Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

El projecte "Benicarrers" pretén capgirar la nomenclatura del barri

Alumnat de 3r d’ESO del Col·legi Sagrada Familia-PJO de València ha estudiat els noms dels carrers de l’entorn escolar i ha detectat que la majoria estan dedicats a homes il·lustres

El professor Txema Gil i l’estudiantat, amb els treballs que han realitzat. | FERNANDO BUSTAMANTE

L’educació basada en emocions combinada amb valors, teoria i projectes dona com a resultat una classe de Geografia diferent que permet a l’alumnat aprendre d’una manera «més significativa», incorporant a més la perspectiva de gènere. Amb l’objectiu de fer un estudi per a comparar la quantitat de carrers amb noms d’home i de dona, naix el projecte desenvolupat en la classe de 3r d’ESO del col·legi concertat Sagrada Familia-Patronato de la Juventud Obrera (PJO) del barri de Benimaclet, en València.

Amb el nom de «Benicarrers» , la iniciativa seguix els passos de la impulsada per la professora andalusa Rosa Liarte —anomenada «Merezco una calle»—; i han descobert que un 80 % dels carrers estan dedicats a homes (com Barón de San Petrillo, Emili Baró, Vicent Zaragozà o Reverendo Tramoyeres) i tan sols un 5 % a dones.

Així, tenint com a objectiu principal la «denúncia del major nombre de noms d’homes que de dones al carrer», Txema Gil, professor del centre, ha introduït «un treball més conjunt que buscava, també, conéixer el barri», tal com assegura el docent.

D’esta manera el treball es va distribuir en set diferents etapes amb la metodologia ABP (aprenentatge basat en projectes), que anaven des de fer un vídeo amb mares, iaies o germanes que, per les seues vides, mereixien un carrer; fins a perdre’s pel barri i conéixer més el comerç i les problemàtiques de Benimaclet. Entre altres coses, l’estudiantat va fer mapes, fotos de les plaques dels carrers i presentacions a classe sobre la seua recerca.

Una estudiant, amb els seus treballs. | FERNANDO BUSTAMANTE

En l’etapa final, l’alumnat ha enviat una carta a la regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de València, Lucia Beamud, en la qual se li convidava a anar al centre «per parlar sobre el projecte i la possibilitat que, si en un futur creixia el barri, poder proposar els noms dels carrers», explica el professor de Secundària. La resposta es va materialitzar amb la visita de la regidora el passat dilluns.

A més d’arribar a l’Ajuntament, el resultat de tan sols un 5 % de dones als noms dels carrers ha causat un impacte en l’estudiantat de 3r d’ESO que vol comprometre’s encara més amb la igualtat de gènere. «Esta generació té més assumida la igualtat, però és clar que encara queden flocs», afirma Gil.

És per això que des de l’alumnat declaren que gràcies al projecte, «tot ens hem adonat que el dia de hui no hi ha igualtat al barri, però estem a temps de solucionar-ho», denuncia Aitana Gómez, alumna de 3r d’ESO del Sagrada Familia-PJO.

«El que pretenem és canviar-ho quan hi haja noves edificacions perquè hi haja una major igualtat; el problema és que en el seu moment se’ls donava més importància als homes que a les dones», exposa Leire Encina, alumna del mateix curs. Així, amb este treball han pogut descobrir figures com la de «Dolores Marqués, una professora anterior a la República, que va muntar una escola a casa seua»; a més dels carrers que donen nom a molts músics de Benimaclet el que mostra «una connexió amb el barri», afirma el professor.

La classe va dibuixar i estudiar els carrers del barri. | FERNANDO BUSTAMANTE

Conéixer primer el més proper

El projecte inclou també un caràcter emocional relacionat amb el sentiment de pertinença al barri. Segons Txema Gil,«en estes edats sempre es comença a estudiar Geografia per l’univers, però després l’alumnat no coneix el carrer en el qual viu», és per això que, en este cas, ha volgut partir «de conéixer l’entorn per poder després comparar-se i ser conscients d’allò que ens envolta».

Tanmateix, «l’alumnat aprèn molt més perquè s’implica emocionalment amb l’aprenentatge-servei, per exemple, proposant noms dels carrers», reitera Gil, que explica que «als 14 anys és difícil i l’única manera de fer-ho és amb motivació i reflexions». I és que, «l’educació és emoció», destaca el professor.

Per tant, és important parlar de la família, per exemple, explicar-los que «hi ha gent ordinària que fa coses extraordinàries com les iaies o mares que trauen a una família endavant, pel que mereixen un carrer, sense necessitat de ser científiques o escriptores». Així, en classe van arribar a la pregunta i reflexionar sobre «Què és el que ha de fer algú per a aconseguir un carrer?».

Compartir el artículo

stats