Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La importància d’estudiar la parla de les belugues

Investigadors evidencien a Groenlàndia que els narvals utilitzen unes «vocalitzacions específiques individuals» similars a les que empren les mares de beluga amb les seues cries

La doctora Ames, en una sessió amb les belugues. levante-emv

La doctora Audra Ames, investigadora de Fundació Oceanogràfic, està ampliant el seu treball sobre vocalitzacions en cetacis a Groenlàndia gràcies a la col·laboració i al suport d’investigadors de Greenaridge Science Inc. dels Estats Units, dedicada a la investigació bioacústica, i de l’Institut de Recursos Naturals de Groenlàndia.

La doctora Audra Ames, investigadora de l’Oceanogràfic, junto amb Yulka, beluga de l’Oceanogràfic de València.

En esta ocasió, la doctora Audra Estimes va tindre l’oportunitat d’explorar la comunicació entre mare i cria de narval de la zona oriental de Groenlàndia i va descobrir, junt amb la doctora Susanna Blackwell i els doctors Mads Peter Heide-Jørgensen i Outi Tervo, que les mares i les cries empren senyals específics individuals —denominades «cridades de contacte»— en la seua comunicació.

Esta és la primera investigació que descriu la comunicació entre una mare narval i la seua cria i, a més, va demostrar que les cries d’esta espècie poden desenvolupar una crida de contacte diferent a la de la seua mare. Un resultat diferent a l’obtingut de l’estudi que va desenvolupar Ames amb les belugues de l’Oceanogràfic de València en 2016. Aleshores es va concloure que Kylu, la cria de beluga, produïa una crida de contacte similar a la de la seua mare, Yulka.

Ara, la investigació a Groenlàndia forma part d’un estudi més ampli, iniciat en 2013, sobre els efectes del soroll sísmic en el comportament dels narvals. En 2016 es va enregistrar a una femella amb una gravadora acústica acompanyada per la seua cria. L’experiència que va adquirir la doctora Audra Ames durant cinc anys en l’aquari valencià amb els seus estudis amb Kylu va ser clau per a identificar i analitzar la comunicació entre la mare narval i la seua cria.

L’equip científic també va descobrir que els sons de les dues espècies són similars, ja que els narvals i les belugues pertanyen a la mateixa família de cetacis odontocets: els monodòntids (Monodontidae), per la qual cosa «és raonable que totes dues espècies hagen evolucionat per a produir sons semblants en contextos similars», explica la doctora Ames en les conclusions del seu estudi.

«La combinació dels meus coneixements sobre els sons de les belugues adquirits en l’Oceanogràfic de València, i l’excel·lent equip d’investigadors amb el qual vaig col·laborar, van fer possible estes noves troballes», conclou Ames.

Maneres de contactar

L’estudi també mostra la presència d’una segona crida de contacte que, previsiblement, indica que pertany a la cria de narval, ja que inclou característiques similars a les descrites en els exemplars joves de belugues.

Igual que els xiquets desenvolupen la seua pròpia veu, les belugues perfeccionen la seua crida durant anys. Es creu que la segona crida en el registre del narval és la forma en què la cria s’identifica amb la seua mare.

Encara que l’estudi revela la similitud de la comunicació entre els narvals i les belugues, és necessari continuar investigant per a aclarir la funció dels sons dels narvals i si les seues cries tenen la seua pròpia «crida de contacte» específica que els identifica davant la seua mare.

Estudi previ amb Kylu

La investigació i l’experiència prèvia d’Audra Ames amb Kylu, i el treball amb els doctors Blackwell, Heide-Jørgensen i Tervoha dels EUA i Groenlàndia, ha fet possible comparar les vocalitzacions entre totes dues espècies de cetacis i concloure que compartixen un llenguatge similar.

Entre 2016 i 2020, Ames va dur a terme un estudi amb la cria de beluga de l’Oceanogràfic analitzant més de 300 hores d’enregistrament, per a entendre com usen el so les belugues per a comunicar-se, tant per interés científic com de cara a la conservació.

Descodificar la parla d’esta espècie podrà esclarir les causes de l’alta mortalitat dels bebés beluga detectades en una població en perill crític d’extinció, on es presumix que la contaminació acústica del seu hàbitat natural podria ser un factor clau.

El naixement i desenvolupament de Kylu en l’Oceanogràfic suposa tota una oportunitat per a la ciència, ja que esta excepcional circumstància fa possible executar projectes i investigacions científiques que d’una altra forma serien molt difícils o impossibles de completar en la naturalesa. Ara, este estudi està ajudant a comprendre millor la comunicació dels seus «cosins» pròxims, els narvals.

*Article publicat, el 27 d’agost de 2021 en «PLOS ONE».

Compartir el artículo

stats