La Fundació Oceanogràfic donarà el seu suport a un singular projecte que pretén retirar les xarxes de pesca en el Golf de Cefalù (Sicília), que per diferents motius són abandonades o perdudes accidentalment, convertint-se en una amenaça constant per als ecosistemes marins. A més, posteriorment s’estudiarà el mal antròpic que provoquen en els fons marins, ja que són conegudes com a ‘xarxes fantasmes’pel mal invisible que ocasionen.
El projecte «Xarxes Fantasmes. Missió Eurídice» està impulsat per Andrea Spinelli, que forma part de l’equip d’Oceans de l’Oceanogràfic, i el seu germà Marco Spinelli, creador de vídeos en Radi Deejay de Milà. Esta previst que comence este mes, amb la col·laboració de Cressi Sub, Ogyre i de la Guàrdia Costanera de Cefalù.
Segons els informes anuals del Programa de l’ONU per al Medi Ambient, (Pnuma), cada any s’abandonen en els oceans 600.000 tones de xarxes de pesca, que ocasionen una creixent desertificació dels ecosistemes. Al Mediterrani, les xarxes fantasmcobrixen àrees cada vegada més grans de parets i fons de roques en les quals causen una destrucció gradual de totes les formes de vida, especialment corals i peixos.
Les xarxes de pesca utilitzades per la comunitat de pescadors estan compostes en gran part de plàstic; i el Pnuma i la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) han calculat que les xarxes de pesca abandonades en les mars de tot el món representen aproximadament el 10 % dels residus plàstics presents en els oceans.
A més, estudis recents (2017-2018) suggerixen que les xarxes fantasmes poden representar aproximadament el 46 % de tots els microplàstics presents en els oceans. Per això, des del 2009 la FAO està investigant el fenomen i estudiant possibles solucions.
Impacte ambiental
Les xarxes no sempre s’abandonen intencionadament, sinó que es perden accidentalment i, amb el temps són colonitzades per microorganismes, acaben al fons marí i sufoquen tota la classe de vida. És important entendre que en este problema els pescadors no són «els dolents», al contrari, les xarxes fantasmes es convertixen en els seus principals enemics: una competència de pesca i contaminació invisible.
En el projecte dels Spinell, la recuperació de les xarxes serà duta a terme per quatre bussejadors professionals i científics mitjançant l’ús de globus elevadors. Per a l’avaluació de l’impacte ambiental, causat per les xarxes de pesca abandonades en l’àrea d’estudi, s’utilitzaran les gorgonies (Anthozoa) com a bioindicadors, sovint utilitzades en els programes de monitoratge ambiental per la seua considerable sensibilitat ambiental. Per últim, per a valorar l’impacte negatiu, les dades seran comparades amb l’estudi realitzat en paral·lel en una zona pròxima on no hi ha xarxes fantasmes i es troba en bon estat.
També s’investigarà la situació de la població de peixos i de la població local de nudibranquis (mol·luscos gasteròpodes sense petxina) a través d’immersions de censos visual.
A més, el projecte inclou la realització d’una pel·lícula documental amb els treballs de dins i fora de l’aigua, des de les primeres etapes fins a la remoció de les xarxes i l’estudi ambiental. Part del vídeo serà caracteritzat de les metodologies d’estudi que l’equip científic adoptarà durant la missió per a l’estudi i la remoció de les xarxes.
Amb la producció i la difusió del documental s’espera augmentar el coneixement d’este greu problema «global». El principal canvi que volen obtindre els investigadors amb este projecte és la repoblació de la zona de part de la biocenosi marina. Els resultats científics de l’estudi ambiental es publicaran en una o més revistes científiques internacionals.
En el projecte col·laboraran Dyana Vitale, doctora en biologia i ecóloga marina de la Universitat de València; Sergio de Matteo, biòleg marí especialista en ecologia de la fauna ictica; i Carlos Taurá, responsable de les activitats aquàtiques de busseig del departament de Biologia en l’Oceanogràfic de València.
