El Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) compta amb un escape room sobre ciència per l’estudiantat de 3r i 4t d’ESO i d’FP. «Desertroom; escapa’t amb la ciència» —finançat per la Fundació General CSIC amb el programa «Cuenta la Ciencia»—, pretén apropar a l’alumnat a «importants investigacions per a la societat i el medi ambient amb la fi d’unir l’aventura mental amb l’entreteniment».
L’activitat—d’entre 20 minuts i dues hores— es va realitzar del 2 al 8 de novembre. El primer taller tractava de l’anàlisi dels sòls; el segon, tenia un arener de realitat augmentada mal·leable, per a modelar el relleu amb les mans; i l’últim, permetia mesurar el clima i aprendre a muntar una estació meteorològica a casa. Tots ells donaven a l’alumnat claus per a arribar a un qüestionari amb un Kahoot, per a guanyar el joc i salvar a un tripulant perdut en Mart.
En esta activitat —on col·labora la Casa de la Ciència del CSIC en València, la delegació del CSIC en Aragó i l’Estació Experimental de l’Aula Dei—, l’estudiantat podia «volar» i emprar els sentits per a «aprendre sobre vegetació, biodiversitat, sòls i desertificació», afirmen fonts del CIDE.
«Desertroom; escapa’t amb la ciència» pretén despertar vocacions i contribuir a la cultura científica de manera interactiva amb diferents formats. Centres de Xelva, Nules, Llíria, Bétera i València van aprendre de l’experiència.
No tots els virus causen pandèmies mundials. Alguns també contribuïxen a lluitar contra un problema de salut global com són els bacteris resistents a antibiòtics. Per exemple, els fags, un tipus de virus que actua contra estos bacteris patògens, són una alternativa terapèutica. Conéixer més sobre estos microorganismes i «caçar» alguns d’ells són els objectius del taller «Caçadors de virus», que ahir es va desenvolupar en la seu del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a València, amb personal investigador de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt del CSIC i la Universitat de València.
Dos grups de 30 alumnes de 3r i 4t d’ESO del col·legis Vilavella i del Vedruna de València van participar en esta activitat, que s’emmarca en la celebració de la Setmana de la Ciència i la Tecnologia, que concentra multitud d’activitats de divulgació científica durant el mes de novembre.
El taller —d’una hora de duració— va donar a conéixer la problemàtica dels bacteris resistents i l’ús de fags com a teràpia antimicrobiana. Després d’una xarrada d’introducció, el personal investigador de l’I2SysBio va mostrar a l’alumnat exemples de fags que infecten bacteris no patògens, així com maquetes de fags per a donar a conéixer les estructures d’estos virus.
Posteriorment, l’alumnat va fer un xicotet treball de camp a la recerca de fags en els voltants de la Casa de la Ciència del CSIC, situada en ple centre de València, en la Plaça de la Verge. Estes mostres seran testades posteriorment en el laboratori de l’I2SysBio, i formaran part del projecte «SuperFago», una iniciativa divulgativa finançada per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (Fecyt) on participa el centre d’investigació valencià.
«L’objectiu del taller és conscienciar a la ciutadania de la problemàtica dels bacteris multiresistents i la necessitat de buscar tractaments alternatius, fomentant la seua participació en tasques d’investigació i valorant la ciència com a motor econòmic de la societat», explica Pilar Domingo Calap, investigadora principal del grup Virologia Ambiental i Biomèdica de l’I2SysBio que dirigeix el taller, on també pàrticipen Beatriz Beamud, Mireia Bernabéu, María Luisa Domingo i Amanda Martínez.
Per a Aurora Ibáñez, professora de Biologia del col·legi Vilavella, «ha sigut una activitat molt interessant, perquè mostra l’aplicació del que l’alumnat estudia a l’aula. A més, vore a investigadores ensenya a les xiquetes que també poden dedicar-se a carreres científiques». Per la seua part, Miguel Muñoz, professor de Biologia del col·legi Vedruna, calora que és una activitat «eminentment pràctica, on els alumnes es convertixen en científics, recullen mostres i les preparen». A més, destaca que és inclusiva, ja que on pot participar l’alumnat amb necessitats educatives especials.
Les activitats divulgatives del CSIC en la Comunitat Valenciana continuen durant este mes. Demà, la Casa de la Ciència tanca el cicle de conferències que celebren el 25 aniversari del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) amb la xarrada de Fernando T. Maestre Gil, Premi Jaume I de Protecció del Medi Ambient 2020. A més, el dijous, Juan José Nieto Roig parlarà de les matemàtiques aplicades a les epidèmies, i el dijous 25 Vanesa Daza tractarà qüestions sobre matemàtiques i ciberseguretat. Ttotes les conferències són a les 19:00 hores, amb entrada lliure fins a completar aforament.
Aprendre sobre el relleu amb una «scape room»
El Centre d’Investigacions sobre Desertificació ha oferit una activitat divulgativa a l’alumnat
Obert el cicle de visites d’FP als centres del CSIC
·Els 11 centres del CSIC en la C.Valenciana han iniciat el cicle de visites del programa «Forma’t en Ciència», una col·laboració entre la Delegació del CSIC en la C.Valenciana, i la Direcció General de FP i la Subdirecció d’FP de la Conselleria d’Educació. L’objectiu és apropar la investigació als centres educatius i crear una relació pròxima entre l’alumnat i el món de la investigació. La visita del CIPFP Ciutat de l’Aprenent de València a l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) va obrir el cicle la setmana passada.
