Suscríbete Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

María Capellán

María Capellán: "No demanem que vagen 12 hores a escola, sinó que siga un espai obert"

María Capellán, durant l’entrevista amb Levante-EMV, abans dels actes de València. MIGUEL ÁNGEL MONTESINOS

Per què cal reivindicar ‘camins escolars segurs i saludables’, que és el tema que ha centrat la trobada de Ceapa a València? Com són els carrers que porten a l’escola?

Els entorns escolars han de canviar. La majoria de ciutats han guanyat espai als cotxes i el que volem és ‘donar-li una volta’ i que els xiquets i les xiquetes recuperen eixa autonomia que s’ha perdut amb els anys i siguen capaços d’anar a escola segurs. En València hi ha moltes iniciatives i per això hem fet ací la jornada, perquè la resta d’Espanya veja les coses interessants que es fan.

Parlem d’adequar els barris, de reduir el trànsit... però també han de canviar els hàbits de les famílies, no? Continuem veient-se molts cotxes esperant a l’hora d’entrar o eixir de classe.

Sí, és fonamental que canviem, per descomptat, però si des de les escoles ens faciliten que els xiquets puguen acudir a classe d’una forma segura, és més fàcil que les famílies canviem hàbits. A més, fomentem la seua autonomia i moltes altres coses.

I què em diu del tema recurrent de la conciliació? Se’n parla molt: les famílies la demanen però des dels centres diuen que no és la seua tasca. Quina és la sol·lució?

Portem temps demanant un pla interministerial, que col·laboren distints ministeris perquè els col·legis no només tinguen l’horari escolar, sino que les famílies que ho necessiten puguen portar-los a primera hora, deixar-los al menjador o arreplegar-los més tard. Això no vol dir que les famílies demanem que estiguen 12 hores en l’escola, sinó que les escoles siguen espais oberts a la comunitat educativa i no només un lloc on aprendre, sinó un lloc on passar més temps amb els amics.

Ha sigut un poc polèmica la proposta (feta també pel PSOE a Madrid)...

Sí, però no és tindre als xiquets 12 hores, sinó que puguem tindre-los 12 hores. Un supermercat està obert 12 hores, però ni els treballadors ni qui va a comprar està totes les hores allí, cadascú va i està el temps que se necessita. També cal recordar que per a molts alumnes l’únic menjar important del dia és a l’escola, tot i que alguns estudis també diuen que hi ha menús horrorosos, per les quantitats, els ingredients o la forma de cuinar-los. Per això ens sembla adequat que siguen productes de proximitat i temporada, com fem a casa.

Ha parlat abans de col·laboració... el pacte polític per l’educació no ha arribat. Ho esperen o ja no? I pensa que el debat educatiu hauria de ser més constructiu?

El pacte educatiu hauria de donar-se d’una vegada per totes. Una llei educativa no es posa en marxa d’un dia a un altre; quan estiga la Lomloe, si canvia el govern començarà a tramitar-se una nova llei i tornarà a començar una altra vegada el procés. Els polítics haurien de pensar que estan jugant amb el futur del país i que tants canvis no són bons.

Confien en què la nova llei, la Lomloe, solucione les reivindicacions educatives que hi havia?

Ens sembla que posa en valor l’escola pública, que alguns havien tirat per terra. És l’única que defén la igualtat, la coeducació... i en la qual té cabuda i es dona oportunitats a tot el món.

Quan es parla de l’alumnat es diu molt que ha baixat el nivell, que ja no se’ls exigix «com abans», que se pot promocionar amb suspensos... Estan d’acord des de les ampa?

Això sempre s’ha dit. Aprendre per competències no és nou, encara que esta llei ho recalca més. L’anterior ja permetia passar de curs amb tres suspensos i titular sense tindre-ho tot aprovat... i això no es diu. No tots seran cirurgians ni astronautes, però si aprenem per competències, podem valorar les coses en què són bons, siga Arts, Matemàtiques o Història. Fins ara, amb les repeticions s’abocava al fracàs, perquè al final es deslligava del sistema educatiu, al traure l’alumne dels companys de la seua edat. En el seu entorn és més fàcil que aconseguisca més.

La Formació Professional ajuda a continuar estudiant?

Se li hauria de donar més prestigi i fomentar que s’impartisca en centres públics, perquè la llei d’FP és molt bona però està potenciant que els nous estudis es donen més en la privada. Fent FP pots accedir a la universitat i moltes vegades saben més que els que han fet Batxillerat. Ja és hora que es potencie l’FP en este país.

La pandèmia era l’excusa per haver mantingut les ràtios baixes?

La ràtio no fa que l’escola siga molt millor, no sempre suposa una millora. S’ha de dotar de més professorat, donar una atenció més individualitzada a cada alumne.

Hi ha molta diferència entre les comunitats autònomes en matèria de política educativa?

Moltíssima i inclús també dins de la mateixa comunitat, perquè la normativa després s’aplica d’una forma distinta en les diferents zones.

Vosté representa a 12.000 ampes: com pot millorar la participació de les famílies en els centres?

Ens agradaria saber la recepta, però és pràcticament impossible. La participació no ha baixat només en les ampes, sinó en tots els sectors. Al final som les mateixes persones les que estem en moltes coses. Tampoc s’ajuda a participar, cada vegada hi ha més trabes i no tot el món té ni la disponibilitat, ni les ganes ni la saviesa. És complicat.

Però tothom sí que té una opinió sobre educació...

Sí, al final és el futur del nostre país i qui no té fills, té nebots, o veïns o germans. És lògic que preocupe, perquè és el futur. Ha de preocupar si no, mal anem.

Compartir el artículo

stats