La mar és un camí d’aigües que ballen al ritme del temps. Sovint es mouen suaus com un vals o un tango lent que enamora els mariners que naveguen. Però si el vent s’irrita les aigües s’encrespen i s’arremolinen i, fins i tot, fan naufragar els vaixells. La mar és un destí i un port de partida. La mar és un espill constant i, alhora, divers com la vida que vivim, perquè, amb bon ofici, ens ensenya a nadar.
LES ONES
Ones que se’n van, ones que venen.
Ai, la mar, la mar!
Vela i bromera blanca. Sol daurat i blau.
Ai, la mar, la mar!
Cada estiu, una flor. Cada hivern, un record.
Ai, la mar, la mar!
Entre l’arena i els dies, com un rellotge la mar.
Ai, la mar, la mar!
Com se’n van les ones, les ones de la mar!
SI FÓREM
PESCADORS
Si jo fora pescador
pescaria lluços,
lluços voladors,
per llançar-los a l’aire,
a l’aire lliure de la mar.
I si jo fora pescadora,
pescaria estreles,
coralls i cavallets de mar,
per dibuixar el cel a la nit
tot ple de llunes i fanals.
Si jo fora pescador,
pescaria somnis naufragats
per retornar-los a la gent
i cantaria alegre com un dofí,
per damunt l’espuma de la mar.
I si jo fora pescadora,
pescaria esperances amagades,
com tellines al fons de la mar,
per reviscolar tantes vides
ofegades, ofegades per la fam.
Ai, si tu i jo fórem pescadors!
Pescaríem la justícia ben neta:
acabada de rentar
a l’aigua de la mar!
PALMERES VOLADORES
Palmeres voladores
que esclaten al cel,
com estrelles de color,
anuncien la festa.
Xiulets ensordidors,
enmig del guirigall,
criden l’alegria que naix
d’una nova primavera.
Músiques de ball,
ritmes de vent,
que caminen lliures
per places i carrers.
Olors incitants
que il·luminen l’estómac,
com purpurines brillants,
desperten la fam.
Flames de roig enceses,
com jardins florits,
amagatalls per fer-nos,
tu i jo, per sempre amics.
