Que els problemes es resolen parlant és una de les premisses sobre la qual partix la tasca de l’alumnat mediador, voluntaris que als seus centres educatius estan a l’aguait per actuar abans que esclaten els conflictes, que s’estenga el bullying o que es donen agressions —tant físiques com psicològiques— que ja no tinguen punt de retorn. La seua presència a les aules és garantia d’empatia respecte, compromís i enteniment.

Esta setmana, uns 400 estudiants i 100 docents de 70 centres educatius públics i concertats han participat en la 18a Trobada de Mediació que, després de realitzar-se online en 2020-21, el dilluns va tornar a ser presencial, en esta ocasió en el Parc Central de València, per tal de complir amb els protocols anticovid. Allí, durant el matí, es van realitzar presentacions dinàmiques, activitats grupals i un mural interactiu. Com explica José Ignacio Madalena, coordinador de les trobades i professor de l’IES Ausiàs March de Manises, la cita va nàixer fa quasi dues dècades i l’objectiu és «intercanviar experiències, reunir els equips de mediació i parlar sobre un tema»: enguany el lema ha sigut «Ens abracem en les xarxes».

Com detalla Madalena, la pandèmia ha incrementat l’ús de les aplicacions mòbils que, per les seues característiques, «amplifiquen conflictes de relacions personals que abans eren més visibles perquè succeïen als patis i els alumnes podien demanar ajuda a l’equip de mediació. Ara, eixes amenaces o insults continuen en les xarxes socials, amb una repercussió enorme», lamenta.

Segons relata el docent, «l’ús de Twitter, Instagram, TikTok o WhatsApp per a estendre rumors, parlar malament d’algú o fins i tot amenaçar... ha complicat la forma d’intervenció dels equips de mediació, que potencien un diàleg entre les parts per a trobar una solució».

Així, les xarxes socials «estan modificant eixa forma d’intervindre», per això, els i les mediadors ara busquen noves formes d’actuar i, alhora, «canviar la mala premsa que tenen les xarxes socials que no volem vore com una ferramenta negativa, sinó positiva que servix per a millorar les relacions personals». «Hem de treballar per a fer de les xarxes socials ferramentes de mediació i donar una educació per a fer un bon ús d’elles», defensa el coordinador.

En este punt és on entra en joc el treball de l’alumnat mediador —«gent compromesa en millorar la convivència»—, que tenen una formació sobretot en habilitats socials i en com dialogar, per a ajudar a altres persones a trobar solucions», afegix el docent. «Es tracta de millorar les relacions personals, evitant les tòxiques i fomentant les positives i honestes», apunta.

Amb este model d’intervenció es fomenta el tractament dels problemes i situacions que sorgixen a les aules amb diàleg —sense càstigs ni prenent-se la justícia per la seua mà—, tenint clar que la convivència en el centre «depén de tots: professors, famílies i alumnes» i partint de la premissa que ambdues parts volen participar i arribar a un enteniment.

Com explica Madalena, la mediació «mai dona la solució directa, sinó que fa que arriben a ella les dues parts en igualtat de condicions, i que siga justa per a tots», per això no s’aplica en episodis de violència.

El diàleg com a base | GERMÁN CABALLERO

A més, l’alumnat mediador fa d’observador als patis —a mode de prevenció—; o acompanya alumnes que estan a soles o aïllats i, per tant, exposats a ser assetjats i ser víctimes de violència.

D’esta manera, casos habituals on l’alumnat sol mediar és quan hi ha bromes de mal gust i algú s’ha sentit ofés; comentaris nocius sobre algun aspecte físic… «El més important és aprendre que, quan tenim un problema, parlem; així és com abordem els conflictes», insistix el docent de l’IES Ausiàs March, que explica que en moltes ocasions les persones enfrontades ni tan sols s’han comunicat prèviament. «No s’han dit res a la cara, però per terceres persones el problema i els rumors s’expandixen, per això a vegades només es tracta de juntar-los i parlar», afirma.

Desenvolupament d’habilitats

En la trobada de dilluns a València, a més del cap i casal, van participar centres de Paterna, Manises, Alaquàs, Carlet, Silla, Oliva, Pobla de Farnals, Viver, l’Eliana, Bétera, Xiva, Requena, Alcoi, Alboraia, Paterna, Godella i Moncada. L’alumnat que va assistir cursava entre 1r d’ESO i 1r de Batxillerat, la majoria entre 2n i 4t d’ESO.

Un dels centres participants va ser l’IES Benlliure de València. Pau Campos, docent de Matemàtiques, explica que amb la mediació l’alumnat «desenvolupa habilitats com l’escolta activa, l’empatia i l’assertivitat»; mentre que la seua companya, María José Rodríguez, docent de Geografia i Història, destaca que gràcies a l’alumnat mediador «la solució no partix dels adults, sinó que són ells —en un grup molt reduït— els que arriben a un enteniment».

L’IES Eduardo Primo Marqués de Carlet és un altre que va estar a la trobada. Les professores Charo Sanz i Teresa Ortiz assistiren per a «compartir experiències, vore què fan altres centres i aportar». Com en el cas anterior, Sanz veu la mediació «molt necessària perquè hi ha molts punts de vista i a vegades les regles no estan clares… està bé que siga gent de la seua edat qui els ajude a gestionar», afegix.

Per la seua banda, Ortiz destaca que si qui els fa reflexionar és igual a ells «és més fàcil, perquè empatitzen més i se senten compresos i acompanyats».

El diàleg com a base

Una societat millor

L’alumnat mediador està molt implicat en la seua tasca. Es tracta d’adolescents voluntaris, que abans de començar amb esta responsabilitat fan una formació. A més, també invertixen hores del seu temps lliure més enllà de la jornada lectiva.

Claudia Peris i Júlia Puerto, estudiants de 3r d’ESO de l’IES Campanar de València, consideren que si «des de menuts t’ensenyen a solucionar problemes, la societat serà millor», per això van decidir iniciar-se en la mediació.

Cal tindre en compte que la feina de l’alumnat mediador mai acaba. «A l’hora del pati estem pendents de possibles conflictes, també veiem si hi ha assetjament per xarxes socials, cyberbullying, comentaris inadequats en fotos d’Instagram...», explica Nayra Gorris, que cursa 1r de Batxillerat a l’IES Benaguasil. «Estem molt presents sempre, ja que també som tutors individuals dels xiquets de 1r d’ESO, per a ajudar-los a integrar-se en l’institut; i fem activitats en jornades com el Dia contra la violència masclista», afirma. El seu company, Víctor Beloví, també de 1r de Batxillerat, considera que les i els estudiants s’apanyen millor entre ells. «Intentem integrar a la gent i respectar-nos, raonant i mediant, no només amb càstigs», explica.

Per tots estos beneficis, l’equip de l’IES Isabel de Villena de València demana que la mediació «s’estenga a tots els centres, perquè és imprescindible». «Solucionar conflictes i discussions i evitar ‘malos rollos’ i enfrontaments a classe és superútil per a passar una bona Secundària», defensa Érika Moreno, de 4t d’ESO. Altres, com Jana Cubillos, de 1r d’ESO, valoren «compartir experiències» o, com diu Nuria Lucena, «conéixer a tot el centre». «És bonic, perquè ajudes a recapacitar. Molts conflictes se poden solucionar perfectament parlant amb la gent», resumix amb molt de trellat l’alumna.

El mural amb les conclusions estarà a l’IVAM

Durant les tres hores que va durar la trobada, l’alumnat dels diferents centres va fer col·laborativament un mural interactiu amb codis QR que des de demà i fins el diumenge estarà a l’IVAM de València. La jornada es va realitzar gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament de València, diferents Cefire, la direcció general d’Educació Inclusiva de la conselleria, Vicent Ginés de «Pon Solución», José Ignacio Madalena i els IES Sant Vicent Ferrer, Malilla i Benlliure.