El Parlament Europeu es fa present a les escoles valencianes per conscienciar a la joventut de la importància de la seua implicació, que ara és encara més fonamental per l’auge dels moviments euroescèptics. Així, amb motiu d’apropar Europa a l’alumnat naix el projecte d’Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu que ja incorporen 12 centres a la Comunitat Valenciana nou ambaixadors i tres mentors (que porten més de tres anys en el projecte, pel que orienten a les ambaixadores).

El cor d’Europa, més a prop dels centres educatius valencians | FOTOS DE LEVANTE-EMV

Este projecte va dirigit a l’estudiantat de 4t d’ESO, FP i Batxillerat, que es convertixen en ambaixadors «júnior», amb la cooperació dels professors ambaixadors «sèniors», en un total de 150 centres d’Espanya que opten a formar part del pla per conèixer les competències del Parlament Europeu i ser part d’ell. «El gran objectiu és incrementar la consciència de l’alumnat perquè participen més en les decisions europees», declara Teresa Coutinho, coordinadora d’Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu en Espanya.

El cor d’Europa, més a prop dels centres educatius valencians

En la Comunitat Valenciana, el projecte compta amb el Col·legi Hernández de Castelló (la Ribera), l’IES Riu Túria de Quart de Poblet i la Milagrosa de Cullera, que són mentors i ajuden als nou centres educatius ambaixadors que hi ha enguany.

El cor d’Europa, més a prop dels centres educatius valencians

Per altra banda, els centres ambaixadors són: en Alacant, el Centre Sagrada Familia d’Elda, el Col·legi Diocesà Oratorio Festivo de San Miguel d’Oriola, l’IES Sixto Marco d’Elx i l’IES Bellaguarda d’Altea; enValència, l’IES la Marxadella de Torrent, l’IES la Serrania (secció d’Alpuente), l’IES Salvador Gadea d’Aldaia i l’IES Tirant lo Blanc de Gandia. En Castelló compten amb l’IES Llombai de Borriana.

Estos últims complixen els requisits de dur a terme una sèrie d’activitats obligatòries entre les quals es troben posar un punt d’informació sobre Europa en l’escola; fer ús d’una sèrie de materials que es faciliten des del Parlament Europeu; celebrar el dia d’Europa, el 9 de maig; i assistir a una formació de coordinadors en Madrid.

En el cas de l’infopoint es, ha d’estar en un lloc visible de l’escola, «en un tauler on es mantenen actualitzades les notícies destacades de la Unió Europea perquè tot el col·legi puga informar-se», explica Carmen Cháfer, coordinadora d’Escoles Ambaixadores del Parlament Eropeu en l’IES Tirant lo Blanc.

Una activitat transversal

A més, el material oferit pel projecte, es pot utilitzar en diferents matèries. «Els centres poden treballar el projecte des d’una assignatura en concret o de forma transversal entre moltes», afirma Teresa Coutinho. Així, en el cas del centre públic d’Alpuente l’incorporen en les assignatures «d’Anglès, Francès, Valors Ètics, Història i Filosofia de manera vertebrada», exposa Nerea de la Torre, coordinadora del projecte a la Serrania i professora d’Anglès.

Per un altre costat, per seleccionar un ambaixador, primer «es distribuïxen el nombre de centres segons la grandària de la comunitat i es prioritzen sobretot els pobles menuts i els centres públics», assenyala la coordinadora del projecte en Espanya, que afirma que «la Comunitat Valenciana és un exemple a nivell europeu perquè porta Europa fins als racons més menuts, com Alpuente», un poble de només 600 habitants que recull la secció de l’institut a l’alumnat dels voltants. Este centre compta amb 13 ambaixadors júniors i és el tercer any que participa, és a dir, l’últim com ambaixador, ja que este és el límit.

Perquè els acceptaren, van «escriure una carta motivacional explicant la situació de despoblació i de desigualtat d’oportunitats que l’alumnat té en un poble tan menut», explica Nerea de la Torre. Després, el centre va dur a terme molts projectes. Per al 9 de maig «es va col·laborar amb els ajuntaments als que pertanyien els alumnes del curs per pintar les façanes amb motius europeus i donar un premi», exposa De la Torre.

A més, participen en la iniciativa «Euroescola» pel que fan videoconferències amb eurodiputats com Estrella Durà o Antonio López-Istúriz o vicepresidents del Parlament Europeu, on «l’alumnat els pregunta per les seues majors preocupacions, com la despoblació», insistix la professora d’Anglès. D’esta manera, des del centre afirmen que els «ha ajudat a demostrar que l’educació rural pot ser de prestigi i qualitat, a dinamitzar i a obrir les mires a l’alumnat».

Tanmateix, en el projecte Euroescola, també participa l’IES Tirant lo Blanc de Gandia que compta amb 60 ambaixadors júniors —de 4t d’ESO, grau mitjà d’FP i Batxillerat— i sis ambaixadors séniors en el seu segon any. «El passat 12 de novembre vam fer una conferència amb el vicepresident del Parlament Europeu, Pedro Silva Pereira, al qual l’estudiantat va entrevistar sobre temes com la salut mental, la migració, l’homofòbia...», exposa Cháfer.

Arma contra la desinformació

D’esta manera, l’objectiu final d’estes activitats és «fomentar el vot, a més d’ensenyar-los des de menuts com funciona i les decisions econòmiques, socials, culturals que pren el Parlament Europeu i que també els afecta a ells», declara la coordinadora del centre públic de Gandia.

En el cas de l’IES la Marxadella de Torrent és el primer any que formen part del projecte i, en un acte celebrat recentment, han entregat les credencials als seus 48 ambaixadors júnior per presentar el projecte», assegura Fernando Garrido, coordinador en el centre.

En este institut afirmen que, a més de les activitats obligatòries faran un «llibre per al 9 de maig que recull tot el material estudiat i presentat en en punt d’informació; en Batxillerat es redactarà una constitució europea, es faran debats i entrevistes sobre l’equitat salarial o l’eurofòbia que es portarà a les xarxes i altres mitjans dirigits per l’alumnat», apunta Garrido.

Es tracta «d’un procés d’aprenentatge que pretén convertir a l’alumnat en protagonistes perquè vegen que les seues inquietuds no cauen en ‘saco roto’», assenyala el coordinador. Així, el projecte els ajuda a canviar la concepció del Parlament Europeu com un òrgan «estrany i llunyà que és el que contribuïx a apropar encara més als nacionalismes», afirma Garrido.

Per altra banda, el projecte ha demostrat que té un impacte real en la joventut, ja que segons Coutinho, «els més de 25.000 alumnes en Espanya que s’han involucrat són joves cada vegada més actius en relació amb els projectes europeus». D’altra banda, De la Torre explica que «l’alumnat que ha fet el projecte i ha tornat al poble després d’estudiar Batxillerat a la ciutat, afirma que s’han sentit més formats i preparats» gràcies a este treball.

A més, «és cada vegada més important que la joventut estiga involucrada i informada sobre Europa, perquè un jove format pot prendre decisions crítiques, per exemple a l’hora de llegir una notícia falsa», conclou Coutinho.