El sistema educatiu valencià ha sumat este curs dos nous col·les o, millor dit, els ha recuperat. Argelita i la Torre d’en Doménec han reobert els seus aularis i han tornat a rebre alumnat d’Infantil i Primària el que, al seu torn, duu vida a estos municipis de l’interior de Castelló amb prop d’un centenar d’habitants.
En el cas d’Argelita, l’aulari forma part del Col·legi Rural Agrupat (CRA) Espadà-Millars i portava tancat quasi mig segle, en concret, 47 anys, durant els quals els pocs xiquets i xiquetes del poble havien de matinar de valent per a poder aprendre i estudiar en altres municipis.
Hui dia i fins ara, només les persones més majors recorden haver anat a l’escola al costat de casa, com des de principi de setembre han tornat a fer 11 xiquets i xiquetes d’Infantil i Primària.
L’alcalde d’Argelita, Aitor Balfagón, reconeix que al poble la reobertura de l’escola s’ha acollit «amb molta il·lusió després de tants anys». «És un servei essencial perquè les famílies es queden a viure i no hagen de desplaçar-se. És un projecte ambiciós per al poble, en el qual ja treballàvem durant els últims anys», explica Balfagón, ja que, la posada en marxa de l'aulari respon, en part, a tres noves famílies amb fills i filles que s'han instal·lat, gràcies a un programa municipal d'acollida, el que ha multiplicat el nombre d’escolars.
Quant a l'alumnat, l'alcalde explica que, si no és per motius laborals dels pares i mares, les i els escolars ja no s'han d'alçar a les 7:00 h del matí i poden fer-ho a les 8.30 h... o inclús més tard! «Sobretot guanyen els xiquets, que no matinen tant, no han d’esperar el bus quan fa fred i tampoc hi ha cap perill si hi ha temporal o gelades per la carretera», reflexiona.
Així ho corrobora Lola Aguilella, mare d’un alumne de 3r d’ESO. «Hem passat d’haver d’alçar-se més de dues hores abans per a recórrer pobles i kilòmetres, a eixir cinc minuts abans de casa», detalla sobre el seu fill. I és que, els 8 km que separen Argelita de Fanzara —on estudiaven fins este curs— es feien més llargs atés la ruta que seguia el bus, que passa per diferents municipis durant almenys una hora de trajecte. Tot i així la situació era millor que, per exemple, quan l'alcalde estudiava fa unes dècades i alguns anaven fins i tot amb taxi a l’escola, recorda.
Créixer en llibertat
La Comunitat Valenciana compta en 2021-22 amb 45 Col·legis Rurals Agrupats (CRA), que escolaritzen a prop de 4.900 alumnes, en unes 500 classes repartides en 139 aularis de pobles i llogarets. En total, en ells treballen 946 mestres, per la qual cosa la mitjana és d’un docent per cada 5,2 alumnes, apunta la Cobselleria d’Educació, quan a la Comunitat Valenciana es d’una vintena per docent.
A Argelita defensen que viure al poble no té res a envejar a la gran ciutat, és més, presumixen d'alguns avantatges. Per exemple, del grau de llibertat amb el qual es crien els infants. «Van i tornen a soles a l’escola des de menuts, interactuen amb els veïns, es coneixen tots malgrat tindre diferents edats, quan ixen de l'escola també estan junts... és llibertat per a la infància», diu Aitor Balfagón. «Els que ens hem criat així ho agraïm», reconeix.
Víctor Macip és director del CRA El Trescaire, amb seu entre Vilanova d'Alcolea i Benlloch i amb un total de quatre aularis, ja que també es sumen el de la Pobla de Tornera i el de la Torre d'en Doménec. Este últim és el segon aulari que ha reobert este curs en la Comunitat Valenciana, amb tan sols 4 infants: dos d'Infantil i dos de Primària; i romania tancat des del 2014-15.
Segons explica Macip, l’escola al final «és la vida del poble». «Tancar-la suposa també tancar després els negocis», apunta, al mateix temps que reconeix que per a les famílies és «difícil plantejar-se viure en un poble sense escola». Per això, i per a facilitar la conciliació, aposta per oferir servei de menjador. De fet, molts CRA i aularis arriben a estar oberts unes 12 h —entre les 7:00 i les 19:00 h.
Com en Argelita, Macip destaca «la tranquil·litat que hi ha per a créixer als pobles, i la proximitat amb l'alumnat i les famílies». Un sentiment present a les aules, doncs l’atenció més individualitzada és un dels principals punts positius en els entorns rurals on —en molts casos, com els nous aularis—, s’aprén, a més internivells, així que alumnat de diferents edats consecutives compartix classe i horari.
Juanjo Forés, mestre del CRA El Trescaire a Vilanova d’Alcolea, afirma que l’ensenyament multinivell és «pràcticament individualitzat», en el seu cas amb alumnat de 3r, 4t, 5é i 6é de Primària. «Encara que siguem quatre nivells, som una classe i la majoria de vegades treballem en grup, amb un enfocament i una motivació grupals. Creen entre ells, inventen... i ho fan al seu nivell», assegura. A més, als aularis fan «miniprojectes» cada curs que, en molts casos, els arrelen encara més als pobles; i els escolars més majors aprenen dels menuts.
«Els llaços són molt estrets, l'escola és una institució en el poble i un bé que s’ha de preservar, un patrimoni», afegix el docent, que ja fa 18 anys que ensenya en Vilanova d’Alcolea, tot i viure a Castelló. «Treballar al CRA m’aporta molta satisfacció i molt de gust. Cada any estic, com a mínim, igual de content que l'anterior i molt integrat en la vida del poble. Li podem dedicar a cada alumne el temps que volem, fem activitats conjuntes, eixides... aprenen i veus que s'ho passen bé i estan feliços», conclou Forés.
