Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Pintar amb fum: jove il·lustració valenciana de llibres infantils

Sense importar les crisis, l’eterna precarietat o la inevitable inseguretat laboral, no deixem de produir il·lustradores i il·lustradors talentosos de llibre infantil

Es calcula que la vida professional mitjana d’un il·lustrador o il·lustradora és de cinc anys. | FBFL

Potser és la temeritat de la joventut o, tal vegada, aquests màgics instruments que són els àlbums il·lustrats que marquen profundament una part de la població infantil autòctona... El cas és que, sense importar les crisis, l’eterna precarietat al món cultural, o la inevitable inseguretat laboral, el País Valencià no deixa de produir il·lustradores i il·lustradors talentosos de llibre infantil...

Traductor triador traïdor

No seria possible (i, sincerament, no és cap exageració) encaixar en aquest espai ni tan sols els noms de totes i tots els artistes i llibres que ens agradaria mencionar. Per aquest motiu, hem decidit centrar l’article en la generació més jove (i em disculparà la següent fornada, més jove encara–amagada a les aules de Belles Arts, tot dibuixant fanzins o il·lustrant relats d’amics–, que segur se’ns escaparà). Ho farem així perquè són elles i ells els qui més necessiten suport i difusió del seu treball.

Boges i bojos amb pinzells

Existeix tota una sèrie de romàntics –o destrellatats?– que, en comptes d’estudiar administració i direcció d’empreses, han decidit dibuixar-se la vida. Estem impacients, per tant, per veure més treballs i llibres d’Olga Mollà, Laura Díez, Luna Pan (volem un àlbum il·lustrat ja, Luna!), Lúa Solaz o Lidia Cal (cerqueu-la a les xarxes, feu-me cas!). En conjunt, la quantitat de talent que reuneix aquesta gent és aclaparadora.

Una mica més crescudets (i amb una carrera professional sòlida), qualsevol cosa que dibuixen Pau Valls, Empar Bou, Nuria Tamarit o Pablo Caracol serà també, sense dubte, una aposta segura (bé siguen còmics, àlbums, cartells o il·lustració editorial).

Llibres. Sempre llibres

Tampoc podem deixar passar aquesta oportunitat per a recomanar alguns llibres que, publicats per editorials valencianes, paguen la pena. Pandora du sort (Bullent, 2020), de Paco Esteve i Gemma Aguasca, un cant d’amor als animals, als gats negres, en concret-; Ramir el boxejador (Andana, 2018), de Lirios Bou, una deliciosa història que ens ensenyarà a no emprar la violència, i La cabra Serafina (Bromera, 2021), de Blai Senabre i Anna Font, són només tres de les moltes meravelles que podem trobar en la nostra llibreria (si és de barri, millor). Si el que volem, però, és un còmic, destaquem les històries de la Vampi (Camacuc, 2019), de José Fonollosa, una vampireta molt entremaliada.

I nosaltres, què?

Atenció, ara, a la dada: es calcula que la vida professional mitjana d’un professional de la il·lustració és de cinc anys. Imagineu-vos la quantitat de talent que es malbarataria si una doctora, un mestre, o una advocada, no pogueren seguir exercint el seu treball després de cinc anys. Tot aquest talent i estudis (i, especialment, totes aquestes obres futures que mai no ho seran) perd la societat cada vegada que una de les nostres il·lustradores ha de deixar la feina.

Però, permeteu-me dir-vos una cosa en què poca gent para esment: nosaltres, les lectores i els lectors, podem canviar-ho. I d’una manera molt senzilla. Només hem de reservar, conscientment, una part de les nostres despeses en productes culturals, com ara àlbums, còmics, literatura per a obres pròpies, fetes ací, en la nostra llengua (i en altres també, és clar!), per als nostres creadors i creadores que, tot i que de vegades han de viure de fum, sempre pinten per a nosaltres.

*Article de la campanya «Fem visible la LIJ» de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.

Compartir el artículo

stats