Fa un any i uns quants mesos que la mascareta va arribar a les nostres vides i un curs que està present a les aules de Primària, Secundària, Batxillerat i Formació Professional. La comunitat educativa va engegar el 2021-22 fa uns dies amb totes les precaucions possibles enfront del coronavirus però amb l’experiència del curs passat i, per tant, amb l’esperança que les classes transcórreguen amb normalitat i el virus estiga cada vegada menys present.
El 2021-22 ja és el tercer curs consecutiu marcat per la crisi sanitària, el segon amb presencialitat, i la tornada al col·le ha sigut de nou amb mesures de seguretat i protocols que de moment es mantenen, atés que el curs passat van fer que els centres foren segurs i que no s’haguera de suspendre l’activitat docent.
Famílies i equips directius afirmen que, tot i que no s’ha d’abaixar la guàrdia, este setembre el sentiment generalitzat és de més tranquil·litat i el nou curs s’encara sense bona part de les pors que hi havia fa un any, com ha publicat Levante-EMV.
Es tracta d’un pensament que també compartixen els estudiants de Secundària, que este curs recuperen la presencialitat total a les aules. Cal recordar que en 2020-21, aquells instituts que no comptaven amb suficient espai per a mantindre a tot el seu alumnat amb una distància interpersonal d’1,5 metres van crear torns en dies alterns, dividint les classes.
Ara, l’alumnat consultat per este diari és optimista; agafen amb al·legria este nou curs decisiu per a ells i elles —perquè inicien una FP o finalitzen el Batxillerat—; però, això sí, creuen que les mesures anticovid es mantindran durant tot l’any escolar i veuen difícil acomiadar-se de la mascareta, malgrat la vacunació generalitzada.
Lola Flórez pensa que el curs serà «estable». «No crec que canvie molt la normativa, sobretot en els centres escolars, ni que ens llevem la mascareta ni s’alce la distància», reconeix la jove, que este curs inicia 2n de Batxillerat i espera poder accedir a una Enginyeria industrial. «És un curs amb molta pressió i mantenim inseguretats per la pandèmia. Per exemple, no sabem encara com serà la selectivitat, però no crec que mantinguen l’alta optativitat perquè enguany ja anem tots a classe», apunta la jove estudiant de la Devesa School d’Elx.
També inicia 2n de Batxillerat Luna Pérez, estudiant de l’IES El Clot de València, que reconeix que tenia «ganes de tornar i que tot siga el més normal possible». Considera que la situació actual a les aules «ja s’apropa» a la prepandèmia però reconeix que la diferència amb l’antiga normalitat és «la mascareta i la distància».
Tanmateix, creu que enguany no s’alçaran les mesures: «no serà possible i crec que el pròxim any tampoc. La mascareta ha vingut per a quedar-se i continuarem portant-la en algunes ocasions». Esta estudiant, que vol fer estudis sobre Història i Ciències Polítiques, creu que la pandèmia deixa «una societat més egoista». «Pensàvem que seríem més solidaris, però hem demostrat que no podem cuidar-nos ni a nosaltres mateixos», apunta.
Adeu a la semipresencialitat
Per la seua part, Claudio Martín-Gil Knudsen comença un grau mitjà de Cures auxiliars d’Infermeria en el CIPFP Ciutat de l’Aprenent de València, com una immersió al món sanitari en el qual vol treballar. «Espere que este curs siga diferent del passat, en el qual jo vaig tindre una semipresencialitat estranya, amb classes a l’institut i altres online en un mateix dia», explica.
Creu que els protocols a les aules ja estan «més que assimilats» i que el més difícil és «no tindre tant de contacte amb els companys de classe, desinfectar-se sempre, no prestar material; es nota l’absència, no poder parlar més a prop… ho trobes a faltar», diu. Com ell, Luna també explica que ja no esmorza amb els companys al pati. «Ho fas a soles, tampoc fem jocs a Educació Física ni treballs en grup a classe», detalla.
En un nivell més està Ana Porcú, estudiant del cicle superior d’Anatomia Patològica en l’Institut Inter de València. Per a ella, este curs és «com tornar a començar de nou». «Tinc l’esperança que anirà molt bé», diu la jove. «Estar tancats ens ha afectat psicològicament, però també ens ha servit per a reflexionar i hem aprés a valorar més les coses i a tindre humanitat i sororitat entre tots», pensa, a diferència de Luna.
Tot i que reconeix que les pràctiques del grau mitjà que va fer a un hospital li van obrir els ulls sobre la pandèmia —«els sanitaris estan deixant-se la pell perquè no estem fent les coses bé», denuncia—, pensa que «hem aprés molt per al futur», i per això defensa que ara cal «tornar a funcionar» com a societat. Un treball que també es fa des de les aules.
