L’ensenyament per àmbits de coneixement ha arribat este curs, de forma generalitzada, a tots els grups de 1r d’ESO de la Comunitat Valenciana. La mesura, inclosa per la Conselleria d’Educació dins de les instruccions per a 2020-21, pretenia millorar i facilitar la transició entre etapes dels escolars que han finalitzat la Primària i han arribat a l’ESO en un curs atípic.

Esta metodologia de treball amb bona part de les assignatures agrupades —generalment en dos àmbits el lingüístic (amb Valencià, Castellà, Història i Geografia) i el científic (amb Matemàtiques i Biologia i Geologia)— també ha suposat un repte per al professorat, que ha hagut de coordinar-se amb altres docents.

Tot i les possibles dificultats i els canvis, exemples com el de l’IES Malilla de València mostren que el treball a les aules dona un resultat positiu. L’alumnat d’este centre va estar durant el primer trimestre treballant el que han anomenat el «Museu de la prehistòria i altres civilitzacions», un projecte dins l’àmbit sociolingüístic que ha arribat al Màster de Professorat de Secundària de la Universitat de València (UV). I és que, la innovació i els canvis del sistema educatiu també són matèria d’estudi i per als docents que, d’ací pocs mesos, estaran a les aules.

Manel Villar, coordinador d’àmbits i d’ESO de l’IES Malilla, explica que el projecte és «producte de la filosofia dels àmbits, que proporcionen temps de qualitat i faciliten la integració de diferents matèries», el que oferix una «formació integrada i integral a l’alumnat», tant des del punt de vista del currículum com del dels valors.

En l’àmbit sociolingüístic, explica Villar, combinen els continguts de la Història i la Geografia amb una vessant més pràctica de les llengües i, a més, en este cas, han treballat a través d’un projecte —com el del museu—el que fa que «l’ensenyament tinga un sentit, perquè té una finalitat» que veuen i valoren els estudiants.

L’alumna María Morales, de 1r d’ESO, explica que en el projecte «cada classe tenia una època assignada» i ha sigut l’alumnat qui ha buscat la informació: combinant els llibres de text, amb internet i entrevistes amb experts que han contactat.

Aprendre en grup

«Personalment, així he aprés més i m’ha sigut més fàcil que si només miràrem el llibre», assegura l’estudiant. Al seu torn, dins de cada classe es van dividir per grups el que, com reconeix María, no és fàcil a l’hora de fer un treball, però paga la pena. «Al final aprens, perquè és sobretot treball en equip i cooperació. Saps que en part depens dels teus companys perquè, si no ho fan tots bé, una part no ix», relata.

Més creativitat

Per la seua part, Daniela Astrada, també de 1r d’ESO, coincidix que al principi, «hi havia moltes discussions en els grups, però al final tots aprenem i sabem que cadascú s’ha d’encarregar d’una part i d’allò que se li dóna millor». «És un moment de passar-s’ho bé al mateix temps que aprens, parlant amb els teus amics d’un mateix tema; és una manera de conviure amb els companys i aprendre a la vegada, també d’una forma més creativa, sense que ningú quede exclós», assegura la xiqueta. «Has de fer-ho bé i traure el màxim de tu», afegix convençuda.

En concret, l’alumnat de 1r d’ESO del Malilla ha creat un museu en el qual han combinat treballs a mà —com murals—, amb altres manipulatius i maquetes —amb l’ajuda de l’àrea de Plàstica— i també emprant la tecnologia, doncs cada època compta amb codis QR que a través del mòbil permeten al visitant vore material audiovisual que també han creat els adolescents. Es tracta d’un recorregut cronològic des dels primers homínids fins a les primeres grans civilitzacions de Mesopotàmia i Egipte.

Villar, que també és membre del moviment docent Capgirem l’ESO, detalla que amb este projecte van treballar la llengua a través dels continguts d’Història (textos instrumentals, literatura...), han investigat amb el que estava al seu abast (llibres i internet) i han fet entrevistes.

Una vegada el treball va estar finalitzat, es va exposar a l’entrada del centre i es va explicar a la resta de l’alumnat. Així, «hem fomentat d’una manera molt destacada l’oralitat de l’alumnat —sovint oblidada en les assignatures de llengües— a més de les TIC i la gamificació, amb els codis QR, àudios, vídeos i app que han emprat». Tanmateix, amb els projectes i els àmbits es fomenta el treball cooperatiu, «que fa molta falta a la societat», a més de valors i actituds com les de «dialogar, negociar, cedir, treballar com a objectius comuns...», apunta el docent, ta com també han destacat les alumnes.

Aprendre en grup

Dinamitzar els centres

Per al docent, els àmbits «han dinamitzat el centre» perquè en este cas, per exemple, l’alumnat ha explicat el museu i fet de guia a altres classes. A més, destaca una part més important encara en este 2021-22: «els àmbits han permés acompanyar d’una manera molt estreta a l’alumnat des del punt de vista emocional». «Ho han passat molt malament en la pandèmia, amb molts problemes emocionals i psicològics, a més dels de casa. Vore-los 10 hores setmanals és tindre temps de qualitat per aprofundir en els continguts i, al mateix temps, conéixer-los, acompanyar-los i donar-los suport», destaca.

Esta és una qüestió que també ha percebut l’alumnat. «Hem arribat a l’institut i moltes coses que imaginàvem (com anar als laboratoris) no les hem pogut fer per la covid-19. Els àmbits han sigut una sorpresa perquè és una manera més divertida i oberta d’aprendre. Recomane que continue fent-se a la resta de cursos per a animar a l’alumnat a voler estudiar», demana l’alumna.

Per últim, el projecte del Malilla ha sigut matèria d’estudi per a l’alumnat del Màster de Professorat de Secundària. El museu es va traslladar el segon trimestre a l’antiga escola de Magisteri de Mont-olivet, on també va estar exposat. Paula Jardón, professora de didàctica de les Ciències Socials, explica que per a la investigació docent «és molt important el que passe en el món real» i més en este cas, amb una innovació que ha proposat la conselleria.

Per a «trencar barreres amb les institucions i el món exterior», com diu Manel Villar, es va organitzar per al màster una taula rodona on parlaren dels àmbits i en la qual va participar l’IES Malilla i l’alumna Daniela, a més d’altres centres amb altres projectes.

«Per a l’alumnat del màster és molt important tindre informació d’experiències de primera mà, ja que és el primer any dels àmbits. El màster té una base més teòrica i pedagògica, perquè els estudiants provenen d’altres camps, i els àmbits i els projectes són una línia que es promou dins de la didàctica de les Ciències Socials», apunta Jardón. «Els projectes i la integració curricular és la línia que s’ha de seguir», considera la docent, que també és investigadora de l’Institut de creativitat i innovacions educatives de la UV i del grup Gea-Clío.

Unió i treball conjunt entre instituts i universitat



Paula Jardón, professora de didàctica de les Ciències Socials, va col·laborar amb el projecte de l’IES Malilla de València. La docent, que també és investigadora de l’Institut de creativitat i innovacions educatives de la UV i del grup Gea-Clío, va oferir assessorament a les classes. Gràcies a esta col·laboració institut-universitat, els adolescents van poder parlar amb Joan Emili Aura, catedràtic de Prehistòria; Ximo López, cap de servei de Cultura de la Generalitat a la província de València; Begoña Soler, conservadora del Museu de Prehistòria de València i Juan Vicente Morales, investigador de Prehistòria —com Jardón— i docent a l’IES Clot del Moro de Sagunt.