Cal formar intel·ligències que sàpiguen pensar, cors capaços de sentir», deia Empar Navarro dècades abans de la Convenció sobre els Drets de la Infància. Aquest desembre, el dia 24, farà 35 anys que va faltar la primera presidenta de l’Associació de Mestres Valencians. També va ser membre de l’Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, impulsada per Carles Salvador.
No és estrany que Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua faça per recordar la seua figura: per una banda, amb l’exposició «Empar Navarro i Giner. Arrels de l’escola valenciana», comissariada per Carmen Agulló, historiadora de l'educació de la Universitat de València; i, per l’altra, dedicant-li el sisé Congrés d’Escola Valenciana entre el 9 i 11 de desembre.
Empar Navarro va nàixer en 1900, un 27 de novembre, quan casualment s’escau el Dia del Mestre i de la Mestra. El Grup d’Ensenyants Urgell-Segarra (GEUS), referent en les dos comarques de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, em demanà de fer la conferència per a la celebració. Vaig agafar Empar Navarro de fil conductor i el videoclip de la cançó «La Mestra» de Zoo (gràcies a la seua cessió expressa) per resseguir el fil roig de la història.
«Contrabandista de verbs clandestins escampant el verí». Antifeixista, republicana, feminista, d’esquerres, Navarro plantejava una pràctica educativa transformadora: una escola de ciutadania per a tothom. És a dir, pública, laica, solidària i amb el valencià com a aglutinador i porta d’accés al llegat de generacions passades. Una escola arrelada i en interacció amb l’entorn, el medi, el territori, en contacte amb la natura, amb eixides i colònies.
Amb la Segona República va viure activitat associativa, sindical i política, de reflexió pedagògica i de promoció cultural. Especialitzada en «pàrvuls» i «disminuïts físics i psíquics», després d'exercir a Salines, Parcent, València i Alfafar, és destinada a la «Beneficiència» el 1936. Durant la Guerra de Franco s’fimplica en la defensa republicana.
Amb la dictadura arriba la petició de pena de mort per part de la fiscalia del Consell de Guerra. Se’n surt però no pot evitar vora 3 anys de presó. És apartada de la docència. No és fins 24 anys després, quan en té 63, que pot tornar a fer de mestra, a Albalat dels Sorells, i es jubila el 1970 a Murla.
Què volia explicar a la conferència? Que l’Educació Social —en el 30é aniversari del reial decret de creació dels estudis universitaris— té vasos comunicants amb els moviments de renovació pedagògica, si no és que formen part d’fun mateix tot... Que educadors socials poden ser part de la millora d’escoles i instituts. A grans trets: en la connexió d’aprenentatges per a una educació integral, en l’atenció de la diversitat, en la busca de l’equitat i contra l’absentisme, aportant acció comunitària i facilitant la tutoria. O siga, allò que fa dos dècades que es fa, per exemple, a Extremadura, Andalusia o Castella-la Manxa. A més d’assumir, com reclamen col·legis professionals, la coordinació de benestar i protecció de l’alumnat que inclou la llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència.
*Albert Font-Tarrés és president de la junta delegada del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) a Lleida i vocal de la junta de govern del CEESC.
