Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

Estefanía González: "La infància ha de recuperar el tempsde joc lliure"

.

.

Estefanía González ha escrit ‘Niños del S.XXI. Claves para educar en el nuevo milenio’ (Universo de letras, 2021), després del seu pas pel sector automobilístic —com a enginyera— i un canvi de rumb vital que l’ha portat a les aules de Formació Professional.

Conta al llibre que molts pares i mares es pregunten quan tenen un bebé com ser els progenitors perfectes. Té resposta el dubte?

Crec que és important llevar-se eixe pes de damunt. Seguir el nostre instint i saber que tot el que fem com a pares és amb la millor intenció. A partir d’ací, tindre en compte que la infància és l’època més important de la vida, on es crea una concepció del món que quedarà en nosaltres per sempre, i per això cal tractar-la amb la màxima cura i atenció. El llibre intenta donar unes pinzellades en este aspecte.

‘Niños del siglo XXI’ és el títol de la seua obra. Què necessiten hui dia els xiquets i les xiquetes que possiblement no necessitaven el segle passat?

El més important per a un xiquet d’entre 0 i 7 anys és conéixer el món, jugar, relacionar-se, descobrir. Hui dia hi ha molta sobreprotecció, i entorns poc adequats per al joc infantil. Esta és la principal diferència entre els xiquets d’aquest segle i la nostra generació. Hui el temps que passen connectats a les pantalles és molt elevat. És molt important que la infància recupere el temps de joc lliure, al marge de les pantalles, això és molt necessari per al correcte desenvolupament infantil. Allò que deixa d’experimentar-se en la primera infància, no es podrà recuperar.

I creu que els pares i mares de hui dia tenen més inquietuds que els d’abans, en relació a la criança dels seus fills i filles?

Ens preocupem moltíssim dels xiquets quan són xicotets, de la seua dimensió física i del seu desenvolupament en societat, que tinga amics i amigues, que es relacione. Això és molt positiu, però potser el seu desenvolupament interior queda oblidat, els seus sentiments, els seus interessos. I quan comença l’adolescència sembla que la nostra tasca comença a deixar de ser important. I ells demanen atenció igualment, però d’una altra manera.

Parla de creativitat, iniciativa, intel·ligència emocional... Com es pot acompanyar als xiquets i xiquetes en el seu creixement però sense ‘matar’ els seus interessos o la seua naturalitat?

En la pregunta ja tens la resposta. Acompanyar els xiquets, i a més, no oblidar-nos de tindre’ls en compte.

El naixement de la seua primera filla li va despertar la vocació docent o ja havia tingut un interés previ?

No, va haver-hi un abans i un després. Jo he treballat com a enginyera, i el meu treball m’agradava, vaig aprendre molt amb els meus companys i em sentia útil. Quan vaig pensar a tindre fills, sabia que per eixe camí no anava a ser feliç, i vaig decidir donar un canvi a la meua vida. La vocació va arribar després.

Com ha dit, vosté és enginyera de formació, té experiència en el sector automobilístic, i ara és professora de FP. Què li aporta la docència que no li aportava la seua professió anterior i com es connecten estes dues vessants seues?

La connexió és clara, la importància de les relacions humanes. Allà on vages, cal tindre en compte que et relacionaràs amb altres, hauràs de treballar en equip, arribar a acords... les habilitats socials són importants en ambdues tasques.

Com he dit abans, m’agradava el meu treball com enginyera, però la vida a vegades gira cap a on mai hauries pensat, i estic molt contenta amb este canvi. La labor docent és tremendament important i necessària. Els xiquets i joves necessiten d’adults en qui reflectir-se, de qui aprendre i que siguen per a ells un referent.

Compartir el artículo

stats