Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Reportatge

L’evolució dels menjadors

Cada vegada més centres aposten per oferir una dieta més saludable i equilibrada en els seus menús escolars basats en productes de proximitat, una prioritat que també compartixen les famílies

Un grup bombolla compartix taula al menjador del CEIP El Grau. g.caballero

Els menjadors escolars han evolucionat i els canvis es veuen als plats de l’alumnat. Amb una major consciència sobre la importància de seguir una dieta equilibrada —també durant els primers anys de vida—, este servei que s’oferix a les famílies ha experimentat els últims cursos un gir cap a la sostenibilitat, amb productes de proximitat, frescos i elaborats al dia; a més d’un menú més equilibrat i variat.

Així, als col·les és vital tindre en compte la importància del valor nutricional dels aliments que mengen els xiquets i les xiquetes, ja que també és una manera d’ensenyar als infants a posar en pràctica el que aprenen a classe i els bons hàbits alimentaris que hauran de mantindre durant la seua vida adulta. A més, per a molts xiquets i xiquetes, el menú del menjador suposa el plat de més qualitat que prendran al dia.

Un exemple del canvi el protagonitza el CEIP El Grau de València, on van modificar fa uns cursos el model que oferien als seus escolars, dels quals vora el 75 % (uns 150) dinen al centre. Com explica el director, Josep Fontaña, van capgirar la cuina per la «necessitat de portar una coherència» entre el menjador escolar i l’hort ecològic que des de 2006 tenen a l’escola i potencien dia a dia per a fomentar l’educació en valors i per la sostenibilitat.

Les lentilles són una de les llegums bàsiques al menú. germán caballero

No amb pocs entrebancs, com reconeix el director, van aplicar un canvi dràstic i van abandonar aliments prefregits —ja no tenen ni fregidora— i precuinats. Per això, explica que van fer «un treball pedagògic amb famílies i xiquets, i una readaptació molt important en el personal de cuina», ja que ara totes les elaboracions porten més temps.

Actualment, inclouen més verdures —«directament de l’horta»—, el que ja és àmpliament acceptat per les i els escolars. De fet, el cuiner, Víctor Miralles, ha hagut d’obrir un canal de Youtube explicant receptes, ja que els infants les demanen a casa. «Al principi va ser difícil i ha costat, però ha pagat la pena, sobretot per la conscienciació», apunta el director.

A més de la conciliació, des del centre també destaquen que el servei de menjador és «una llavor molt important de cara a les famílies més necessitades», perquè garantix un menjar equilibrat per als infants més vulnerables, almenys una vegada al dia.

Des de la Confederació d’ampa Gonzalo Anaya, confirmen que, a poc a poc, s’ha anat imposant als centres educatius un «menjar de qualitat, fet in situ, no precuinat, recalfat, refrigerat ni reprocessat». Rubén Pacheco, president de la confederació, apunta que estos menjars —fins fa uns anys molt generalitzats als centres educatius—, han d’anar desterrant-se. «Totes i tots desitgem un menjar de proximitat i de qualitat. Si a casa a ningú se li ocorreria menjar tots els dies processats o preparats de fora, a l’escola igual», sentencia.

Així, aposten per un model de sostenibilitat i proximitat, amb productes de temporada. «Si bé no està absolutament estés, sí que veiem una dinàmica que s’implanta i agafa cada vegada més força», reconeix Pacheco sobre els menús saludables. Per això, és important la presència de les famílies en comissions de menjadors, que cada vegada tenen més centres.

El president de la confederació lamenta com, amb la pèrdua de moltes cuines als centres educatius als anys 90 —i l’afavoriment de serveis externs de càterings—, la qualitat del menú escolar va devaluar-se. «Durant massa temps en els menjadors ha primat l’import i es va impulsar la implantació de càterings barats, però amb riscos evidents a nivell nutricional que no compensen», critica.

El menjador també és un espai educatiu per als infants. G.caballero

Com el director del Grau, afirma que les xiquetes i els xiquets «no són tontos» , per això «no es pot ensenyar una cosa i fer el contrari». A més, destaca que el que s’aprén a l’escola, com els hàbits de vida saludables, també arriba a casa, a les «famílies més sensibles i atentes» amb les preocupacions dels seus fills i filles.

Ara, Pacheco s’enorgullix de què el dels menjadors escolars siga un tema en què «tota la comunitat educativa està conscienciada». «Fa goig que famílies i centres vagen de la mà i col·laboren sabent que este és el camí; és l’exemple de comunitat», assegura.

Un exemple permanent

La gestió del servei de menjador de les escoles pot ser pròpia, externalitzada o contractada i mixta, per això alguns centres disposen de cuina in situ i uns altres recorren a cuines centrals. En total, i segons dades de la Conselleria d’Educació, uns 150.000 alumnes dels centres públics van fer en 2020-21 ús habitual d’este servei, del qual les empreses són part fonamental també.

Cuinatur-Cuinaterra és la responsable del menjador del CEIP El Grau i d’una vintena més de centres. Rosa Matoses, nutricionista i gestora de menjadors escolars de València, apunta que la base és pensar que el menjador és «un espai integrat de l’àmbit educatiu, no aïllat» i coincidix en què l’escola sempre és un exemple pels més menuts, pel que «si optem per aliments que no afavorixen hàbits saludables, no millorem l’educació». Així, oferixen un menú saludable, sostenible —per tant, de proximitat i adaptat a la temporalitat— i, si és possible, ecològic.

L’objectiu és que els xiquets i xiquetes tinguen a la taula un menjar sa, que no avorrit, sempre amb receptes i combinacions atractives. Matoses explica que, a diferència dels adults, que sí que tenen prejudicis i rebutgen alguns aliments, els més menuts «s’acostumen als nous menús i ho normalitzen, a més d’estar més dispostos a provar i descobrir, sobretot en Infantil».

Nou de cada deu centres adapten els seus menús per diferents motius

Quasi tots els centres escolars de la Comunitat Valenciana servixen ja menús especials per motius de salut (al·lèrgies, intoleràncies...) o raons culturals o religioses. En concret, en més de nou de cada deu centres es van servir diàriament menús especials per motius de salut i en més de huit de cada deu, àpats adaptats per raons culturals o religioses.

Des de 2016-17, les conselleries de Sanitat i Educació duen a terme un programa d’avaluació de la qualitat nutricional de l’oferta alimentària als escolars. La majoria de centres sí que complixen amb l’Estratègia estatal NAOS que, per exemple, marca un mínim d’una ració setmanal de llegums i peix a la setmana, però un màxim d’un dinar amb precuinats.

No obstant, encara hi ha deures si es té en compte la «Guia per als menús en menjadors escolars» de la Generalitat, segons la qual s’obrarien plats amb cereals i carn (han d’haver huit vegades al mes) als centres educatius ; i faltaria augmentar encara més els menús amb llegums (mínim de huit racions al mes); fruita fresca i verdures (18 racions en ambdós casos) que, en l’estudi, només complien la meitat d’escoles. D’ous ha d’haver entre quatre i huit racions (elque sí està en tots els menús) i, de peix i creïlles, quatre en cada cas.

Això sí, la meitat de centres públics ja es proveïxen en un 40 % dels casos de fruites i hortalisses de temporada, i almenys d’un 3 % de productes ecològics, apunta Sanitat, departament que efectua inspeccions periòdiques per a garantir que es complixen les directrius nutricionals i de seguretat alimentària a les escoles.

De fet, dins del marc del Pla de seguretat alimentària de la C.Valenciana i del Programa de vigilància sistemàtica d’establiments alimentaris, els serveis d’inspecció de seguretat alimentària de Sanitat van inspeccionar en 2020 uns 2.300 menjadors de centres educatius (d’Infantil a ESO), tant de titularitat pública com privada.

Compartir el artículo

stats