No hi ha inici de curs sense llibres de text ni nova llei educativa sense canvi de manuals. Malgrat que la digitalització avança i també s’imposen altres maneres d’aprendre, els llibres de text continuen sent imprescindibles a les aules... i més este 2022-23. Enguany és un material especialment preuat, donat l’arribada de la nova llei educativa, la Lomloe, el que ha obligat a modificar —sí o sí—, els llibres dels cursos imparells (com 1r o 3r de Primària i ESO), on comença a implantar-se la nova legislació estatal.

Una escolar consulta un dels seus nous llibres de text. f.calabuig | DAVID REVENGA

L’endarreriment de la publicació dels currículums autonòmics —que a la Comunitat Valenciana va ser a mitjans d’agost i en altres autonomies encara no tenen— ha fet que les editorials treballen a contrarellotge per a elaborar els nous llibres de text que ja han portat esta setmana els escolars a la motxilla o que arribaran als centres els pròxims dies i seran repartits prompte.

Malgrat els contratemps, l’Associació Nacional d’Editors de Llibres i Material d’Ensenyament (Anele) afirma que «hi haurà llibres en totes les comunitats autònomes» adaptats a la Lomloe i, en el cas que calguera fer alguna adaptació o correcció més —doncs han treballat, fonamentalment, amb els esborranys de la normativa quasi fins a última hora—, garantixen que «hi ha fórmules per a fer arribar al professorat i l’alumnat les modificacions que siguen necessàries, entre elles, les plataformes digitals».

Segons afirma José Moyano, president d’Anele, la llei comporta «novetats molt significatives, especialment l’estructura curricular, sobre la qual se sustenta bona part de la reforma. A més de ser necessària l’elaboració de nous llibres, els docents han hagut de preparar noves programacions didàctiques que s’adapten a la nova normativa».

Entre altres coses, la Lomloe «busca dotar de major autonomia als docents i centres perquè determinen quins continguts són més adequats per a l’adquisició de les competències claus», detalla. Tot açò ha comportat una adaptació de llibres i materials «que no té precedents» i que es farà entre este curs i el pròxim 2023-24, assegura.

Preparació de llibres i material escolar perquè estiga tot a punt per a les classes.

Un projecte complet

Sobre la seua tasca, els editors destaquen que «no es tracta d’elaborar un llibre de text, sinó de dirigir un projecte educatiu conformat pel llibre de l’alumne, la plataforma digital, les guies per al professorat, material d’aula...». Així ho expliquen fonts de Vicens Vives, editorial especialment reconeguda pels seus llibres de Geografia i Història, en els quals pot arribar a treballar un equip de fins a 15 persones.

Tanmateix, fonts de Bromera, firma també molt present a les aules valencianes, demanen valorar estos materials. «És una eina que un alumne té durant tot un curs; es fa èmfasi en la despesa, però és una inversió en educació i en ‘ferramentes’ molt importants per a la formació; hi ha molt de treball i esforç, no s’ha de menysvalorar”, demana Bernat Bataller, director comercial de Bromera.

Però, com es fa un llibre de text? Bataller ha donat en una de les claus i totes les fonts consultades per Levante-EMV coincidixen: es tracta de grans equips multidisciplinaris i d’un conjunt de professionals que col·laboren i fan les seues aportacions perquè el resultat final siga un producte rodó, d’utilitat per al professorat i de referència per a l’alumnat.

Es pot enumerar a coordinadors editorials, editors, autors —generalment professorat de diferents matèries—, catedràtics que supervisen i correctors, però també il·lustradors, fotògrafs, dissenyadors gràfics, maquetadors, editors de vídeo, infografistes, informàtics, locutors... i, finalment, els professionals de la impremta, la distribució i les llibreries, altra part important d’esta cadena.

«Una de les primeres idees que s’ha de tindre és que és un procés molt llarg en el qual intervenen moltes persones. Partix del currículum del Ministeri d’Educació i de les adaptacions de les comunitats autònomes», explica el director comercial de Bromera.

Els currículums són «l’esquema per on comença tot, on es detallen, entre altres coses, la distribució de continguts o les càrregues horàries de cada assignatura», afegix. És una faena que enguany s’ha fet en tres o quatre mesos però que normalment dura entre, com a mínim, set o huit mesos i un any, reconeix Bataller.

Un procés minuciós

Els currículums s’analitzen i s’inicia un procés de disseny i diàleg amb institucions educatives, experts, centres i docents i s’elabora un projecte educatiu editorial, confirmen des d’Anele. Posteriorment, estos principis van convertint-se en «continguts models», amb una estructura molt pròxima a la que ja es vorà a les aules.

És ahí on actua l’equip multidisciplinari que polirà el llibre fins al seu format final, amb una programació detallada per a cada classe. I és que, la finalitat és «donar resposta a la necessitat de l’escola en cada àmbit, perfil, situació i context d’ús», destaca José Moyano.

«Els autors saben que han de tractar una sèrie de continguts, però poden fer-ho de moltes maneres: busquen lectures, activitats, marc teòric... Les unitats que elaboren passen per correcció, supervisió, unificació, maquetat, il·lustrat», relata Bernat Bataller. És, així, una tasca essencial per a fer els llibres pràctics a l’hora d’aprendre, al mateix temps que atractius per als escolars; un procés minuciós, «molt llarg i que inclou moltes correccions i millores», garantix.

Entre altres coses, des de Bromera apunten que la Lomloe porta «canvis metodològics» i fa «més èmfasi en les habilitats i competències, en aportar situacions reals en què l’alumne puga posar en pràctica allò aprés». Reptes, projectes o més dones com a autores o referents també són qüestions ja assolides als llibres de text i que són una realitat.

Així, la tasca del sector ha sigut titànica i a contrarellotge este estiu per a poder arribar a temps en l’inici del 2022-23. «Ha sigut un any molt difícil. Vam avançar molt de treball amb els esborranys dels currículums, perquè els oficials no han estat fins a agost i després en algun cas hem hagut de fer modificacions substancials, tirar enrere, fer i desfer en molt poc de temps, comprimint-ho tot molt», reconeix Bernat Bataller. No obstant, es mostra satisfet: «Hem eixit, estem al carrer i és un miracle. S’ha pogut començar el curs amb certa normalitat, tot i les dificultats de la Lomloe i la crisi de les impremtes i el paper», afirma.

Inversions milionàries

I és que, a més del canvi de llei, este mes de setembre ha estat marcat per la inflació, que les famílies han notat en la cistella de la compra i també a l’hora d’emplenar les motxilles dels seus fills i filles, una pujada de preus i costos de fabricació que també patix el sector editorial. Des d’Anele afirmen que s’ha fet «un esforç importantíssim per a no traslladar este increment a les famílies» (que s’estalvien diners en Primària i Secundària amb XarxaLlibres, però la resta de nivells no tenen banc de llibres).

En la mateixa línia s’expressen també des de Vicens Vives: «L’increment dels costos de producció a nivell mundial evidentment també afecta el nostre sector. No obstant això, estem fent un esforç importantíssim per no traslladar este increment a les famílies. Estimem un increment aproximat d’un 4 %, que queda molt lluny del fins al 40 % del material escolar». De fet, Anele assegura que s’han fet «inversions milionàries» i Vicens Vives les titlla de «sense precedents», tant pel context econòmic com per la renovació massiva de llibres per la Lomloe. Per este motiu la Conselleria d’Educació invertirà 120 milions d’euros en dos cursos en els bancs de llibres dels centres.