En el món existeixen set espècies de tortugues i totes elles es troben amenaçades segons la Llista Roja d’Espècies Amenaçades (IUCN), totes elles vulnerables o en perill crític de desaparéixer. La tortuga olivácea (Lepidochelys olivacea), la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) i la tortuga babaua (Caretta caretta) estan catalogades com a «vulnerable», la tortuga carei (Eretmochelys imbricata), la tortuga verda (Chelonia mydas) i la tortuga bastarda (Lepidochelys kempii) es troben en «perill crític», mentre que la tortuga aplanada (Natator depressus) està catalogada com a «dades insuficients», encara que les poques dades amb els quals es compta apunten al fet que sí que ho està.
Este és el motiu que el seu estudi i protecció siguen especialment importants per a l’Oceanogràfic i per a la societat en general. Este 2022, es complixen 15 anys de la posada en marxa de l’ARCA, per la qual han passat prop de 700 tortugues que han tornat a la mar després de recuperar-se.
Des de l’obertura de l’aquari valencià en 2003, s’ha col·laborat puntualment en determinats casos complexos relacionat amb la fauna marina, però la seua implicació ha anat en progrés amb el pas del temps, començant amb la seua col·laboració amb el Centre de Recuperació de Fauna Silvestre «El Saler», dependent de la Generalitat.
L’any 2007 es posa en marxa l’Àrea de Recuperació i Conservació d’Animals (ARCA) de la Mar i va ser quan es comença a computar l’entrada de tortugues per a la seua curació i solta posterior a la mar.
Amb l’ARCA de la Mar, també coneguda com a «hospital de tortugues», s’intensifica l’atenció d’animals, el número dels quals incrementa gràcies a la col·laboració dels pescadors, a conseqüència de les campanyes realitzades per la conselleria junt amb altres associacions.
Amb anterioritat, la recepció de tortugues procedia d’haver quedat encallades per enmallament, per diversos traumes o per malalties cròniques. Amb la col·laboració dels pescadors, l’atenció a tortugues ha augmentat la mitjana anual. De fet, ja aconseguix habitualment la xifra de 90 tortugues a l’any, mentre que anteriorment oscil·lava entorn de les 25.
Conéixer les amenaces
Arran de la posada en marxa de la Fundació Oceanogràfic, creada després de la gestió d’Avanqua en 2016, s’han intensificat els esforços per conéixer més estos quelonis, aprofitant el treball de recuperació i conservació que es duu a terme en les seues instal·lacions.
D’esta manera es destinen programes per a obtindre coneixements bàsics com els seus comportaments individuals i socials o la seua fisiologia.
Amb conseqüència d’estols estudis, l’equip de la Fundació Oceanogràfic va descobrir que les tortugues estaven patint una síndrome, semblant al del bussejador i desconegut fins hui en estes espècies: una embòlia gasosa o síndrome descompresiu.
Amb la inestimable ajuda dels pescadors, i a este descobriment, s’ha salvat la vida de moltes tortugues que fins aleshores eren retornades a la mar amb eixa malaltia mortal, encara que aparentment sanes.
La necessitat de fer arribar este missatge s’intensifica en comprovar que les tortugues marines comencen a manifestar-se cada vegada més en les nostres costes i, sobretot, perquè comencen a registrar-se dades molt esperançadores de nidificacions d’estos rèptils en la Mediterrània.
La protecció d’este fenomen, al qual ha pogut influir el canvi climàtic, recau, en primera instància, en la ciutadania, perquè sób les persones les encarregades de cuidar-los, respectar-los i, sobretot, avisar a través del 112 a la Xarxa de Varaments, amb la qual s’activa tot l’operatiu per a salvar a una tortuga, en el qual la Fundació Oceanogràfic té un paper important i, alhora, complex.
La pesca accidental; el fem provinent de l’activitat humana que es llança a la mar (i es mengen les tortugues); la colisió per embarcacions; el contacte de vertits tòxics i les construccions als litorals (que poden afectar a les cries) són les principals amenaces per a estos animals.
