L’hort ecològic de l’IES Rafelbunyol s’ha convertit en tot un referent. Si ja és coneguda la vessant pedagògica que té la gestió d’un hort per als escolars i estudiants de tots els nivells, el cas d’este centre destaca perquè l’alumnat que està fent-se càrrec és el del Programa de reforç per a 4t d’ESO (PR4).

Com conten des del centre, L’IES de Rafelbunyol «sempre ha apostat per la sostenibilitat i el desenvolupament d’un hort escolar». «En el curs 2018-19 aprofitant que teníem el primer programa PMAR3 [programa de millora de l’aprenentatge i el rendiment a 3r d’ESO], es va reiniciar este hort, que portava uns anys parat, amb un enfocament més ecològic», afirman.

El treball a l’hort es fa tres hores a la setmana. levante-emv

Després, a partir del curs 2019-20, el professor Alfonso Robledo va assumir el projecte i va treballar primer amb l’alumnat de PMAR3, que després va promocionar a PR4. Com explica, es tracta d’alumnat amb dificultats d’aprenentatge al qual cal donar alternatives d’estudi, amb l’objectiu que puguen titular i tots obtinguen el necessari graduat en Educació Secundària Obligatòria. «No encaixen en l’ensenyament reglat i moltes vegades fracassen per l’estructura tan rígida del currículum. Per això cal donar-los altres eixides oficials que d’altra manera no descobririen», defensa Robledo.

Segons assegura el professor, a l’alumnat li motiva treballar a l’hort perquè «és un ensenyament més procedimental i menys enclaustrat a l’aula». A més de les tres hores setmanals que treballen a l’aire lliure — a quatre bancals de 21 metres quadrats—, hi ha una hora més teòrica (sobre botànica i zoologia, dins de l’àmbit científic) que les i els estudiants també encaren amb més ganes, ja que veuen la seua aplicació pràctica en el món de les plantes.

Alumnat participant, abans de la pandèmia. levante-emv

«És una activitat que els motiva molt, ho veuen els d’altres cursos —sobretot els més menuts— i diuen que els agrada i també voldrien participar», reconeix el docent. Tanmateix, destaca que altre dels beneficis és que a l’aula «no hi ha problemes de disciplina».

Ajuda intergeneracional

La directora de l’IES Rafelbunyol, Antonia Pérez explica que l’objectiu en reimpulsar l’hort fou oferir una «coeducació mediambiental, basada en la sostenibilitat i establint lligams», tant entre l’alumnat com un aprenentatge servei intergeneracional ja que, com apunten des de l’institut, van rebre als inicis d’este projecte l’ajuda de pares i iaios «que amb la seua experiència van fer possible la difícil posada en marxa».

A més, durant un curs també van tindre la col·laboració de l’ajuntament de Rafelbunyol i l’assessorament d’un tècnic municipal de jardineria. En concret, l’ajuntament ha aportat plantes aromàtiques, llimeres i tarongers.

Com explica Robledo, estos mesos també han plantat ruca, encisam, porros, alls, faves, cols, carlotes, cebes, flors, bledes… «tot un èxit», assegura el docent, que detalla que la dedicació i la mà a l’hort li ve «perquè he nascut al camp, vaig haver de treballar des de molt menut i tot el que sé m’ho ha ensenyat la vida». «Sé els beneficis que té per a la infància i l’adolescència el contacte amb l’hort», conclou el professor de Tecnologia i Biologia.

Curs al Cefire

El treball a l’hort del centre educatiu dona els seus fruits i com a mostra, el fet que ha servit d’inspiració perquè alguns estudiants continuen els seus estudis més enllà de l’obligatòria. «Han vist en este camp la seua eixida professional cap a cicles formatius de jardineria, silvicultura o capacitació forestal, ja que els obri nous horitzons de coneixement que l'ensenyament reglat convencional no els proporciona», apunten a l’institut.

A més, els adolescents «desenvolupen destreses no sols per al cultiu d'horta, sinó que adquireixen molts altres valors personals que els seran útils en el seu futur, com són la satisfacció personal per un treball ben fet, el treball en equip, la recompensa davant l'esforç i que valoren la dedicació que comporta el treball en el camp».

Per tot açò, l’IES Rafelbunyol s’ha convertit en un referent per a altres centres —sobretot a la comarca— i, entre altres coses, ja ha impartit formacions a través del Cefire (Centre de Formació i Recursos del Professorat de la Conselleria d’Educació), perquè professors d’altres centres valencians implementen en els seus col·legis i instituts un hort escolar i tot el programa pedagògic associat.

Tanmateix, el projecte té una vessant internacional doncs, en 2019-20, l’hort ecològic formava part d’un projecte Erasmus+ amb socis d’Itàlia i França i per això també va obtindre una xicoteta aportació econòmica, si bé la pandèmia va afectar el desenvolupament de l’Erasmus+.

D’esta manera, l’hort escolar és una eina per a evitar i previndre l’abandó primerenc dels estudis i suposa una oportunitat per continuar formant-se i aprenent, d’una manera diferent de la marcada pels llibres de text i les classes convencionals.