☺Dues tortugues germanes, que van nàixer del primer niu de tortuga marina trobat a Eivissa en 2019 i van ser introduïdes en la mar el mes d’octubre passat de 2020, s’han retrobat en l’Oceanogràfic, després de recórrer centenars de quilòmetres durant aproximadament set mesos pel Mediterrani.
Es tracta d’un fet extraordinari del qual es pot tindre constància gràcies a que les dues tortugues comunes (Caretta caretta) van formar part d’una eina de conservació per a augmentar la supervivència després del naixement, coneguda com «head-starting», i portaven incorporat un xip d’identificació, similar a l’utilitzat en mascotes, i un emissor satel·litari instal·lat pels tècnics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern dels Illes Balears i la Universitat Politècnica de València.
En el primer cas, Marina va ser recuperada accidentalment pel pesquer de tresmall de València, Esmeralda II, del patró Juan Bautista, qui va activar el protocol de rescat de la Xarxa de Varaments, composta per la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, a més de la Universitat de València i la Fundació Oceanogràfic. El jove queloni presentava pneumònia per aspiració i ara es troba recuperant-se en l’Àrea de Recuperació i Conservació d’Animals de la Mar (ARCA de la Mar) de la Fundació Oceanogràfic.
Per la seua part, Xeresa va aparéixer encallada el passat 2 d’abril en les costes de Dènia i va ser rescatada per un avís de la Policia Local. Ara es troba recuperant-se també, igual que la seua germana, en l’ARCA de la Mar a l’espera de ser retornada a la mar
En realitat, Xeresa ha tornat a la seua llar, atés que va ser precisament en l’ARCA de la Mar on va passar el seu primer any de vida seguint el programa «head-starting» de creixement i engreixament per a afrontar amb més garanties de supervivència el seu ingrés en la mar.
La seua germana, Marina, que ara pesa igual que Xeresa —1,8 quilos—, també va seguir el mateix programa a Balears, a càrrec del Servei de Protecció d’Espècies COFIB, però en les instal·lacions del Laboratori d’Investigacions Marines i Aquàtiques (Limia) de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Aventura marina
Marina i Xeresa van iniciar la seua aventura en la mar a l’octubre de l’any passat i cadascuna ha realitzat una singladura diferent i allunyada, però la fortuna ha volgut tornar-les a reunir en l’ARCA de la Mar i prompte eixiran de nou a la mar des d’un punt de la Comunitat Valenciana.
Al marge de la coincidència anecdòtica —que tornen a trobar-se estos dos quelonis germans en un mateix tanc després de solcar el Mediterrani—, l’autèntica rellevància de la seua història és la constatació que el programa «head-starting» té l’efecte desitjat, no sols evitant la gran depredació que patixen estes espècies, ja que quan entren a la mar després de nàixer a penes superen els 15 grams de pes, si no que estos exemplars són capaços de valdre’s per si mateixos i adaptar-se a un ecosistema hostil com és la mar oberta.
Conservació de les espècies
«L’exploració física, mesures biomètriques i proves complementàries, permeten comparar amb les dades obtingudes prèvies a la seua solta i generar esperança sobre la viabilitat d’estos programes i el seu ús en conservació d’estes espècies», detallen des de l’Oceanogràfic.
«Pel que observem en altres exemplars en ingressen en el centre de recuperació, les condicions per a la supervivència, especialment a l’hivern, no són del tot favorables per a grups com els rèptils i en fases primerenques de desenvolupament, en el que la temperatura juga un paper molt important en la seua biologia», afegixen.
Per això, el fet que estes joves tortugues hagen sigut capaces no sols de sobreviure, si no d’adaptar-se prou com per a créixer i guanyar pes, ha sigut rebut amb gran esperança pels equips de conservació, que seguixen de ban a prop la seua evolució.
Un programa per a la supervivència
Les xicotetes tortugues que ingresaren en l’Oceanogràfic van seguir el programa de creixement i introducció «head-starting», l’estratègia general per a la gestió de nidificacions en les costes espanyoles. Els exemplars van ser soltats en Eivissa perquè les femelles puguen tornar a fer la posada en el mateix lloc. Durant un any, aproximadament, van ser alimentades en l’ARCA de la Mar i van servir també per a estudiarl’evolució i comportament de l’espècie que es troba, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), amenaçada, ara, també, pel fem marí. La cria i desenvolupament de les tortugues permet una major envergadura i fortalesa el que els atorga una major i millor defensa enfront dels seus depredadors. Així, dels 10 quelonis que van enviar-se a la mar al novembre de 2017, va aconseguir sobreviure un 90% un any després. És un èxit per a la conservació de l’espècie, ja que en condicions naturals, només sobreviu una tortuga de cada 1.000.
