paleàrtica des de la Península Ibèrica fins a la Xina. A la regió mediterrània existixen dos nuclis: occidental i l’oriental. En l’occidental, a Espanya en els anys 70 romania en zones d’aiguamolls i riberenques amb una degradació galopant fins que donar censats només 22 exemplars a Còrdova.

Està amenaçada a Espanya per la hibridació amb la malvesia canyella (Oxyura jamaicensis), la intoxicació per plom, espècies introduïdes, destrucció i degradació d’hàbitats i activitat cinegètica.

En l’àrea occidental a la fi dels 70, hi havia un cens de 22 exemplars, a Còrdova. Actualment, ha millorat i s’han fet programes de cria i reproducció, a més d’una protecció més efectiva de cara als aiguamolls i s’ha tractat de reproduir en captivitat i alguns hàbitats.

Actualment, gràcies als plans de recuperació i programes de reintroducció, el nucli del mediterrani occidental està entorn dels 3.000 individus que s’uneixen al nucli 10.000 oriental.

Un dels principals hàbitats de l’àneccapblanc és el parc natural Profund d’Elx.