Demà, 29 d’abril, es commemora a tot el món el Dia Internacional de la Dansa, una disciplina artística no sempre reconeguda com cal però amb nombrosos beneficis, sobretot per al desenvolupament dels més menuts i dels joves. A un bon grapat d’escoles i instituts celebraran la data com és adient, ballant durant hores i assajant, dins del projecte d’innovació «L’escola dansa», impulsat per la Conselleria d’Educació i en el qual enguany participen un total de 48 centres de tota la Comunitat Valenciana.
Este és el primer curs de «L’escola dansa» —que va més enllà del projecte «L’escola canta», iniciat fa dos cursos—, i ja suma més de 3.000 escolars i estudiants que aprenen i gaudixen ballant, com és el cas del CEIP Víctor Oroval de Carcaixent. En esta escola pública participen 150 alumnes ja que, malgrat que en principi només ballaven els més majors de 5é i 6é —a qui va dirigit especialment el programa—, el professorat va decidir ampliar-ho a tota Primària, degut l’expectació que s’estava generant a l’escola.
«Amb la situació que estem vivint, ens encoratja i ens il·lusiona, i ens dona molta alegria poder fer-ho», apunta Loles de la Asunción, la directora del centre. La docent explica que a través de la dansa, es potencia l’empatia i el treball en equip. «Els xiquets s’ajuden i veuen que són capaços de ballar en equip; la part dels valors és molt bonica», assegura la directora, que explica que es van llançar a l’aventura per la bona experiència que havien tingut en un projecte de centre anterior, en el qual tota l’escola ja va preparar un espectacle.
En concret, esta escola i la resta de participants preparen els balls de tres cançons: la «Malaguenya de Barxeta», el «Bolero de Ravel» i «Sing, sing, sing» de Louis Prima, seguint coreografies creades pel Conservatori Professional de Dansa de Castelló. A més, els centres compten amb el suport del Cefire específic d’àmbit Artístic-expressiu, que ha dissenyat diferents materials per al professorat, amb vídeos i àudios. Tanmateix, el professorat es va formar prèviament en una jornada semipresencial que es va celebrar entre març i abril en el CEIP Rafael Mateu Cámara de València i en el conservatori de Castelló, on van aprendre les coreografies que estes setmanes ensenyen a l’alumnat.
Així, com explica Ismael Donet, secretari i mestre d’Educació Física, la primera prova la va tindre el professorat. «El primer repte va ser per a mi. Vam aprendre les tres dansades en un dia, en huit hores seguides. Ens ha sorprés, i el Cefire ens ha donat un molt bon material», reconeix, tot i que detalla que, amb les hores que porten, «ja no mirem els papers». «Pedagògicament i didàcticament, ens ho han donat tot per a no fracassar, ‘chapeau!’», afegix la directora.
A més, a este centre han anat més enllà i també treballen amb el Conservatori Professional de Música Mestre Vert de Carcaixent, encapçalat per la direcció de Fernando Torner Feltrer, i Josep Manel García Company, professor d’Orquestra i Banda. «Ha sigut una oportunitat d’unir les escoles de música dels pobles amb els col·les ordinaris i els instituts. L’escola ha de traspassar murs i per això ens agrada col·laborar i vam buscar aliats per al projecte», relata De la Asunción.
Tanmateix, esperen comptar amb la col·laboració de Pep Gimeno «Botifarra» perquè cante mentre els xiquets i les xiquetes ballen i la banda interpreta la «Malaguenya de Barxeta», a la qual «li tenim molta estima, especialment a les escoles de la Ribera i la Costera», detallen.
Com expliquen des del Víctor Oroval, ballar aporta als escolars beneficis que es reflexen en la seua expressió corporal, molt presents en l’àrea d’Educació Física, que també impartix Gema Climent, cap d’estudis del centre implicada igualment en el projecte.
Malgrat que van començar en tornar de Pasqua, Donet assegura que les xiquetes i els xiquets «ja ho tenen controlat, ara anem polint gestos, mirades, la posició del cos...». «Ens ha sorprés i ha sigut més fàcil del que ens pensàvem. Als alumnes els ha agradat molt i ningú va dir que no. Investiguen i experimenten amb el seu cos i comencen a tindre bagatge cultural i a créixer com a persones», exposa el docent.
«Ens esperàvem alguns prejudicis o estereotips, però no, tots estan contents i ho fan molt bé», diu la directora. «Està sent un revulsiu per a les escoles», reconeix.
«Fa que estiguen més contents»
Una altra de les escoles que participa és el CEIP Ribalta, d’Algemesí. Gema Catalá, tutora de 1r B, explica que, després de participar en el programa «L’escola canta» van decidir sumar-se també a esta iniciativa d’innovació educativa. «Cantar en grup no era la millor opció amb la covid-19, però ballar sí, perquè ens permet mantindre els grups i portar sempre la mascareta», reflexiona la docent.
A este col·le, balla les cançons proposades l’alumnat de 1r, 4t, 5é i 6é de Primària, i per això aprofiten les hores de la classe de Música, encara que tenen previst assajar també en les hores d’Educació Física amb els 50 escolars d’estos nivells.
Igual que en el cas anterior, en esta escola d’Algemesí el programa també s’ha guanyat als infants. «Està funcionant molt bé perquè com està basat en la música i el moviment, els encanta», apunta la mestra. «La música fa que estiguen més contents, tenen ganes de ballar, de moure’s… no hem tingut cap problema en motivar a l’alumnat, va tindre molt bona acollida des del principi», afirma.
Ambdues escoles —igual que moltes altres que han iniciat el projecte—, ja han començat el compte enrere. Abans de final de maig han d’enviar a la conselleria un vídeo amb les coreografies, doncs es tracta d’un treball multidisciplinari que inclou també el llenguatge audiovisual.
Amb els fragments enregistrats per tots els centres, la Direcció General d’Innovació Educativa farà un treball final per a difondre-lo a final de curs, amb l’objectiu de reconéixer el treball dels participants i, alhora, per a servir d’estímul per a l’edició de «L’escola dansa» del curs vinent. A més, tant el Víctor Oroval com el Ribalta esperen poder fer representacions en públic. En el primer cas, en una de les places del poble i, en el segon, com a festival de cloenda del curs.
Per a Margarida Castellano, directora general d’Innovació Educativa, cal destacar «la capacitat de reinvenció del professorat valencià» del mig centenar de centres participants. «Estem molt contentes amb esta il·lusionant proposta que combina la dansa, la música i l’audiovisual, i que ha sigut capaç d’eixir més enllà de les aules arrossegant a societats musicals i cantants», afirma Castellano.
balls a l’aire lliure. Les mesures anticovid (com la necessitat de mantindes les distàncies) fan que els grups bambolla ballen a l’aire lliure. 14 i 5 Diferents classes del CEIP Ribalta d’Algemesí, ballen al pati de l’escola.
De les grans ciutats fins a centres rurals agrupats
Un total de 48 escoles de 18 comarques valencianes s’han implicat en l’innovador projecte educatiu de «L’escola dansa», en el qual participen més de 3.000 alumnes de ciutats com València, Castelló, Elx o Alcoi, però també d’escoles rurals com les d’Alcalalí, Llíber, Cinctorres, Tírig o Xert. En concret, hi ha 900 alumnes de 13 col·legis de les comarques de València; 700 xiquets i xiquetes de 13 centres d’11 municipis d’Alacant; i 1.500 escolars de 22 col·legis de 10 municipis de Castelló. Entre els participants destaquen, 80 alumnes de dos centres d’Educació Especial (CEE) —el Castell Vell de Castelló de la Plana, el Tomàs Llàcer d’Alcoi— i sis escoles que col·laboren amb bandes (CEIP Ausiàs March dels Poblets, Cristo de la Paz de Sant Joan d’Alacant, Vicente Blasco Ibáñez d’Alginet, Víctor Oroval de Carcaixent i Mestre Rafael Noguera de Daimús.
