El fet de tindre un pati tancat i segur sembla normal i fonamental per a qualsevol centre educatiu. Un espai on l’alumnat puga desenvolupar les seues habilitats socials i, fins i tot, imaginatives inventant-se jocs i jugant. Això canvia en el moment que l’alumnat ha d’eixir a un espai públic, com és el parc de la Remunta en el barri del Cabanyal de València, on qualsevol pot anar, les relacions amb l’espai i la gent són diferents i s’allunyen del que, en este cas el Col·legi Santiago Apóstol predica: la creació d’uns patis inclusius per a tots i que reforcen la identitat del barri.

Un pati que connecta l’alumnat amb el barri | M.Á.MONTESINOS

Així, han nascut dos projectes on l’alumnat ha sigut i és el centre de decisions, «Patis inclusius» i «Patis al barri», a conseqüència del primer. «Patis inclusius» va començar com una necessitat de fer una reforma en el parc públic de la Remunta on jugava l’estudiantat de l’escola en l’horari del pati. «Va ser el propi alumnat el que va fer la proposta des de diferents àmbits (justícia, naturalesa, identitat...) per a millorar i canviar el parc amb l’objectiu de crear un espai igualitari amb menys violència, un pati inclusiu», afirma el director del Col·legi Santiago Apóstol, Jordi Bosch.

Un pati que connecta l’alumnat amb el barri

El que es va presentar era un projecte d’Innovació amb Nautae Salut Mental i Fent Estudi. «Això ha portat el seu camí i el seu treball, gràcies a la participació de l’alumnat i a què li vam dir a l’ajuntament que necessitàvem canvis, finalment, encara que no estava previst, a través d’un fons Edusi, de la Unió Europea, el dijous ens donaren l’aprovació», declara el director.

Un pati que connecta l’alumnat amb el barri

És cert que això comporta preguntar-se com s’acredita un projecte de patis inclusius a un col·legi sense este espai, ja que només tenen un terrat per a Infantil. El director té una resposta clara en la qual insistix molt: la col·laboració. «El col·legi ja venia de fer un treball en xarxa des de fa molts anys amb universitats, empreses i entitats. Al final, això ha sigut possible perquè ja venia de col·laboracions de fa temps, pel que ja coneixien el nostre treball que ens va portar a guanyar un premi de convivència a nivell nacional», assegura Bosch.

Un pati que connecta l’alumnat amb el barri

No obstant això, el centre concertat del Cabanyal sempre ha anat més enllà de les activitats educatives dins del recinte escolar, així «el treball assembleari participatiu de l’alumnat per a millorar l’espai, tindrà unes conseqüències imminents ja no sols per al col·legi, sinó per al barri», recalca el director del centre.

Amb l’arribada de la covid-19, el fet de tindre un espai obert i segur era encara més necessari per a l’alumnat. Aleshores, el col·legi —que és un Centra d’Acció Educativa Singular (CAES)— va arribar amb l’ajuntament i el Pla Cabanyal, a un acord sobre la cessió d’un solar proper utilitzat fins aleshores com aparcament. Així, este espai porta ja un any batejat com a «Zona Santiago», un nou pati construït amb diferents entitats que «d’un any ací ha viscut unes transformacions increïbles», exposa Bosch.

Per exemple, per a tancar la zona i convertir-la en un lloc segur per a les xiquetes i xiquets, el centre va col·laborar amb l’empresa Bertolín; per a fer les fonts i fomentar que l’estudiantat porte les seues botelles i generar menys plàstic, amb una empresa de Barcelona; per als horts, amb Las Naves, que també participa en la iniciativa del mural de «Dones de ciència» amb la Universitat Politècnica de València; les boies que utilitzen com tests, amb el port; la pista de bàsquet la va fer també una empresa del port; i l’aula de fusta on es celebren cada mes les assemblees representants, també amb Las Naves.

Però, «el concepte ja no és que siga un pati per al col·legi, que és molt necessari, també és que siga un espai inclusiu i col·lectiu», torna a insistir el director, qui a més afirma que «caldrà fer pressió, perquè la cessió de moment és per al curs passat i este».

Un espai dinàmic

L’obertura de la Zona Santiago sembla que fomenta encara més la participació de l’estudiantat amb la creació de l’aula a l’exterior. Per exemple, com diu Inés, una alumna de 4t de Primària, «en les assemblees l’estudiantat parlem del comportament, de la norma que tenim i el que ens sembla als alumnes, prenem junts les decisions..., com el de nom d’este espai, el vam posar nosaltres». Per tant, per a ells és increïble, ja que «una cosa fonamental que pot parèixer una pista esportiva, mai ho havien tingut», explica el director.

Tot i que, l’espai, en un principi per la cessió, ha d’estar tancat, «l’objectiu és dinamitzar-lo i obrir-lo al barri com més hores millor», expressa Jordi Bosch. D’ací naix la idea de «Patis al barri» amb Las Naves, per a desenvolupar activitats socials i culturals. Així, «el primer dimarts de cada mes a la vesprada, els veïns i veïnes estan convidats a vindre per a proposar activitats. D’esta manera a més de ser un pati escolar en horari escolar, creem un espai col·lectiu i obert al barri», afirma.

Els veïns i les veïnes, a poc a poc, s’incorporen a estes activitats. La resposta, segons Jordi Bosch, «és molt positiva». Des de la web o les assemblees de cada mes, es poden proposar activitats com una de bàsquet per a les pròximes setmanes o reunions de veïns. La qüestió és que «cal responsabilitzar a les persones perquè cuiden l’espai, però està obert per a tothom», reitera Bosch.

De fet, el cap de setmana passat es van fer les activitats de Somni Col·lectiu amb la col·laboració de Las Naves, dins del projecte de Patis al barri, on els assistents podien participar en l’hort o vore un espectacle de parkour.

«Històricament el col·legi ja té un projecte participatiu amb el barri», assegura el director, però la «Zona Santiago» és «encara més fenomenal com a espai inclusiu de diàleg per alumnat i el barri». Aleshores, esperen mantindre la cessió per la necessitat de l’estudiantat de tindre un lloc on puguen desenvolupar i relacionar-se amb seguretat. Així, podran tindre les mateixes oportunitats i recursos que la resta de xiquetes i xiquets.

L’espai té un dels murals de «Dones de ciència» de la UPV i Las Naves, dedicat a la matemàtica gitana Sofía Kovalevskaya.

200 escolars es formen en competènciadigital

Més de 200 escolars de tres a 10 anys han participat en el projecte «Explora Cabanyal», impulsat per la Fundació Cotec amb la col·laboració de la Universitat de València. La iniciativa va nàixer amb la triple missió d’analitzar i mitigar l’impacte de la digitalització en la desigualtat; establir un punt de trobada entre els més joves a través de l’ús de les noves tecnologies; i fomentar un millor coneixement de la cultura gitana. En el projecte, desenvolupat en el CEIP Les Arenes, han col·laborat els també centres públics Pare Català, Maestro Emilio Luna i Mas d’Escote, així com nombrosos il·lustradors, artistes i ampa. S’han creat relats visuals sobre l’arquitectura i la identitat sociocultural i històrica del barri, a través d’una app per a mòbils.